Nike et dóna ales

L’ús de vambes que milloren el rendiment dels atletes, com les que va utilitzar Eluid Kipchoge per baixar de les dues hores en marató, obren un debat sobre els límits de la tecnologia

A finals dels anys 50, un alemany posava en entredit la condició física humana. A la vora germànica del llac Constança, l’atleta Armin Hary desafiava l’univers atlètic professional i aconseguia, per primer cop en la història, trencar la barrera simbòlica dels deu segons en els 100 metres llisos. No obstant, el que hauria d’haver estat una proesa celebrada i admirada per tots, va despertar un núvol de sospita al voltant de la validesa real del rècord. Fins a quin punt era autèntica aquella marca? S’havia agafat bé el temps? S’havia avançat a la sortida? Milers de preguntes van crear un context de dubte i prudència davant d’allò que durant dècades s’havia considerat una autèntica utopia, deixant la fita de Hary en un punt mort.

Fa un mes aproximadament, 60 anys després de la gesta de Hary, un atleta va destrossar una altra frontera mítica dins l’entorn atlètic. Tot i que en una distància i en unes condicions ben diferents a les del velocista alemany. Eliud Kipchoge, campió olímpic i mundial en proves de fons, es convertia fa escasses setmanes en el primer atleta capaç de córrer els 42,195 quilòmetres de la marató en menys de dues hores. Tot i així, la marca final (1.59.40) no estarà homologada a la llista de rècords. La IAAF, l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme, recolza la seva decisió en un seguit de punts que considera van ajudar a que el kenià ho pogués aconseguir, com el suport de més de 40 llebres que anaven marcant el ritme i protegint-lo del vent, un circuit treballat i estudiat al mil·límetre (amb avituallaments, bicicletes i tot de luxes al servei de Kipchoge) i un element clau, l’ús d’unes vambes que s’han convertit en el late motiv de totes les converses dins el món de l’atletisme.

Últim quilòmetre del repte Ineos 1.59

Aquestes sabatilles, que molts comencen a considerar ales per volar sobre l’asfalt en distàncies llargues, han posat en el punt de mira el debat sobre el dopatge tecnològic, que reflexiona fins on podem arribar a l’hora de millorar l’equipament de l’atleta i on hem de posar el límit per frenar un avenç que sembla no tenir fi i que compromet les regles bàsiques de l’esport. L’empresa protagonista d’aquesta millora en el calçat esportiu professional és Nike. La multinacional americana s’ha dedicat, durant els últims anys, a millorar progressivament les vambes d’alt rendiment. Fins a tal punt que els atletes que les porten estan més a prop de levitar que de córrer.

El dissabte 12 d’octubre, al circuit urbà de Viena, Kipchoge calçava les Alphafly, un model que encara no ha sortit al mercat i que és un autèntic misteri només gaudit i utilitzat per l’atleta de Kenia. Les que sí que coneix el públic són les Nike Vaporfly Next%., el tercer pas dins el desenvolupament on tant ha invertit l’empresa. Aquestes són una millora de les Vaporfly 4% -les que va portar el mateix Kipchoge en l’últim intent fallit per baixar de les dues hores al circuit italià de Monza al 2017- i es troben al mercat per un preu que oscil·la al voltant dels 250€. La principal novetat d’aquestes vambes de 190 grams de pes és el component utilitzat per envoltar-les, el Vaporweave, com diu Nike un “nou material extremadament fort i lleuger que, a més, és resistent a l’aigua”.

El nou invent, a més de ser més eficient a l’hora d’estabilitzar el corredor i millorar la seva tracció, ja ha estat protagonista d’algunes de les glòries més recents de l’atletisme mundial de fons, com per exemple del nou rècord mundial de marató de dones a Chicago el mes d’octubre passat per la també keniana Brigid Kosgei. Tot i que la marca (2.14.04) era vàlida per aparèixer als registres com a nova plusmarca mundial, l’ús d’aquestes vambes ha animat als més escèptics.

Una altra “arma secreta oculta”, com la bateja el departament d’I+D de Nike, és la placa de fibra de carboni que es troba a la planta del peu, facilitant l’impacte i proporcionant un conseqüent augment del ritme, donant una sensació evident al corredor d’estar avançant cap endavant. De fet, estudis de l’empresa mostren que millora els temps de la marató en més d’un 4%. Això podria xocar amb el reglament de la IAAF. L’article 143 argumenta que “les vambes no han de proporcionar una ajuda o un avantatge injust”. La comunitat atlètica, no obstant, no ha sabut encara on fixar el límit.

Tot i així, els experts argumenten que no només amb portar aquestes vambes els temps baixen matemàticament. El propi Kipchoge defensa que “el més important és l’atleta, si tens bones sabatilles i no estàs en forma no faràs res”. Però l’ajuda és evident. A dia d’avui, intentar desmentir-la, amb els registres que van destrossant les millors marques de les gran proves internacionals, és un autèntic disbarat.

Comments are closed.