Per què no han triomfat les coalicions de cara a les eleccions del 21D?

JERONI NABONA

El passat 27 d’octubre va ser un dia clau políticament parlant. Al migdia es va sotmetre a votació la declaració unilateral d’independència (DUI) al Parlament de Catalunya. La votació va ser aprovada amb un total de 70 vots a favor, 10 en contra i 2 vots en blanc. Tant el PPC, el PSC i Ciutadans, no van participar de la votació ja que van considerar que era il·legal.

Poques hores més tard del mateix 27 d’octubre, el Senat va aprovar per majoria absoluta l’aplicació de l’article 155 i al vespre el president del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, va fer una compareixença anunciant les mesures acordades. Va dir que cessava tant al President Puigdemont, com també a tota la resta dels Consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya. Però el fet més destacat va ser que va acordar dissoldre el Parlament i a convocar eleccions anticipades de caràcter autonòmic pel proper 21 de desembre.

La compareixença de Rajoy va obrir un nou escenari en la política catalana. El 27 d’octubre va tenir dues cares: el que pels independentistes suposava el naixement de la República Catalana, pels constitucionalistes era il·legal. Amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, el Govern Espanyol pretenia posar fre al Govern de la Generalitat i en el qual l’Estat de Dret restaurés la legalitat a Catalunya.

Seguint el calendari establert per la Junta Electoral, el passat 7 de novembre s’acabava el termini perquè els diferents partits polítics presentessin coalicions electorals. Dies enrere, tant el PDeCat com Esquerra Republicana (ERC) van afirmar que es presentarien a les eleccions del 21D per defensar la declaració de la República Catalana, encara que ambdós partits consideren que la convocatòria electoral és il·legítima, ja que va fer-la Mariano Rajoy dins el marc de l’article 155.

La gran pregunta era si es reeditaria la fórmula de “Junts pel Sí” empleada el 2015, en què van aconseguir 62 escons i prop del 40% dels vots. La decisió era complicada degut a la situació en què tant el vicepresident Oriol Junqueras juntament amb 7 consellers més es troben a la presó preventiva, i tenint en compte que Carles Puigdemont i 4 consellers es troben a Brussel·les intentant contrarestar la justícia espanyola.

Algunes fonts asseguren que abans d’ingressar a presó, Junqueras va deixar dit que com a president d’ERC, no volia entrar en coalició amb el PDeCat, ja que considerava que fa dos anys tal fórmula no havia donat els resultats esperats, tenint en compte que pretenien aconseguir la majoria absoluta, encara que amb la CUP sumaven 72 escons.

Entre els motius pel que Esquerra Republicana s’ha negat en entrar en coalició amb el PDeCat n’hi ha alguns. El primer obeiria a una raó purament de sondeig electoral: la majoria d’enquestes assenyalen que el 21D, ERC seria la primera força política al Parlament aconseguint entre 45-46 escons, mentre que el Partit Demòcrata cauria en picat situant-se com a quarta força política obtenint entre 14 i 15 escons, superat per Ciutadans que obtindria uns 28 escons i el PSC que obtindria uns 20 escons. La majoria d’enquestes també auguren que la CUP perdi alguns diputats, traient només entre 7 i 8 escons. Per tant, la majoria absoluta dels partits independentistes penjaria d’un fil (traurien entre 66 i 69 escons), encara que els partits constitucionalistes sumarien menys vots, tot i que podrien aconseguir prop de 60 escons, sumant els vots del PPC, PSC i C’s.

sin-titulo-49713

A part dels números estrictament electorals, diversos sectors d’ERC també s’han mostrat descontents amb la gestió del president Carles Puigdemont. Molts dirigents es van decebre el passat dia 10 d’octubre, quan en el Ple del Parlament, Puigdemont va decidir ajornar la declaració unilateral d’independència per buscar un diàleg amb l’Estat Espanyol que no arribaria, i n’acabaria derivant vers l’aplicació del 155 i el cessament de tot el Govern.

Puigdemont, des de Brussel·les havia demanat a Esquerra i a la CUP que acceptessin fer un front comú per presentar-se a les eleccions, però han decidit optar a presentar-se per separat. Així ho ha decidit la CUP aquest diumenge 12 de novembre a una Assemblea celebrada a Granollers. Amb un 64% dels vots dels seus militants, la CUP ha optat per presentar-se individualment, encara que volen liderar “una candidatura el més àmplia possible, clarament rupturista, independentista i anticapitalista”. Albano Dante Fachin és molt possible que vagi amb la CUP, després del seu ‘divorci’ amb els Comuns. Recentment, la monja Teresa Forcades també ha manifestat la seva intenció de presentar-se amb la CUP.

El PDeCat tot i quedar-se sol en no poder fer coalició, ha decidit presentar-se sota el nom “Junts per Catalunya”. Es preveu que el mateix Puigdemont encapçali la llista, juntament amb els consellers empresonats i Sánchez i Cuixart. D’aquesta manera, desapareixen les sigles del Partit Demòcrata i es pretén que la candidatura sigui més àmplia i aglutini a més sectors a favor de la independència de Catalunya.

Comments are closed.