Més enllà de la pastilla: els altres anticonceptius

Tota la informació sobre els mètodes anticonceptius que expliquem al reportatge és extrapolable per a totes aquelles persones amb genitals interns (vagina, clítoris, úter, ovaris…) i externs (vulva) del sexe biològicament femení; sense la necessitat de ser dones cisgènere.

| Alba Rios i Nora Tarnow |

Els mètodes anticonceptius han variat molt al llarg dels anys. La primera pastilla anticonceptiva va sortir al mercat el maig del 1960, i des de llavors els mètodes no han parat d’evolucionar. No obstant això, hi segueix havent desconeixement per una part molt gran de la població. Els anticonceptius com l’implant, l’anell vaginal, el diafragma o el preservatiu femení segueixen sent conceptes força desconeguts, tot i formar part del mercat des de fa més de 15 anys.

Al llarg del segle XX, i amb la revolució sexual femenina, veiem com la reivindicació per part del feminisme canviarà el paradigma de la sexualitat de les dones: per una banda, gaudir d’una bona salut sexual i per l’altra un control sobre la reproducció i la natalitat.

Avui dia els anticonceptius ja són part del dia a dia de moltes dones de diferents edats. Cada dona és un món que, segons les seves necessitats, requerirà un anticonceptiu o un altre. “No és el mateix una nena de 17 anys que una dona de 40 amb tres fills. Cada una necessitarà coses diferents. Però sempre hi ha una cosa primordial, que és anar a buscar la màxima efectivitat i el mínim risc, i a partir d’aquí és una qüestió de combinar”, ens explica el ginecòleg Antoni Cadafalch.

Però els anticonceptius no només han ajudat amb la prevenció de l’embaràs, sinó que també són claus a l’hora del control de malalties. És el cas dels DIUS hormonals, que segons el doctor Cadafalch han ajudat a tractar molts problemes d’hemorràgies que apareixen principalment durant la premenopausa. “Són problemes que abans no podíem arreglar i que al final acabaven en un quiròfan perquè no es podien solucionar de cap altra manera. La col·locació d’un DIU et permet controlar-lo fins a l’aparició de la menopausa”. Això també passa amb altres anticonceptius, com els progestàgens, que abans només es feien servir amb dones lactants però que actualment també s’utilitzen per controlar malalties com l’endometriosi.

I és que els anticonceptius de llarga duració, com el DIU, són tendència entre la població femenina i cada vegada tenen més demanda. Però, com sabem quin és l’anticonceptiu més adequat per cada dona? L’especialista en ginecologia i sexualitat, Raquel Tulleuda, ens ho explica:

Tot i això, la majoria de ginecòlegs prefereixen no fer públiques les seves preferències en la tria d’anticonceptius, ja que això significa publicitar marques i influenciar en farmacèutiques. A més, són conscients que cada persona necessitarà una solució diferent i que el que va bé per una potser no va bé per una altra.

La gamma de mètodes que prevenen l’embaràs és cada dia més ample. Hormonals, que són perfectes per dones amb regles irregulars o doloroses, o bé sense hormones, ideals per aquelles que no toleren per exemple els estrògens. També existeixen els de llarga duració, recomanats per a aquelles persones despistades amb tendències oblidadisses, o d’ús diari per aquelles que necessiten ser constants… Són moltes les opcions que tenim a la nostra disposició, així com la manera d’aplicar-los: per via vaginal com l’anell, oral com la pastilla o subcutani com l’implant. Alguns te’ls pots aplicar tu a casa -és el cas del pegat o de l’anell- però d’altres necessiten intervenció mèdica, com els DIUS o els implants. 

Per altra banda, en el gran ventall de mètodes anticonceptius n’hi ha alguns que els ginecòlegs no recomanen mai. És el cas de tècniques com seguir el calendari menstrual i la marxa enrere (coitus intorruptus). Tot i que aquests mecanismes tenen el rebuig de la comunitat mèdica, una part significant de la població segueix utilitzant aquests mètodes que Tulleuda assegura que “si bé és cert que si els utilitzes tots donen resultats prop d’acceptables, mèdicament no es poden classificar mai d’acceptables”.

Anticonceptius i regla

Un dels mites que encara segueix latent per part de la població és el fet de no tenir la regla. Existeixen alguns mètodes anticonceptius hormonals que poden provocar l’aparició damenorrea en algunes dones. Tot i que no suposa cap problema, hi ha encara molta gent que ho troba estrany i poc natural.

De fet, tots els anticonceptius hormonals aturen el cicle menstrual i, per tant, la sang que s’expulsa quan s’utilitzen és una ‘regla falsa’. Com que no hi ha ovulació, no hi ha regla. Cadafalch ho diu molt clar: “No passa res per no tenir la regla. No tenir-la no és dolent”. Tulleuda també segueix aquesta línia:

Manca d’educació sexual

Avui dia, l’educació sexual segueix centrant el seu discurs en l’aspecte més fisiològic de l’aparell reproductor. Es parla dels òrgans reproductors sense tenir en compte que aquests també són òrgans sexuals. D’aquesta manera, només s’explica una part minoritària que se centra en la prevenció de les malalties de transmissió sexual (MTS) i dels embarassos no desitjats. Però la sexualitat va més enllà, ja que també serveix per comunicar-nos, per expressar amor i afecte, per sentir plaer, per conèixer el nostre cos…

A més, hem de considerar que la poca educació sexual que es rep es transmet mitjançant xerrades a l’escola en una època sensible on els nois i les noies estan entrant en el món de l’adolescència. La manca d’una bona educació sexual fa que els joves agafin els seus referents d’altres vies com podria ser la pornografia, que majoritàriament consisteix en vídeos on es mostren idees surrealistes i falses sobre el sexe. En aquests referents no s’ensenya als joves qüestions bàsiques com la prevenció dels embarassos o de les MTS. Però, de fet, a les escoles l’educació sexual tampoc s’acaba de fer correctament. Quan es parla de mètodes anticonceptius s’enfoca la situació d’una manera molt superficial i sovint s’acaben utilitzant clixés com, per exemple, aprendre a col·locar un preservatiu masculí fent servir un plàtan.

Per aquest motiu, algunes entitats com és el cas d’UNICEF proposen implantar una educació integral en sexualitat que consideren que tindrà efectes molt positius. Una societat amb un nou model de sexualitat exigeix una cultura sexual d’alta qualitat que atengui les necessitats de tots els joves. Això inclou totes aquelles noies que desitgen trobar un mètode anticonceptiu perfecte per elles però que per manca d’informació acaben recorrent sempre a la mateixa solució: la pastilla.

Comments are closed.