Massa supercampiones?

La Supercopa femenina ha generat controversia a causa del 10-1 de la final que posa en debat el model de competició a Espanya

Diumenge 9 de febrer al matí, l’estadi Helmántico de Salamanca va viure una jornada pel record. No només perquè va acollir la final de la primera Supercopa d’Espanya femenina de la història, sinó pel que va significar el propi partit. El matx enfrontava el FC Barcelona contra la Reial Societat i va acabar amb un marcador final de 10 a 1 a favor de les blaugrana. 

Aquest resultat significa el marcador amb més diferència de gols en qualsevol final de futbol espanyol, tan masculí com femení. L’anterior precedent data de l’any 1988, quan l’Oiartzun basc es va imposar per 8 a 0 al CF Porvenir de Madrid, a la final de Copa de la Reina femenina. 

El Barça havia arribat a la final després d’imposar-se a les semifinals a les campiones de lliga, l’Atlètic de Madrid, per 2 a 3, mentre que la Reial Societat va eliminar el Llevant per un ajustat 1 a 0. Tot i que al maig, les de Donosti van guanyar la final de la Copa de la Reina davant de l’Atlètic de Madrid, la final del diumenge no va tenir color. Ja al minut 5 de partit, el Barça anava guanyant per 2 a 0 i a la mitja part s’hi va arribar amb un resultat de 6 a 0. 

«La Federació haurà de valorar si volia que l’única opció fos que patíssim aquesta humiliació»

Gonzalo Arconada
Entrenador Reial Societat.

La golejada ha suscitat un debat sobre el nivell dels diferents equips i el format de la competició que va iniciar el tècnic de la Reial, Gonzalo Arconada, en la roda de premsa posterior al partit. “Tots els equips sentim que no podem competir contra aquest Barça”, l’únic equip completament professional del país. 

Seguidament, va apuntar a la Federació, dient que haurien de valorar si volien que el “seu equip patís aquesta humiliació”, en relació al format de la competició, amb dos partits en una mateixa setmana. L’ex-jugadora del Barça Vero Boquete anava en aquesta línia en unes declaracions al diari El País: “s’enfrontaven el Barça contra la Reial, que en realitat es un equip semiprofessional. Amb un onze tan just, jugar dos partits en quatre dies els va costar car”.

Superioritat només nacional

Les diferències entre els equips de futbol femení es fan evidents quan s’analitzen els pressupostos que dels clubs de la lliga femenina espanyola. El Barça sosté el pressupost més alt del futbol espanyol, amb uns 3.5 milions -de base, sense comptar les aportacions dels patrocinadors i dels premis UEFA-. Els següents a la llista són els dos semifinalistes de la Supercopa, l’Atlètic i el Llevant amb 1,8 milions. A continuació els segueix la Reial Societat, amb un pressupost aproximat de 1,2 milions. 

No obstant això, la diferència més notable apareix amb els equips femenins independents que no compten amb el suport d’un equip masculí. Aquest és el cas del club tinerfeny del Granadilla i el Logroño, els pressupostos dels quals no pugen dels 600.000. 

Tot i sustentar el pressupost més alt en l’àmbit dels equips femenins espanyols, si s’amplia la mirada cap a la resta d’equips femenins internacionals, els 3.5 milions d’euros del Barça perden força quan es comparen amb els 8 milions d’euros que conformen el pressupost del Olympique de Lyon, equip que va derrotar al Barça a la final de la Champions amb un 4-1.

L’equip francès compta amb la davantera Hegerberg, que va sumar 53 gols a la temporada anterior. El seu salari mensual brut és d’uns 50.000 euros. Aquesta dada evidencia la diferència amb els salaris de les jugadores espanyoles, que estan pactant al conveni col·lectiu un salari mínim de 16.000 euros anuals. Les jugadores de la lliga femenina estat-unidenca tenen un salari anual base de 100.000 dolars. Les jugadores alemanyes, per una altra banda, és de 4.000 aproximats al mes.

