Nevada Kid

Maria Bach, Víctor Naharro i Joan Simó

El llunyà oest, Far West per als poliglots, va viure, la setmana passada, un duel sanguinari. Sanguinari i desequilibrat. D’una banda els cinc principals candidats demòcrates (Sanders, Warren, Biden, Buttigieg i Klobuchar), de l’altra un pistoler solitari. Solitari i milionari.

Parlem de Michael Bloomberg, exalcalde de Nova York i un dels homes més rics del món, per ser concrets el dotzè. La seva exorbitant fortuna, que ronda el 53.000 milions de dòlars (17 cops superior a la de Trump), va ser un dels principals focus de crítica dels seus rivals. Però això no va ser tot. Al debat de Las Vegas, Nevada se’l va acusar, no sense falta de proves, de racista i misogin.

La seva principal fustigadora va ser Elizabeth Warren que va recordar algunes paraules ofensives que l’empresari havia dirigit al gènere femení sense oblidar l’existència de diversos acords de confidencialitat “tant per assetjament sexual com per discriminació de gènere en el treball” que l’empresari havia fet firmar a dones que havien treballat per ell. 

Durant el seu segon debat (el 10è per a la resta), a Charleston, Carolina del Sud, la cosa no va anar molt millor. Bloomberg va tornar a fer gala de la seva gairebé total absència de carisma polític. Davant un Sanders que es presenta com l’antiestablishment costa creure que l’electorat demòcrata confiarà el seu vot a un magnat que sembla tenir més en comú amb Trump que amb els seus companys de primàries.

Heptagenaris, masclistes, residents a Nova York, immensament rics i vinculats als republicans (el candidat va formar part del GOP entre el 2001 i el 2007). Comparar l’actual president amb Bloomberg és feina fàcil i l’equip de campanya de Sanders no va poder estar-se de fer-ho amb aquest tuit:

Fucking money man

«Només amb el que portem de primàries ha invertit més en anuncis que el que es va gastar Obama en tota la seva campanya presidencial» explica Alexànder Golovín, redactor a 2020.cat (portal de El Nacional sobre les eleccions nord-americanes).

I és que si alguna cosa li sobra a Bloomberg són els diners. És fàcil adonar-se’n pels seus actes. Deixar-se 400 milions de dòlars en una campanya on t’hi presentes a última hora és un risc a l’abast de pocs. Com també ho és ignorar les quatre primeres cites electorals (Iowa, Nevada, New Hampshire i Carolina del Sud) per concentrar-se en el Superdimarts.

Pel que fa a les seves inclinacions polítiques, Bloomberg segueix defensant la mateixa línia d’acció que el va mantenir a l’alcaldia de Nova York del 2002 al 2013. Els seus objectius prioritaris són el creixement econòmic, l’aposta per la sanitat pública i la lluita contra el crim.

Aquest darrer objectiu és el més polèmic, ja que, durant els seus anys com a alcalde va fomentar plans d’acció policial amb un component clarament racista on hi tenien lloc des de la detenció arbitraria d’afroamericans i llatins innocents fins a la creació d’una unitat policial especialitzada en espiar musulmans.

Sigui com sigui, el nostre Nevada Kid compta amb un inesperat suport de darrera hora. I és que en una entrevista al Wall Street Jorunal, Clint Eastwood les seves simpaties per Bloomberg a qui considera el candiat més adient per ocupar la Casa Blanca.

El duel el preveu llarg…

Comments are closed.