Quim Torra: “La independència exigeix un gran sacrifici i una etapa de gran confrontació amb l’Estat espanyol”

MARIONA RODRÍGUEZ (@mariona206) i IGNASI ESTIVILL (@estivillcat)

Quim Torra, advocat, editor i escriptor català, va ser l’últim president d’Òmnium Cultural abans que Jordi Cuixart. L’any 2015 va ser nomenat president de l’entitat independentista en substitució de Muriel Casals. El mateix any, però, va traspassar el càrrec a Cuixart, empresonat per l’Audiència Nacional, juntament amb el president de l’ANC, Jordi Sànchez, pels fets concorreguts el 20 de setembre. Just abans de l’empresonament dels consellers del Govern, va conversar una estona amb Cetrencada per repassar diversos aspectes de la situació actual: La figura dels Jordis i ANC i Òmnium, les eleccions del 21 de Desembre i el paper de la gent en tot aquest conflicte.

 

Quim Torra, expresident d'Òmnium Cultural

Quim Torra, expresident d’Òmnium Cultural

 

 

 

 

 

 

Aquests dies li deu rondar pel cap que, si tot el que està passant ara hagués passat dos anys enrere, qui estaria engarjolat seria vostè en comptes de Jordi Cuixart…

Sí, no em trec els Jordis del cap. Són dos amics meus i cada hora que passen a la presó és terrible. És com una punyalada. Sí, són ells i podria haver estat jo. I podria haver estat qualsevol de nosaltres. Aquesta és la gran injustícia del que està passant. Ho sents molt proper i només penses en ells i en les seves famílies.

Vostè pensa que sortiran de la presó?

Jo crec que sí. Ara l’Estat pot fer diverses coses. I en aquest moment més que mai [l’entrevista té lloc en el moment que la Fiscalia decideix si empresona Junqueres, Rull, Bassa, Borràs, Turull, Forn, Mundó i Romeva].

Podria fer un moviment intel·ligent, que seria no posar ningú a la presó i treure els Jordis i, per tant, permetre que el 21-D siguin unes eleccions més normals del que ho seran, en definitiva, descontaminar les eleccions de tota aquesta càrrega repressiva. Però com que Espanya actua amb les vísceres, no pots saber mai què passarà. Però és clar, l’esperança que els Jordis surtin i que ningú més entri a la presó l’hem de tenir i hem de vetllar per això.

Si l’Audiència Nacional va ser capaç d’empresonar Sànchez i Cuixart per la concentració davant la seu d’Economia, podria arribar a il·legalitzar l’ANC i Òmnium?

Sí. No les ha il·legalitzat encara perquè potser també estan valorant el risc polític que això implicaria, perquè de moment Cuixart i Sànchez estan empresonats per la concentració que hi va haver a la conselleria d’Economia. Encara falta tot el tema de la rebel·lió, la sedició, la proclamació de la república i considerar que Òmnium i l’ANC han sigut cooperadors necessaris per arribar fins aquí. Hi haurà querelles i tot això ho anirem veient. Ara no sembla que de moment es posin amb això, però podrien il·legalitzar-les perfectament…

Vostè que sap com funcionen aquestes entitats des de dins, en el cas que fossin il·legalitzades, com creu que treballarien aquestes entitats des de la clandestinitat?

Això també ho hem vist en el País Basc, que han il·legalitzat partits polítics que després han aparegut en altres marques electorals. Jo penso que tant l’ANC com Òmnium tenen plans de contingència i reapareixerien sota altres formes i fórmules. Tot i el règim autoritari en el qual vivim, que tampoc és el franquisme, hi ha els mitjans de comunicació com no hi eren aleshores. De fet, si hem arribat fins aquí, ha estat gràcies al fet que vivim a l’any 2017 i que tenim Internet i que hi ha una comunitat internacional, potser no pel que fa als estats, però sí en l’àmbit de comunicació i d’opinió pública, molt més vigilant de la que hi podria haver fa 50 anys.

 

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Font: Javier Barbancho/Reuters

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Font: Javier Barbancho/Reuters

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La possibilitat que els Jordis encapçalin la Llista única per a la República del 21-D és per forçar la seva sortida de la presó? O és quelcom simbòlic?

