Paraules nascudes en una pantalla

MARTA LÓPEZ (@martalopa95)

Descarregat l’article en PDF

El Centre d’Arts Santa Mònica ofereix des del 28 de gener fins al 10 d’abril l’exposició “Paraules pixelades. La literatura a l’era digital” a cura de Laura Borràs i Giovanna di Rosario. La primera planta és el testimoni de la fusió entre les paraules i la tecnologia. 

 

Una de les peces de l’exposició, Deep Surface, és una obra literària basada en una pregunta: què passaria si les pàgines d’un llibre, o millor dit, les pàgines web fossin d’un fluid flexible, com l’aigua, de manera que els lectors poguessin bussejar gradualment des de la pàgina d’inici per a la següent i així successivament? Això és precisament la sensació que dóna “Paraules pixelades”. La porta d’entrada ens submergeix en un món interactiu on les pantalles, els ratolins i els auriculars conviden a l’espectador a fer aquesta capbussada que proposava l’autor de Deep Surface. En acabar l’exposició surts completament amarat de sensacions i pensaments, com quan surts de la piscina i l’aigua encara et mulla fins que es va evaporant lentament.

 

Un recorregut en forma de quadrat que comença i acaba al mateix lloc, que combina pantalles de televisió amb pantalles de projecció i que et va guiant amb línies de colors fluorescent que connecten totes les peces com si formessin part d’una mateixa cosa. No val només mirar, també has de tocar. Malgrat alguna errada tècnica que impedia que un parell de pantalles no funcionessin, la clau de la visita és caure en una barreja de sensacions auditives, tàctils i visuals.

 

L’exposició està dividida en cinc parts, que es titulen: experimentacions analògiques i transformacions digitals; els pioners; la maduresa de la literatura digital; literatura digital catalana i apps, noves pantalles. Estan ordenades a partir d’una evolució tant històrica com tecnològica i serveixen de finestra a les noves maneres de fer literatura alhora que proposen nous camins per a explorar. Paraules per veure, escoltar, intercatuar, jugar… però sobretot per llegir.

 

Els orígens analògics
Una de les parts més interessants de l’exposició i a simple vista la més senzilla de totes és la primera: mostra un seguit d’obres literàries que ja en paper van començar a experimentar amb la paraula i la imatge, fugint de l’estaticisme. En ella apareixen, entre d’altres, tres obres destacades. En primer lloc, el poema d’Apollinaire Il pleut, que juga amb la paraula i el concepte de pluja estructurant-se de forma que gràficament sembla que estigui plovent. En segon lloc, el conte de Jorge Luis Borges El jardín de los senderos que se bifurcan, amb un argument laberíntic que proposa diverses opcions per les quals l’argument pot evolucionar, eliminant la idea de l’argument lineal que només té una opció de desenvolupament. En la mateixa línia, trobem Rayuela de Julio Cortázar, que va més enllà i proposa la lectura com si es tractés d’un joc, en el qual el lector és qui decideix l’ordre en què llegirà el llibre: del primer capítol fins al 56 de manera lineal o seguint l’ordre de capítols que proposa l’autor.
Al costat de l’obra original, “Paraules pixelades” ofereix una adaptació digital de la mateixa. Això em fa reflexionar: què hauria passat si Apollinaire, Borges i Cortázar haguessin viscut en l’era digital i haguessin utilitzat la tecnologia per realitzar les seves obres? No puc evitar pensar les oportunitats que hauria tingut, per exemple, el dadaisme, moviment artístic on el joc amb el llenguatge era part essencial del seu ADN. Les possibilitats haurien sigut infinites, com infinits són els camins que obre la literatura digital.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Comments are closed.