PSOE-Podem: quins suports poden rebre?

IÑAKI MARTÍNEZ – CRISTINA POYATO – SERGI PERALTA – ARIANA RUIZ

El pacte per formar govern progresista necessita l’aprovació dels grups minoritaris i d’ERC per aconseguir la majoria absoluta

Encara amb la ressaca de les eleccions del 10-N, la incertesa torna a sobrevolar el panorama polític espanyol i els records del passat mes d’abril afloren. El PSOE de Pedro Sánchez va guanyar, un cop més, les eleccions, però necessitarà suports externs per disposar de majoria absoluta. Què ha canviat des de llavors? Dos escenaris similars i, alhora, diferents, on tres formacions jugaran un paper protagonista per garantir —o bloquejar— la governabilitat: ERC, PNV i Ciutadans.

Partit Nacionalista Basc

Després dels resultats de les eleccions d’abril, en les que els nacionalistes bascos van aconseguir 6 escons, el suport a la investidura de Pedro Sánchez no es veia prou clar. Un possible govern sustentat per les bases proclamades per PP i Cs, tenia la negativa del PNV des d’un primer moment.

Durant el debat que va tenir lloc per la seva investidura, Aitor Esteban, diputat del PNV, va deixar clar que tots els partits tenen pressions i aquestes “no es poden fer servir com excusa pel desacord de les negociacions” que en aquell moment hi havia entre PSOE i Unides Podem. Els nacionalistes bascos van deixar clar que el seu vot era l’abstenció. Una abstenció sempre “disposada al diàleg”.

Avui dia, sembla que hi ha un avenç pel PNV. Amb les eleccions de novembre han augmentat un escó. Davant el preacord entre Sánchez i Iglesias, els nacionalistes bascos deixen entreveure un possible suport, però sempre darrere el “hem de parlar, per tant, no podem dir que farem amb la investidura”, que expressa Esteban a una entrevista amb RTVE.

Han de parlar amb tothom. Negociar amb uns i altres, i saber quin serà el desenvolupament de l’acord entre PSOE i Unides Podem, i veure que respostes reben les seves sol·licituds “perfectament assumibles”. Una d’aquestes, i l’única que exposen clarament, és la cerca de solucions pels “problemes d’encaix territorial” que hi ha tant a Catalunya com al País Basc. Tot i això, asseguren que ells no seran els qui facin ensopegar les possibilitats d’aquest preacord.

Esquerra Republicana de Catalunya

La posició d’ERC durant el primer intent d’investidura de Sánchez va ser la de votar en contra. «Vèncer és convèncer i s’ha de convèncer, sobretot, però no es pot convèncer l’odi que no deixa lloc a la compassió. S’ha parlat de catalans i bascs dient-los antiEspanya. Vencereu però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada la força bruta, però no convencereu perquè no teniu raó i dret» va exposar Rufián en un intent d’homenatge a Miguel de Unamuno. Aquesta posició contrària a la consecució de la investidura va canviar durant el segon debat, al qual la formació independentista va optar per l’abstenció.

«Estan jugant a la ruleta russa donant-li una segona oportunitat a Casado, Rivera i Abascal (…) Estem donant una oportunitat històrica a la paraula front l’odi, i, si nosaltres en som capaços, vostès també» va sentenciar Rufián.

Aquest matí, el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès, en declaracions a Onda Cero, ha afirmat que «la solució és un referèndum d’autodeterminació», ja que «el futur de Catalunya han de decidir-lo els ciutadans». «Catalunya no acceptarà una imposició de l’Estat. O s’entén que la solució política ha d’estar al marc que decideixi la societat catalana o no podrem avançar». Durant l’entrevista d’ahir a Catalunya Ràdio, Aragonès va obrir la possibilitat d’una potencial abstenció: “Ara estem al no, i quan es moguin, veurem”, va afirmar.

Ciutadans

Després d’un descens històric, on s’ha passat de tenir 57 escons a només 10, i la dimissió d’Albert Rivera com a líder del partit, el partit taronja ha perdut protagonisme en l’escenari polític. De ser considerat una possible alternativa de govern a haver de jugar com a segona espasa. 

Al juliol, Ciutadans va votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez, postura inamovible si seguia disposat a pactar amb els partits “separatistes”, com declarà Inés Arrimadas a ABC. L’actual portaveu al Congrés no dubtà en qualificar el govern en funcions de “sectarisme sanchista” i “un perill per a Espanya”. 

En aquell moment, Albert Rivera va criticar la falta d’entesa entre Sánchez i Iglesias, que, segons ell, van tractar Espanya com un “botí a repartir-se” i va lamentar que es paralitzés el país “només per un ministeri”. 

Per ara, sembla que Ciutadans es mantindrà ferm a la seva postura del mes d’abril i segueix sense plantejar-se la possibilitat d’unir forces amb els socialistes. José Manuel Villegas, secretari general del partit, va deixar clar davant dels mitjans que votaran “no” a la investidura de Sánchez després del preacord “nefast per a Espanya” que va signar amb Unides Podem. El president en funcions podia, segons Villegas, “mirar al centre i a la moderació, però ha escollit mirar als populistes i nacionalistes”. 

Tot i això, no és un “no” rotund, sinó que es limita a un no “a un govern dolent per a Espanya”. Villegas ha demanat a Sánchez que rectifiqui i trenqui les seves relacions amb Pablo Iglesias i els partits nacionalistes regionals. Com a alternativa, ha proposat una coalició a tres bandes entre PSOE, PP i Cs a canvi del decàleg de 10 reformes proposat per Rivera abans de les eleccions i que afecta camps com la sanitat, la família o l’educació. Aquest pacte ajudaria a establir un govern en minoria, però la formació taronja té la intenció de quedar-se a l’oposició i arribar a acords puntuals per garantir la governabilitat.

Comments are closed.