Una diferència massa gran?

Arrel de l’impactant resultat de la final de la Supercopa femenina, on el Barça va marcar 10 gols a l’equip basc, ha derivat una polèmica mediàtica en relació a la distinctiva diferència econòmica i de recursos de l’equip blaugrana sobre la resta de clubs que conformen el conjunt d’equips de la lliga femenina. Aquest resultat ha estat interpretat de diverses maneres, com es pot veure amb les declaracions de Gonzalo Arconada i amb la resposta de Maria Teixidor -responsable de la secció femenina-. 

«El futbol femení encara està en creixement i al màxim rendiment, les realitats encara no estan prou igualades»

«És qüestió de temps que les forces s’igualin més. És com sempre ha funcionat: equips dominadors que deixen de ser-ho quan els rivals guanyen experiència i poder”

Natalia Arroyo
Periodista del diari ARA i seleccionadora catalana

En relació a aquest resultat i les conclusions del 10-1, Natàlia Arroyo -ex-jugadora de futbol, periodista i actual seleccionadora de la Selecció femenina de Catalunya- determina que el resultat de la final no s’ha d’entendre necessàriament com un fet positiu o negatiu ni és greu, humiliant o perillós, és, explica, esport al màxim nivell. La redactora de l’’Ara’ assenyala l’exageració que s’ha realitzat del resultat, com si fos un marcador que es veu exclusivament al futbol femení. Exposa que aquestes golejades també tenen lloc a la Champions masculina, i que aquesta tendència és fruit de les diferències econòmiques entre els equips, que van en augment. 

“El futbol femení encara està en creixement i al màxim rendiment, les realitats encara no estan prou igualades”, manifesta l’ex-jugadora, “és qüestió de temps que les forces s’igualin més”. Segons Arroyo, la superioritat actual del Barça s’ha d’entendre com un desafiament perquè la resta d’equips apliquin les mesures necessàries per a equiparar-s’hi. Atribueix aquest fenomen a cicles esportius: “és com sempre ha funcionat: equips dominadors que deixen de ser-ho quan els rivals guanyen experiència i poder».

Un mateix format, moltes diferències

El passat desembre, la RFEF va acordar celebrar per primera vegada la Supercopa Femenina, amb el mateix format que s’havia acordat per la masculina: una final a quatre, on hi havien de participar les finalistes de copa (Reial Societat i Atlètic de Madrid) i el Barça i el Llevant, com a segon i tercer equips de la classificació de Lliga de l’any passat -el campió Atlètic de Madrid ja tenia dret a participar-hi com a finalista de copa.

La idea de la federació era la de “fer més atractiva la cita” i fomentar l’esport”. A la pràctica, aquestes dues competicions han tingut diferències notables, començant per la localització escollida. La Supercopa Masculina va viatjar fins l’Aràbia Saudita, mentre que la femenina s’ha disputat a l’Helmántico de Salamanca.
En ambdós casos es va aturar les seves respectives lligues per tal que no s’haguessin de posposar partits. Tot i això, en aquest aspecte també hi ha una diferència important. A la Supercopa masculina es van quadrar els horaris perquè no coincidissin amb cap partit, ni de Copa del Rei masculina ni de 1a. Divisió femenina. En canvi, la situació de la Supercopa Femenina ha estat diferent. La primera semifinal (Reial Societat-Llevant) es va disputar dimecres a les 20.00, coincidint amb un Mirandés-Villarreal de Copa del Rei masculina, competició organitzada per la mateixa Federació. El dijous a la mateixa hora es disputava la segona semifinal, entre Barça i Atlètic de Madrid. No va coincidir amb un, sinó amb dos partits de la Copa del Rei: el Reial Madrid-Reial Societat i el propi Barça-Athletic Club.
La final entre Barça i Reial Societat es va programar diumenge a les 12.00, horari de poca audiència televisiva i coincidint amb un Espanyol-Mallorca de Primera Divisió masculina.

Comments are closed.