Més polítiques

Aroa Tort – Aquest dijous, de nou, un altre debat electoral. Ja en van quatre en una setmana. Però el de dijous a la nit, a la Sexta, va tenir una particularitat: un debat únicament de candidates. Candidates, en femení. Per contrarestar el debat de dilluns dels caps de llista, on es va fer plausible la disparitat en la política? Més ben dit, la disparitat en el capdamunt de la política. I en el capdamunt de qualsevol àmbit de la societat. Dilluns vam tenir un debat entre els candidats que aspiren a ser presidents del govern, tots cinc, homes. Dijous vam veure l’enfrontament entre les representants dels partits. I les diferències entre aquests dos debats es van fer evidents.

La dinàmica

En primer lloc, elles van tenir una oratòria i un discurs molt més ben format que el d’ells. Van donar arguments millor elaborats i els van saber explicar més clarament al públic. En definitiva, tot i les discussions, trepitjar-se i, fins i tot, els crits en algun moment ─cosa normal, al cap i a la fi, ja que és un debat i, a més, un debat electoral─, els diferents enfrontaments entre les candidates van ser menys durs, en la línia de menor espectacularització. Tot el debat en si va tenir un to més pausat, en comparació amb l’altre. I, tot i que probablement la resposta està en què cada polític és diferent, la veritat és que sorprèn aquesta diferència, en conjunt, en la sobreactuació global del debat, que es va fer notar molt més en el d’ells que en el d’elles.

El format

Tanmateix, el format del debat de dijous era força diferent del del dilluns, cosa que va facilitar la millora de l’argumentari de les polítiques. Aquest cop, la periodista feia les preguntes ─les preguntes concretes─, podia tallar i interrompre i, el més important, en el debat no hi havia blocs temàtics tancats. Això va permetre que cada candidata definís polítiques concretes d’actuació quan se’ls preguntava. En canvi, en el debat d’ells, amb els blocs predeterminats, es produïa una monopolització del tema per cada polític, cadascun l’intentava portar al seu àmbit. Aleshores, no s’acabaven de definir les polítiques detallades i, al final, tot eren reiteracions de temes ─Catalunya, l’exemple paradigmàtic, que apareixia en tots els blocs.

Per tant, el format va jugar a favor de les dones. Van començar sense interrompre’s, pràcticament, encara que després eren inevitables les discussions. Perquè, com he dit, no deixa de ser un debat. I, entrant una mica en els continguts, en aquest es va parlar de les dones, es va parlar de feminisme. Va ser un dels temes centrals i recurrents. I això es va notar especialment en el minut d’or de les candidates, on tres d’elles (UP, PSOE i PP) es van dirigir a les dones directament, a diferència dels seus homòlegs homes.

I un apunt final, sobre la seva vestimenta. És odiós quan només es parla de les dones pel seu físic i la seva roba. Però en aquí voldria fer notar el tipus de sabates que quatre d’elles portaven. Potser les sabates que duien ells el dilluns també fossin incòmodes. O potser no. Tot i això, no em deixa de sorprendre que, en un debat on s’estaran més de dues hores dretes, elles hagin de dur ─sigui per voluntat pròpia o no─ uns talons tan alts i prims que fan mal als peus només de veure’ls.

Comments are closed.