Porters i conserges: la realitat d’un ofici que lluita per mantenir-se

La professió s’està tornant a valorar, malgrat l’actual tendència a desparèixer

Júlia Mezquida i Alicia Salvatella

“M’agrada tenir porter perquè em dona sensació que l’escala està viva, és alegre i està encesa”. Anna Huelin, veïna d’un edifici del carrer Muntaner assegura que tenir un porter la fa “feliç”. 

El porter o portera és la persona que en les comunitats de veïns s’encarrega de guardar, tancar i obrir el portal, vigilar l’entrada i sortida de persones i de la neteja de l’edifici. Es tractava d’una figura del tot habitual en la Barcelona del segle passat. Avui en dia però, és possible que si ens fixem en els edificis del carrer on vivim, ens adonem que molts d’ells ja no tenen porter.

Una professió amb molta història

La professió de porter té més de cent anys d’història. El primer intent de regulació d’aquest treball es remunta al Real Decret de 1908, que conferia als porters de caràcter d’agent de l’autoritat. Així doncs, al principi, la  funció dels porters era el manteniment de la seguretat: s’encarregaven de la vigilància i d’impedir que es cometessin delictes dins les finques. 

En els seus inicis, les condicions en què vivien i treballaven els porters i porteres eren molt precàries. Estaven servei les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i habitaven a l’àtic, que no tenia ascensor, o bé a un semisoterrani. Margarita Blanch, presidenta de l’Associació Sindical d’Empleats de Finques Urbanes, és portera en una finca que té cent deu anys. Explica que la primera portera que hi va haver a l’edifici on treballa vivia sota les escales amb els seus quatre fills. 

Als inicis de la professió, els porters i porteres eren generalment gent d’arreu d’Espanya que fugia de la misèria dels pobles i venia a les ciutats, on trobava un lloc per viure i un petit sou. A part de vigilar l’edifici, els porters i porteres realitzaven altres activitats per subsistir, com per exemple cosir per a altres persones. 

A principis de l’any 1971 es firma l’Ordenança Nacional de Treball per Empleats de Finques Urbanes, que va consolidar l’activitat dels porters com una verdadera professió i que va harmonitzar la normativa en l’àmbit nacional. Es regulaven les vacances, amb una duració de 25 dies anuals, les pagues extraordinàries, i la remuneració en funció dels serveis de la finca. 

Els porters i conserges sempre han passat moltes hores dins l’edifici i inevitablement saben tot el que passa: coneixen els veïns, saben qui hi entra, qui en surt, les seves companyies… Encara que no estiguin dins de casa seva, coneixen moltes coses d’ells. El franquisme es va aprofitar aquesta figura i els utilitzava com a «xivatos». Margarita Blanch, explica que més endavant, al voltant dels anys noranta, la policia li va donar fotografies de membres de l’organització terrorista ETA i un telèfon al qual havia de trucar en cas de veure’n algun dins l’edifici.  

Què diferencia un porter d’un conserge? 

Sovint no es coneix la diferència entre la figura del porter i la del conserge. Ambdues realitzen funcions molt semblants, gairebé les mateixes. S’encarreguen de la vigilància de l’edifici, de l’obertura i tancament del portal, de la neteja, de la correspondència,  dels avisos per als veïns i propietaris… La diferència rau en el fet que el porter viu en un habitatge que li facilita la comunitat. A canvi, si hi ha una urgència greu durant la nit, aquest ha d’atendre els veïns. A diferència, el conserge es desplaça cada dia a l’edifici on treballa.

Francesca Sendrós, fa més de 23 anys que és portera a un edifici del carrer Muntaner. Considera que la seva feina és tan important com qualsevol altra, sobretot perquè ofereix un gran servei a la comunitat i als veïns. Descobrim una mica més del seu dia a dia. 

José Luís Monja és el conserge d’un edifici del carrer Sant Gervasi de Cassoles, ja porta gairebé  dos anys a la finca. És inevitable adonar-se que li agrada la seva feina, cuidar als veïns i fer-se càrrec del benestar de l’edifici. 