Amb les eleccions del 27-S jo ja defensava una llista única civil, perquè es pogués llegir en clau plebiscitària, que suposés que efectivament fèiem el referèndum que no ens havien deixat fer, i que per tant el fèiem aleshores. Això no va acabar de funcionar però va sortir Junts pel Sí i la CUP.

Ara, si reclamo la candidatura única, és per la defensa de la República. Perquè entenc que el referèndum l’hem fet, va ser el dia 1 d’octubre. I, per tant, tenim la legitimitat del referèndum fet i sobretot la causa justa de la secessió per posar remei a la situació de no empara que ara té el poble. Estem en una situació de vulnerabilitat absoluta. I, per tant, penso que una candidatura única que tornés a sumar més d’un 50% en favor del sí ens ajudaria a revalidar el referèndum i a boicotejar l’article 155.

Creu que la CUP es presentarà a les eleccions del 21-D?

Jo penso que sí, i hauria de fer-ho. La meva proposta és una proposta unitària que arriba a la CUP. Però si es presenta, que ho faci de la manera que cregui convenient. Jo prefereixo una altra sortida. També s’ha de veure què farà el PDeCAT, on hi ha un senyor que es diu Santi Vila que es vol presentar, i això és incompatible amb l’independentisme.

Quin seria l’escenari si es fes aquesta llista única en defensa per la República i guanyés les eleccions del 21-D?

Ja fa molts anys que defenso que l’única manera de sortir de l’Estat espanyol és amb la via unilateral i que cal defensar aquesta via pacífica i democràtica com hem fet. I, per tant, entenc que si això s’arribés a produir, el que exigeix és una revolta de tot el poble per defensar el govern legítim i el president Puigdemont, fer l’aixecament que no hem fet fins ara. Jo només ho veig així si vols la independència. I, sobretot, ens hem de convèncer a nosaltres mateixos que la independència exigeix un gran sacrifici i exigeix una etapa de gran confrontació amb l’Estat espanyol. Si no volem confrontar-nos-hi, doncs anem per altres vies, però aleshores no aconseguirem la independència, penso jo.

 

puigdemont

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I no caldria suport internacional?

Cap país que s’ha independitzat ha tingut cap suport internacional abans. A ningú li interessa que aparegui un nou actor. Sabíem que si anàvem per la via unilateral, només tens la gent. Però semblava que la gent hi era, perquè venies d’un 1 d’octubre i d’un 3 d’octubre. El 3 d’octubre va ser tan important com l’1, ja que vam demostrar que aquest país podia aturar-se. I que, per tant, si anaves a un xoc frontal amb l’Estat espanyol, podies plantejar-te de resistir unes setmanes.

La resistència “gandhiana” de la població catalana creu que durarà?

No ha durat, no ha resistit, no hem sortit al carrer, no hem aturat res. I aquest és el problema del dia 22-D. Si anem amb el mateix i el 22 no hi ha aquesta reacció, tornarem a estar com estem ara. Hem de valorar molt bé què volem que sigui el dia 22 de desembre, perquè ens tornarem a trobar en la mateixa situació. Hem de veure com es plantegen aquestes eleccions, com juga la partida el govern.

 

Vaga General del 3 d'Octubre. Font: Laia Pujol

Vaga General del 3 d’Octubre. Font: Laia Pujol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sembla que només sortim al carrer de forma reaccionària a l’Estat, només quan fan quelcom que estem en desacord. No ens falta un camí clar fins a l’objectiu, que depengui menys de factors exògens?

Jo no vull anar a més manifestacions de protesta perquè han ficat gent a la presó, jo vull anar a més manifestacions que evitin que vagin a la presó, on els protegim.

Sempre anem a contracorrent, sembla que necessitem que ens peguin per fer alguna cosa. Intentem evitar aquests cops. Això ens costa una mica… Són molts anys de domini espanyol i de mentalitat colonial. Al final els països ocupats acaben essent això. Ja va passar a la transició, que sortíem als carrers demanant llibertat, amnistia, estatut d’autonomia. I vam tenir un “estatutet”… i així ens va…

Si aspires a ser una regió doncs seràs una regió. Si aspires a ser un país independent, doncs les coses s’han de fer diferent. L’independentisme trenca amb tot això i exigeix una altra mentalitat. No ens pot tornar a passar si volem anar cap aquí.

Comments are closed.