Més a prop del que ens pensem

MARTA LÓPEZ (@lopes_mas) i ALBERT SERRATACÓ (@AlbertSerrataco)

Descarrega’t l’article en PDF

El gihadisme és una amenaça creixent amb la qual hem de conviure. Segons La Vanguardia, entre novembre del 2015 i gener del 2016 s’han produït més de seixanta atemptats amb prop de 1.000 morts.

metodescaptacio

Mocador amb la paraula “terrorisme” escrita en àrab. Al fons, la torre Àgbar. El 32% dels detinguts per gihadisme residia a l’àrea metropolitana. ALBERT SERRATACÓ

L’auge d’aquest tipus de gihadisme terrorista ha vingut acompanyat d’una gran acció de captació a través de les xarxes socials. Alguns d’ells són occidentals que aparentment no tenen cap relació amb l’islam.

El poder de les xarxes socials ha estat molt ben utilitzat per aquestes organitzacions, que han adaptat a la perfecció la seva propaganda per a recaptar nous adeptes, sobretot dones. Un bon exemple és el d’Aqsa Mahmood, una jove escocesa que va marxar a Síria per casar-se amb un gihadista. Ella té un bloc, supervisat per Estat Islàmic, que serveix d’instrument propagandístic per atraure a altres dones: “Aquí no cal pagar lloguer. Les cases són gratis. No paguem l’aigua ni l’electricitat. A més, cada mes rebem un paquet de menjar, amb espaguetis, pasta, llaunes de conserva, arròs, ous, etc.”.

Així doncs, les xarxes socials han substituït les mesquites o les presons com a principals focus de captació del gihadisme i han demostrat ser un mètode molt més efectiu que els permet arribar a tot arreu. Aquest procés de captació es basa en quatre fases. No tots els que comencen aquest procés arriben a la seva fi i cauen en l’adoctrinament, alguns es desvinculen a meitat o simplement són descartats pels líders, però s’ha de destacar que aquestes campanyes de captació tenen un gran èxit. Un sol “m’agrada” al Facebook o un retuit al Twitter són el punt d’inici per establir el primer contacte.

Localització i selecció
Hi ha xarxes de captació que només s’encarreguen de cercar nous reclutes i mantenen una vigilància total de les xarxes socials gairebé les 24 hores del dia. L’interès de l’usuari en pàgines properes o creades per la pròpia organització terrorista o en pàgines que defensin les idees que ells comparteixen encenen totes les alarmes.

Quan l’interès de l’usuari es torna més intens i es produeix més interacció amb el lloc web, amb un nombre de “m’agrada” o tuits més habitual, els captadors l’analitzen a fons. Recopilen tota la informació que poden trobar: situació familiar, edat, nivell socioeconòmic, amistats, gustos, quina formació i tipus de treball tenen, creences religioses, si forma part d’alguna organització, etc. Un cop recollit el perfil de l’usuari, estudien si correspon al tipus de subjecte que estan buscant. El perfil idoni i que més fàcil resulta a l’hora de captar és de gent “descontenta”, no integrada en la societat espanyola. És a dir, persones provinents d’entorns desestructurats o en condicions socials pròximes a la marginació.

Segons l’estudi realitzat per Fernando Reinares i Carola García-Calvo, del Real Instituto Elcano, el 94,4% dels detinguts a Espanya per activitats relacionades amb el terrorisme gihadista entre el 2013 i el novembre del 2015 pertanyien a xarxes dedicades al reclutament.

Radicalització
El segon pas és el WhatsApp. Si passen el perfil, els captadors ofereixen a l’usuari la possibilitat d’afegir-se a un grup d’aquesta aplicació mòbil on podrà parlar amb joves de la seva edat, sempre del seu mateix sexe, que tenen les mateixes inquietuds. Per tal de no llevar sospites, els noms d’aquests grups no tenen res a veure amb el contingut de les converses. S’ha de tenir en compte, però, que una gran part dels membres d’aquests grups actuen com a ganxos, fent-se passar per un d’aquests usuaris quan en realitat formen part de la xarxa de captadors. Això els permet crear debats del seu interès per tal de manipular a l’usuari i portar-lo cap al seu terreny. Primer, plantegen preguntes sobre els temes més espinosos i polèmics del gihadisme, com la mort d’innocents, on les respostes ja estan estudiades i predefinides des del primer moment. Segons els experts, aquests reclutes, pel seu perfil psicològic, són gent molt crèdula que busca respostes ràpides i fàcils a dilemes complexos, pel que aquesta fase del procés de radicalització és la més efectiva.

L’objectiu d’aquest procés és el de reforçar d’una manera més directa i individualitzada el seu missatge mitjançant un apropament afectiu.

Una altra forma que tenen de manipular en aquesta fase és donant-los una visió esbiaixada dels temes polítics i socials mostrant-los només la informació extreta dels mitjans de comunicació més radicals. Això implica ometre els mitjans que poden anar en contra seva o mostrar una imatge que els perjudiqui, com els occidentals.

Integració
Els fòrums privats d’Internet són els protagonistes d’aquesta fase encara que alguns usuaris passen del grup de WhatsApp al contacte personal directament.

