Maria Vergés: “L’experiència en el camp de refugiats va ser positiva però dura”

Maria Vergés va estar aquest estiu de voluntària al camp grec d’Skaramagas. Allà va participar en el projecte «Lleure cap a Grècia», que tenia l’objectiu de portar l’educació en el lleure entre els infants i els joves refugiats.

Imatge cedida per "Lleure cap a Grècia"

Una de les activitats dels voluntaris. Imatge cedida per «Lleure cap a Grècia»

  • D’on va sortir la iniciativa de Lleure cap a Grècia?

La idea va sortir d’alguns caps de l’AEIG Vista Alegre de Girona perquè coneixíem força gent que havia estat en camps de refugiats, era un tema que sortia molt a les notícies… Tot això junt ens va fer pensar: “estem en el món del lleure, hem de fer alguna cosa”. A partir d’aquí van anar buscant més gent i es va incorporar més gent d’altres caus, esplais…

  • Quin era l’objectiu principal d’aquest voluntariat?
    img_18581x

    Maria Vergés

L’objectiu principal era portar el lleure allà però a més, que s’hi quedés. És a dir, aconseguir que els joves d’un camp de refugiats fossin capaços de dinamitzar activitats quan nosaltres ja no hi fóssim. O sigui, no només volíem anar allà per jugar i prou sinó que tingués un futur. Al principi volíem anar al camp d’Idomeni però el van tancar i en vam haver de buscar un altre. Després de mirar molt vam escollir el camp d’Skaramagas, que està a Atenes.

  • Com va ser el procés previ d’organització?

El més difícil va ser l’organització pel que fa a les activitats. Per preparar-ho tot vam fer diferents comissions: d’activitats, per preparar el dossier…

El tema de recollir diners es va dividir per sectors ja que som de diferents llocs del territori [Anglès, Blanes, Calella, Castalla, Figueres, Fornells, Girona, La Cellera]. Cada sector va organitzar actes a la seva zona com, per exemple, xerrades, neteja de cotxes…

I per donar-nos a conèixer van fer servir sobretot les xarxes socials.

  • Quant vau recaptar i en què ho vau destinar?

Vam arribar a un màxim de 4.500 i sense cap subvenció. Tots els diners van ser donacions de particulars amb el micromecenatge i els actes que vam fer per recollir diners. Aquests diners els vam invertir en material pels infants però ens n’han sobrat. A part, cada un de nosaltres es va pagar el vol, l’estada i el menjar.

  • Quants de joves vau anar al camp?

En total érem uns 20 però no tots vam coincidir en el mateix espai de temps. El màxim nombre que vam estar allà em sembla que vam ser 18.

Imatge cedida per "Lleure cap a Grècia"

Els voluntaris jugant amb els infants. Imatge cedida per «Lleure cap a Grècia»

  • Com van rebre els joves d’Skaramagas el vostre projecte?

Súper bé. A nivell de participació els nens i nenes estaven “a tope”. No vam aconseguir que els joves es quedessin amb la idea d’organitzar i dinamitzar les activitats però quan nosaltres érem allà ens van ajudar moltíssim. Sense ells no haguéssim pogut fer moltes coses a nivell d’organització, de traducció…

  • Com definiries l’experiència?

Positiva però dura. Potser va ser més dura del que m’esperava. No només hi ha la situació dels nens i els joves, que tots ja ens esperàvem, sinó que em va sorprendre la mala organització que hi havia allà.

  • En veure les condicions d’Skaramagas, vau haver de modificar el projecte?

Sí. El vam anar modificant quan vam anar veient les necessitats puntuals del camp. El projecte de portar el lleure allà es va realitzar però hi va haver altres coses que ens van sortir, per exemple, potenciar que els nens anessin a l’escola, que les nenes fessin alguna cosa…

  • Ara que heu tornat, quin és el vostre objectiu?

Primer de tot difusió: que la gent sàpiga el que està passant, la seva situació i el que vam anar a fer.

Aleshores, estem pensant què fer dels diners ens va sobrar. Per ara hem creat tres comissions: una mira projectes de solidaritat a curt termini, una altra mira projectes a llarg termini (que incloguin el lleure) i l’altre mira un possible retorn de “Lleure cap a Grècia 2”. Després valorarem totes les opcions i decidirem alguna cosa.

  • Parlant del retorn, teniu intenció de tornar al camp?

Hi ha hagut un parell de persones que ja hi han tornat però a nivell personal i no en nom del projecte. Nosaltres estem parlant de tornar però no “per tornar-hi” i ja està. No seria només anar a veure els joves i els infants, volem que hi hagi un projecte al darrere. Segurament, però, no podrem tornar a Skaramagas i haurem de canviar de camp. Aleshores haurem d’identificar les necessitats dels altres camps, veure com són…

Per a més informació del projecte, es pot visitar la seva web o al Facebook.

Infant dibuixant el símbol de la Pau en el camp d’Skaramagas. Imatge cedida per «Lleure cap a Grècia»