Parlant de novel·la gràfica

La conferència anomenada “Un nom vell per a un art nou” va servir per a donar el tret d’inici al cicle “Novel·la gràfica”, que es farà a l’Ateneu Barcelonès durant aquest novembre. Les sessions estan organitzades per Arts Visuals i giraran al voltant de la novel·la gràfica i els diferents productes de l’evolució de l’art de les vinyetes de còmic.

Portada de l'assaig de Santiago Garcia

Portada de l’assaig de Santiago Garcia

La primera xerrada la va fer Santiago Garcia, Premi Nacional de Còmic 2015. Encara que la sessió tractés principalment sobre com evolucionen les vinyetes avui en dia, l’autor de còmics va voler dedicar una part de la conferència a explicar la història d’aquest gènere. De fet, Garcia va fer un estudi sobre aquesta temàtica fa uns anys dins del doctorat en història de l’art, que li va donar molts de coneixements sobre els antecedents i les influències de la novel·la gràfica. Així doncs, en la xerrada es va analitzar tant el passat com el futur d’aquest gènere. A part, el conferenciant també va voler remarcar la idea que la novel·la gràfica ha sigut capaç d’obtenir un lloc propi dins del món artístic però que encara li faltaria distanciar-se una mica de la novel·la literària tradicional per a poder ser totalment independent. És per això que va afirmar que actualment, uns 7 anys després de l’aparició del terme, s’està entrant en una etapa “post novel·la gràfica”.

Les pròximes sessions del cicle també giraran al voltant d’aquest gènere artístic però des de vessant diferents. D’una banda, hi haurà una conversa entre diversos autors de novel·la gràfica: Lluís Juste de Nin, Miguel Gallardo i Sagar Forniés. D’altra banda, es produirà una xerrada entre diversos editors i docents: Catalina Mejía (de Salamandra Graphic), Octavio Botana (de Sapristi) i Salva Rubio. En aquesta última sessió, el tema principal serà tot el que implica el món de les vinyetes, és a dir, les escoles, la indústria…

En definitiva, el cicle serà l’oportunitat per descobrir de més aprop el món de les novel·les gràfiques -que no són el mateix que els còmics (com recordava Santiago Garcia)-. I si les tires de premsa (com Mafalda), els còmics de Marvel o Astèrix són el passat, Necropolis (2015) o Barcelona, los vagabundos de la chatarra (2015) són el present. No obstant, com deia Santiago Garcia en la seva xerrada, cal treballar dur perquè aquest gènere tingui el futur: “Ha arribat un moment on ens hem de deixar de preguntar si la novel·la gràfica pot triomfar i començar a fer que triomfi”.