Dell’Orto reivindica més fets i menys criminalització en la cobertura mediàtica del fenomen migratori

Gemma Navarro @gemmaanavarro

«El problema del periodisme actual és que hi ha tan poc rigor, que la gent cada cop s’allunya més dels real facts per submergir-se en el món de les fake news. Hi ha una desconfiança generalitzada en els mitjans, i el nostre objectiu és salvar el periodisme de qualitat«. Així inicia Giovanna Dell’Orto, professora de l’Escola de Periodisme i Comunicació de Masses de la Universitat de Minnesota, la conferència que va tenir lloc el passat dimecres 7 de novembre a la Universitat Pompeu Fabra de Poblenou. La sessió tractava els reptes del periodisme d’avui dia a l’hora de cobrir notícies sobre la crisi dels refugiats i les seves conseqüències socials a Europa.

“Sempre han existit molts dubtes sobre la integració social dels immigrants, però especialment si són musulmans i pobres”. Segons la professora no hi ha tants problemes amb la immigració quan prové de països rics o europeus, per tant hi existeix un racisme i classisme institucionalitzat entre la població.

foto 1

Giovanna Dell’Orto fent la seva conferència, acompanyada de Carles Pont Sorribes, professor de la facultat de comunicació.

Dell’Orto mostra que alguns dels fets discriminatoris que ocorren tenen relació amb la pròpia naturalesa humana. Posa per exemple Alemanya, on en un principi va haver una solidaritat extrema amb els refugiats, als quals rebien amb flors, candeles i cafè. «Però tots volem tenir control sobre les nostres vides, els fets que transcorren i la nostra comunitat. Quan la pèrdua del control i poder és evident sorgeixen amb molta força les idees xenòfobes i racistes«.

El 31 de desembre del 2015, la nit de fi d’any, es van produir a Alemanya almenys dues violacions i més de 200 casos d’agressions sexuals i robatoris en mans d’immigrants. Així, quan la població va creure perdre el control sobre l’estada d’aquelles persones en la comunitat va haver una marginació total, fins i tot van decidir cancel·lar el wifi gratuït del punt on tots els refugiats es reunien. Les enquestes mostraven que l’opinió pública creia que no era possible acollir més refugiats. “Era necessari indicar a la notícia la procedència dels delinqüents?”

FOTO 2 (2)

Titulars d’alguns mitjans alemanys el dia després dels abusos sexuals.

Crimmigració. Amb aquest nou concepte, nou almenys per la majoria dels assistents, Dell’Orto explicava una problemàtica que té lloc en la nostra societat des de fa molt temps. Crimmigració és quan la llei criminal es troba amb la llei d’immigració. La simple convicció que una persona sigui un criminal pot comportar una convivència problemàtica, perdre oportunitats de treball, dret de sufragi, perill de l’estat migratori, etc.

L’opinió pública relaciona els immigrants amb criminalització. L’experta explica que  segons els estudis no hi ha cap relació entre delinqüència i immigració i s’obre un debat a la sala. «Si no hi ha cap relació per què ho hauríem d’ocultar? Per què no podem dir lliurement de quina nacionalitat és cada delinqüent?», pregunta un alumne. «El que ens hem de plantejar és la forma en què el públic rebrà la informació. No és el mateix dir que 30 homes han agredit sexualment a 60 dones, que dir que ho han fet 30 immigrants. No es percebrà d’igual manera. «Llavors la solució seria dir la nacionalitat sempre. També si el delinqüent és alemany, tot i que visqui en aquella mateixa nació.» «Exactament això és el que estan començant a fer els mitjans més conscienciats. Concretar sempre la nacionalitat, fins i tot dintre el propi país», conclou Dell’Orto.

foto gemma bona

Giovanna Dell’Orto en la conferència.

“El problema dels mitjans és que mentre les associacions i els especialistes en immigració els critiquen per fer un mal tractament dels fets, la població els critica per ser massa bondadosos”. La professora incideix en el fet que el periodisme ha d’explicar el que passa, però a banda d’informar i educar és necessari no avorrir als seus lectors, ja que si aquests no estan interessats el periodisme mor.

FOTO 4

Dell’Orto posa com a exemple de periodisme interessant la narració de la vida d’una família refugiada mitjançant dibuixos, per part del mitjà grec Kathimerini.

Per finalitzar, Dell’Orto ha volgut recalcar el fet de que aquesta és la primera crisi de refugiats que es dona en l’època més mundialment globalitzada, la de les xarxes socials, la qual cosa ens ha mostrat inicis de quin paper tindrà la professió en un futur. «Els mitjans s’hauran de dedicar a fer una anàlisi exhaustiva sobre els fets, centrar-se en trobar els punts; desxifrar, connectar i entendre. Perquè el paper de la immediatesa és un paper guanyat pels altres competidors de les xarxes. Ningú llegirà La Vanguardia per saber què ha passat, potser sí que ho farà per entendre-ho en un marc contextualitzat. El periodisme ha de saber jugar les seves cartes».

A sota una infografia complementària basada en l’estudi de l’observatori del discurs discriminatori als mitjans de media.cat, on es dona exemple a les noves generacions de periodistes de quins errors han d’evitar a l’hora de fer un bon tractament mediàtic dels immigrants i refugiats.

 

Comments are closed.