Regulació de la professió

Actualment, el Conveni Col·lectiu per als empleats de finques urbanes 2018-2019 regula les condicions de treball i d’ocupació dels porters i conserges.

Aquest conveni s’aplica a tots els porters i conserges d’arreu de Catalunya. La seva vigència era fins al passat 31 de gener de 2019 i aquest febrer s’iniciaran les negociacions entre el patronat i els sindicats per a un nou conveni col·lectiu. En cas que no arribés a un acord (a Catalunya mai s’ha donat el cas), el conveni actual seguiria vigent. Això implicaria que no hi hauria millores en les condicions laborals dels treballadors. 

A Madrid, en canvi, el conveni col·lectiu que regula les condicions laborals dels porters i conserges és el de l’any 2001. Des de llavors, que no es negocia un nou conveni.

El Sindicat d’empleats de finques urbanes

Els porters i conserges sovint es troben sols davant la comunitat de propietaris. Per tal d’organitzar-se com a col·lectiu i negociar millors condicions de treball, existeix l’Associació Sindical d’Empleats de Finques Urbanes de Barcelona i Província

Les empreses de serveis auxiliars 

Avui en dia, moltes finques decideixen recórrer a una empresa de serveis auxiliars, que els proporciona personal de consergeria, seguretat, neteja o manteniment. Les empreses prometen eficiència, professionalitat, i la reducció de costos per a les comunitats de veïns. 

La presidenta de l’Associació sindical d’empleats de finques urbanes, Margarita Blanch, considera que aquestes empreses plantegen un problema. Els treballadors són considerats auxiliars de serveis i per tant, encara que realitzin la mateixa feina que un conserge no se’ls aplica el conveni col·lectiu. A més, Blanch no creu que els veïns s’estalviïn diners en contractar una empresa de serveis, ja que aquests, a més de pagar al treballador, han de pagar a l’empresa contractada. 

Quin és el futur de la professió?

Els darrers anys, la figura tradicional del porter que viu en la comunitat de veïns ha anat desapareixent. Quan un porter es jubila, moltes comunitats de veïns decideixen llogar el pis d’aquest per treure’n rendiment econòmic, i contracten una empresa de serveis auxiliars, que s’ocupi de la neteja o la vigilància. 

Així doncs, la professió de porter tendeix a desaparèixer. De fet, ja no queden porters que visquin a l’àtic de l’edifici. Tanmateix, Blanch, llença un missatge esperançador cap al col·lectiu i assegura que la professió es va mantenint: “la gent comença una altra vegada a valorar la feina del conserge o del porter”. 

Hi ha moltes finques que exigeixen tenir conserge. Al barri de l’Eixample, per exemple, la gran presència d’apartaments turístics, despatxos d’advocats, oficines o consultes de metges requereixen una persona que s’encarregui de rebre les persones, recollir els paquets o certificats i controlar la comunitat. A més, l’auge de la compra online també ha evidenciat la necessitat de disposar de porter o conserge. 

La feina dels porters i conserges sovint passa per desapercebuda i fins i tot, arriba a infravalorar-se. Això no vol dir que no sigui important, al contrari, els porters i conserges duen a terme moltes de les tasques indispensables per assegurar la seguretat i el benestar de la comunitat de veïns: vigilància, la neteja de tota l’escala, rebre la correspondència i els paquets; atenen els veïns i reben les persones que venen de fora. I el més important, procuren fer-ho sempre amb un somriure a la cara, guanyant-se  la complicitat dels veïns. I és que al final, a part de treballar per a la comunitat, els porters i conserges formen part del dia a dia dels veïns i són una peça més de l’edifici. 

Per tot això, malgrat les dificultats a les quals s’enfronta, es tracta d’una professió que es manté, que en els darrers anys s’està revaloritzant i que segueix lluitant pels seus drets

Comments are closed.