Barça-City: Més pa que formatge

Feia temps que el Camp Nou no acollia un enfrontament amb tanta expectació més enllà del futbol.

Ahir es va disputar un dels partits que de ben segur haurà ha estat ‘a priori’ un dels més atractius de la temporada. El motiu principal, el retorn de Pep Guardiola a l’estadi per segona vegada (ja ho va fer fa dues temporades amb el Bayern) i el duel amb el seu amic i ex company d’equip Luis Enrique. També va suposar el retorn a la gespa culé de Claudio Bravo, que va rebre vermella, després de dos anys gloriosos defensant els colors blaugranes. Ara han passat a ser defensats per Ter Stegen, que, per cert, va fer un autèntic partidàs. L’himne de La Champions va sonar més fort que mai, probablement per evitar qualsevol xiulada del públic per tot el que respecta la relació entre la UEFA i les estelades, de les quals se’n van repartir fins a 30.000 i que van ser lluïdes durant els primers minuts de joc. Com no, durant el famós minut 17:14.

Així va ser la desfilada entrant dels jugadors:


La prèvia del partit tenia de tot. Un Barça que jugaria amb l’onze de gal·la i amb el millor trident de davanters mai vist contra un Manchester City.  L’equip de Guardiola venia de fer un inici de lliga increïble guanyant de forma convincent els deu primers partits de la competició, a un del rècord històric que va aconseguir el Tottenham en la temporada 60-61. La riquesa tàctica del matx provocava emoció i incertesa, amb dues ofertes idèntiques que aposten pel joc ofensiu basat en la possessió i una pressió d’alta intensitat.

Les sorpreses van saltar a 45 minuts de l’inici quan es van revelar les alineacions dels dos equips: el Barça jugaria amb una defensa de tres i Sergi Roberto, que apuntava a ser indubtablement titular, es va quedar fora de la convocatòria. El tècnic citizen també va donar la sorpresa deixant a Kun Agüero, un dels seus millors homes ofensius, a la banqueta per decisió tècnica. No obstant això, el succeït en el terreny de joc no va superar l’expectativa i el marcador de 4-0 tampoc va reflectir el partit. Un partit disputat de tu a tu amb dos estils similars que van brillar poc. Un joc pobre en el que els greus errors del conjunt anglès van dictar sentència. I més si un tal anomenat Leo Messi va tenir una d’aquelles nits endollades i decisives aconseguint el seu hat-trick número 41 en 12 anys de carrera al primer equip.

De nou, Luis Enrique li va guanyar la partida a en Pep, que va ser valent i fidel a la seva filosofia d’entendre el futbol, però que ja s’ha endut un parcial de 7-0 en les seves visites a can Barça. I 5 d’ells obra del mes menut, del millor del món.

Comments are closed.