Oxfam Intermón denuncia que la riquesa extrema se sustenta gràcies al treball precari

Les xifres presentades en el darrer informe d’Oxfam Intermón  presentat el passat dilluns 22 de gener evidencien les profundes desigualtats entre rics i pobres que continuen existint a nivell mundial. Unes desigualtats que no només s’han mantingut, sinó que han augmentat en els darrers anys. L’any passat el 82% de la riquesa generada va anar a parar a mans de l’1% de la població mundial, mentre que la riquesa de més del 50% no va augmentar gens.

L’informe, presentat en el marc de Fòrum Econòmic Mundial a Davos sota el nom “Premiar el treball, no la riquesa”, destaca les condicions precàries en que ha de treballar una gran part de la població mundial mentre els més poderosos segueixen enriquint-se. Per aturar aquesta situació, Oxfam Intermón  demana construir una economia per als treballadors, i no per als més rics i poderosos, que acabi amb aquestes desigualtats.

Oxfam també destaca que, malauradament, el fet de tenir treball no és sinònim de prosperitat econòmica. L’Organització Mundial del Treball (OIT) estima que una de cada tres persones amb treball en països emergents o en vies de desenvolupament continua vivivint en la pobresa, una situació que continua augmentant en l’actualitat. La OIT calcula que 40 milions de persones continuaven treballant com esclaus l’any 2016. Molts d’aquests treballadors foçats treballen produint els productes, la roba i els aliments que es consumeixen als països del primer món. Els llocs de treball de mà d’obra barata són sovint ocupats per dones que treballen a canvi de sous miserables i sense que es respectin els sus drets fonamentals.

Mentre que les dones ocupen majoritàriament llocs de treball precaris, la majoria de milmillonaris són homes

Per a acabar amb la crisi de desigualtat Oxfam assenyala que és necessari que tots els treballadors i treballadores del món gaudeixin de salaris dignes. Per aquest motiu, els governs han de jugar un paper clau: afavorir la creació d’un sistema que doni lloc a una societat més igualitària on es doni prioritat als treballadors, en lloc de governar per als més rics i poderosos.

 

L’informe d’Oxfam a Espanya: la recuperació econòmica no arriba a tothom

Oxfam Intermón ha presentat també l’informe “Realitat o ficció? La recuperació econòmica, en mans d’una minoria”, centrat en la situació econòmica i laboral d’Espanya. Oxfam critica que la recuperació econòmica després de la crisi ha afavorit quatre vegades més als més rics que als més pobres.  Així, el repartiment de la riquesa va seguir la tendència mundial: un 40% de la riquesa creada va anar per al 1% més ric, mentre que el  50% més pobre es va haver de repartir un 7% de la riquesa.

La precarietat laboral a Espanyat afecta especialment a dones i joves. Les dones són les més afectades pels contractes temporals, i cobren de mitjana un 20% menys que es seus companys de feina en el mateix lloc de treball. Pel que fa als joves, el seu futur quan s’incorporen al món laboral és totalment incert. Sovint, han de treballar en ocupacions precàries, parcials i mal pagades, sense perspectives de que la seva situació millori en un futur.

Malgrat la recuperació econòmica, Espanya continua sent una societat més desigual que al començament de la crisi, on la pobresa econòmica està augmentant.

Oxfam exposa que el principal culpable de la desigualtat a Espanya és un sistema fiscal injust. “A Espanya es recapta poc i de manera injusta, ja que els més pobres suporten un pes desproporcionat dels impostos, sobretot indirectes, i perceben moltes menys transferències socials”, es declara a  l’informe. Assenyala també el fet de que les grans fortunes amaguen l’equivalent al 12% del producte interior brut espanyol en paraïsos fiscals.

Davant els resultats de l’informe, Oxfam demana al Govern espanyol l’aplicació d’algunes mesures que contribueixin a reduir les desigualtats i a acabar amb la precarietat laboral. Algunes de les propostes de l’organització són l’augment del salari mínim interprofessional, que hauria de situar-se al voltant dels 1.000€ l’any 2020, establir escales salarials justes per normativa estatal en les que el salari més alt no superi més de vint vegades el salari més baix, o promoure una contractació pública que no incrementi la precarietat i la desigualtat entre salaris, ni entre homes i dones. En el terreny fiscal, demanen augmentar l’efectivitat del sistema fiscal espanyol i fer tributar més als rics que no pas als més pobres.

Comments are closed.