Polèmica en els casos de delicte sexual

IRENE SOLÉ

El violador de la Verneda surt de la presó en un clima social d’indignació per la sentència de la Manada

La sortida del violador de la Verneda de la presó de Brians 2 a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) el passat dijous 3 de maig va coincidir amb un agitador debat social sobre la violència sexual contra les dones que havia causat la sentència del cas de la Manada. Gregorio Cano va ser condemnat a 167 anys de presó després que en el judici acceptés haver violat 17 dones en un sol any, encara que se l’acusava d’haver-ne comès més d’una trentena. Ara bé, la sentència va fixar en 20 anys el límit màxim de compliment efectiu de la totalitat de les penes en aplicar l’article 76.1 del Codi Penal.

Durant el temps que ha estat a la presó, Cano ha passat per programes de rehabilitació que s’apliquen a delinqüents sexuals però en el seu informe hi figura un perill d’alt risc de reincidència. La fiscalia ha vist necessari avisar als Mossos d’Esquadra perquè activin un dispositiu de vigilància no invasiva i que també les víctimes tinguin dret a demanar protecció si així ho desitgen. Segons Esther Zapater, professora de dret a la Universitat Autonoma de Barcelona, aquest tipus de casos en què la pena de presó no garanteix que el delinqüent no torni a reincidir obren el debat de sobre si hauria d’haver-hi l’aplicació a Espanya de la presó permanent revisable. Segons Zapater, si això es decidís tirar endavant, caldria fer un estudi minuciós basant-se en casos d’altres països que sí que ofereixen aquesta possibilitat. Així mateix, cal tenir en compte si seria viable econòmicament puix que el manteniment de presos té un cost molt elevat que per molts estats no seria sostenible econòmicament.

 

Captura de pantalla 2018-05-13 a las 19.48.27

Fes clic a la imatge per veure el gràfic

 

El cas del violador de la Verneda i el debat de la presó permanent revisable a Espanya s’ha encès al mateix moment que s’han produït fortes onades d’indignació en contra la sentència del cas de la Manada. Aquest cas, diu Zapater, és més greu que el del violador de la Varneda, ja que ens enfrontem a tota la construcció de la definició de què considerem delicte sexual. El principal problema, argumenta la professora, és que el consentiment de la víctima és determinant en la decisió dels jutges i hi ha molts casos en què aquesta no es troba en condicions d’expressar un no explícit. Segons Zapater, però, el problema no es troba en la llei sinó en «la interpretació tan literal que ha fet el jutge d’aquesta, que no s’ajusta a les necessitats de la societat actual». Encara que des del govern s’hagi promès una revisió del codi penal, Esther Zapater creu que la introducció de la perspectiva de gènere en la professionalització de la justícia és clau perquè no es repeteixin sentències com aquesta.

Comments are closed.