L’organització gihadista amb més experiència en el terreny dels fòrums privats és Al-Qaida, que ha reinventat els seus mètodes en aquest camp. Fa uns anys es limitava a penjar vídeos i comunicats de premsa a pàgines web oficials però no eren prou efectives perquè hi havia una manca d’interacció. El fet de permetre interactuar amb altres afins, fa que la integració sigui més fàcil i ràpida, augmentant d’aquesta manera la seva perillositat.

Un altre factor que ha augmentat l’eficiència en la captació a través d’aquestes plataformes és la seguretat. Seguint amb l’exemple d’Al-Qaida, en els seus inicis disposaven de pàgines web oficials que eren tancades contínuament perquè s’identificaven molt fàcilment degut a la presència de la bandera de l’organització i a l’exposició oberta de les seves idees radicals. Actualment, han creat mètodes per ocultar la identitat i per xifrar els missatges. Un dels programes d’encriptació més popular en aquests fòrums és el Asrar al-Mujahideen 2.0 (“els secrets de Mujahideen”) que permet als usuaris d’aquestes comunitats virtuals generar una clau digital que pot ser usada per descodificar missatges.

A mesura que l’usuari va prenent partit en aquests debats, se li ofereix una cita física “amb altres joves amb les seves mateixes inquietuds”. Si accepta, s’introdueix l’objectiu en un grup de quatre, cinc o sis joves, entre els quals es torna a incloure els ganxos que pertanyen al grup de captació.

Contacte personal
Els experts calculen que, des que s’inicia el contacte personal fins que es fixa la primera trobada passen al voltant de “quatre o cinc setmanes, fins i tot menys”. És l’últim pas i es produeix quan ja han sigut estudiades a fons i se’ls ha marcat el seu camí. Allà es coneixen i els expliquen com els portaran als llocs de conflicte per tal que puguin actuar, com per exemple Síria o l’Iraq.

L’encarregat de liderar aquesta cita s’escull tenint en compte les seves habilitats socials. Ha de tenir carisma per tal d’aconseguir atraure’ls. Això permet crear un ambient distès que fa que la connexió entre ells sigui molt ràpida.
Després de tot aquest procés, la durada s’estima en uns tres mesos, el jove ja es considera “un potencial terrorista ‘madur’”.

En la majoria dels casos la religió musulmana juga un paper secundari. De fet, si l’objectiu té uns coneixements de l’islam no radical, pot complicar les coses als captadors, ja que segons experts, són susceptibles a detectar incoherències més fàcilment.

La clau de l’èxit
L’èxit d’aquesta captació es deu a la manipulació emocional sobre els futurs gihadistes. “Atempten a la vida emocional, que és el més eficaç, perquè un cop has entrat en l’emocional de l’individu, les altres coses canvien soles”, explica Miguel Perlado, psicòleg especialista en sectes. “Si toques les emocions, readaptes les altres coses perquè funcionin.”

Una de les persuasions més emprades és la promesa d’una vida idíl·lica. Per exemple, a les dones les intenten convèncer que no hi ha res més gran que convertir-se en guerreres, contraure matrimoni amb un senyor de la guerra Santa, fet que les portarà al paradís, i ser mares de futurs gihadistes que ho donaran tot per la causa.

El que queda clar és que es tracta d’un camí unidireccional, on el retorn a casa és gairebé impossible. Més de 120 persones haurien mort entre octubre i desembre de 2015 tractant d’escapar dels territoris de l’ ISIS, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans. Si resta alguna possibilitat de fugir, hauran de desafiar la mort, encara que els hauran ensenyat a no témer-la.

L’EXPERT: Miguel Perlado. Psicòleg especialista en sectes

Quines tàctiques utilitzen els captadors?
El primer que fan és com seduir. Primer es treballa amb el jove per superar les condicions adverses que pugui tenir, treure la negativitat i dir-li que pot tenir el paradís. Aquest és el primer punt de seducció que sol ser irresistible, sobretot aprofitant crisis d’identitat en els joves: no trobar la teva identitat, diferència social com el racisme, com també entorns familiars complicats…

I un cop han aconseguit seduir-los?
Després es condiciona el jove a un sistema ideològic que a poc a poc es va tornant més tancat. “No li expliquis aquestes coses als pares, ni als amics perquè no ho entendran.” Se’l va aïllant, se li treuen els referents més immediats.

Com aconsegueixen adoctrinar-los?
És un ambient envolupant. Fan reunions d’adoctrinament on durant hores i hores van fent un discurs que no és religiós, sinó geopolític, fins que ja no t’hi cap res més al cervell que allò que et fan veure. El matxaquen, l’aïllen i l’adoctrinen i els hi renten el cervell. La identitat canvia per complet. Un bon exemple del sentiment que van sentint a poc a poc seria el mateix que el d’entrar a una sala quan tothom està descalç. Probablement si no fos per tu no et trauries les sabates abans d’entrar, però com tots ho han fet, procedeixes a fer-ho.

Com és que confien en una organització terrorista?
Un dels principals objectius dels captadors és minimitzar les percepcions de perill en la figura del potencial gihadista. Són trobades molt afectives, amb la intenció de desenvolupar una situació molt normal. Això provoca que l’individu no tingui la sensació d’entrar a un grup que no té sortida.

Comments are closed.