Música per a les elits: trencant tòpics

MARTA NIN LOSCOS (@martaninloscos)

«Els jardins de Pedralbes tenen associada una concepció elitista però jo sempre dic que no, que simplement són un lloc preciós on tocar», deia Joan Dausà a l’inici del seu concert al Festival Jardins de Pedralbes, que enguany celebra la seva setena edició, del 5 de juny al 15 de juliol. El cantant, que tot i haver tocat en múltiples festivals era el seu primer cop en aquest, feia refència amb aquesta frase a la necessitat de trencar amb certs tòpics. Però, és cert que les localitzacions dels festivals determinen que uns siguin més elitistes que altres?

Estètica adient

Catifa vermella a l’entrada, hostesses -i hostessos- engalanats i llumetes blanques adornant els jardins. Per arribar a l’escenari principal, un recorregut amb photocall i zones de relax -amb un petit escenari patrocinat per Banc Sabadell- on prendre una copa de vi abans del concert. És clar que Pedralbes es diferencia de la resta de festivals no només per la localització -el barri més ric de Barcelona i el tercer més ric d’Espanya- sinó també per l’estètica i la decoració. Passa el mateix amb el Polo Music Festival, estrenat aquest any entre el 31 de maig i el 10 de juny, al Reial Club de Polo de Barcelona.

Artistes i preus variats

Malgrat que l’estètica és important, cal tenir en compte quin tipus de música s’hi promociona i, en qualsevol cas, si hi ha música per a les elits o, pel contrari, la música és un llenguatge transversal, per a tothom. El 2017, el Festival de Pedralbes rebaixava un 11% els preus de les seves entrades coincidint amb la baixada de l’IVA cultural. Actualment, els preus dels concerts són molt variats. Poden anar des dels 39 euros a platea per a veure Ramon Mirabet, als 88 -també a platea- per a sentir els Beach Boys. I els artistes abasten tot tipus de gustos: des de Mariah Carey a Ana Belén, passant per Carla Bruni o Il Divo. D’altra banda, al Polo Music Festival, els caps de cartell són artistes majoritàriament joves, que tenen èxit entre aquest sector: Ana Guerra, Pablo López o Jason Derulo en són alguns exemples. Els preus també varien, sent la mitjana d’una 60 euros.

 

Si bé és cert que els preus varien, també ho és que s’adapten a cada artista. Així doncs, encara que la diversitat de festivals permeti a cadascú triar segons els seus gustos musicals, la barreja de públics és cada cop més visible, tenint en compte que la varietat musical a cada festival ha incrementat més enllà dels tòpics que puguin encara acompanyar-los.

Comments are closed.