Manifestants «radicals»?

El llenguatge que utilitzen els mitjans de comunicació per tractar les diferents protestes polítiques i socials

JOAN VENTURA, PERE MERCADER, JÚLIA MORESO – El Govern i els mitjans xinesos utilitzen la paraula “terrorisme” per referir-se a les protestes de Hong Kong. Segons els enviats de la BBC  aquest adjectiu serveix de “preparació del públic per a una possible repressió”. La utilització de “terrorisme” per a denominar les protestes també ha estat utilitzada per a designar el moviment Tsunami Democràtic per part de l’Estat espanyol. I és que en els adjectius està la batalla del relat.

Segons l’informe de Freedom in the world, el règim autoritari de la Xina ha anat accentuant els seus trets repressius en els últims anys. Controla estretament els mitjans.

Els mitjans tant xinesos com espanyols estan utilitzant una de les estratègies per a la manipulació mediàtica que explicita Noam Chomsky: la del “problema-reacció-solució”. Crear una “situació” perquè el “públic” demani la reacció desitjada. Els manifestants poden ser “antigovernamentals”, “violents” o “prodemocràcia”. Cap d’aquests matisos és gratuït.

En els últims mesos les protestes s’han intensificat als carrers de tot el món. Cada diari s’expressa de manera molt diferent en cada cas, encara que les accions de protesta siguin similars. Cops d’estat, mobilitzacions pacífiques, revoltes, protestes violentes, terroristes… què és què?

Per Roger Cassany, Doctor en Comunicació per la UPF, “el llenguatge es perverteix” en etiquetar als manifestants i les seves accions. Conceptes com “feixistes o constitucionalistes” s’utilitzen en funció dels interessos del mitjà.

Com s’estructura una frase també condiciona el missatge. Segons l’investigador social xilè José Benclowicz, la utilització d’una veu passiva pot servir per “atenuar l’acció negativa o positiva”, traient així la responsabilitat al subjecte en concret. Hi ha qui utilitza la veu activa per parlar de Barcelona: “els manifestants (…) es van  enfrontar durament a la policia catalana”. Però per fer-ho de Hong Kong: “Violents enfrontaments entre la policia i els manifestants”. La veu passiva desculpabilitza el subjecte.

Què és un cop d’estat?

“Presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses”.

La definició enciclopèdica, que vincula el cop d’estat a les forces armades, es tergiversa en molts casos amb l’objectiu de deslegitimar un moviment polític. Costa saber, quan llegim aquesta expressió al diari, si es tracta d’un “cop d’estat” verídic o simplement es tracta d’una fórmula per embrutar una causa política.

Eldiario.es exposa tres perspectives davant de la situació a Bolívia: la denúncia del cop d’estat; els que celebren la sortida de Morales i “combaten la narrativa del cop”, és a dir, són partidaris que no hi ha hagut cop d’estat; i, per últim, els que davant d’aquesta situació no saben o prefereixen no posicionar-se.

Manifestants “violents”?

“Persona que pren part en una demostració col·lectiva en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació”.

Segons Noam Chomsky, utilitzar l’aspecte emocional és una tècnica clàssica que funciona més que fer reflexionar el lector. Centrar-se en l’àmbit personal, en la història d’una persona, fer ús del registre emocional… permet induir comportaments, siguin desitjos o pors, i apel·lar als instints bàsics de la gent.

El tractament de la història de Valentina Miranda, a eldiario.es (“El Chile de la generación sin miedo”), n’és un gran exemple. Empatitzar aquí és molt més fàcil que en casos on els manifestants no deixen de ser un “col·lectiu” o “un grup de persones”.

Protesta o aldarull?

“Acció de reclamar contra alguna cosa; element de comunicació i mobilització”.

La línia editorial del diari o la seva ideologia marca la connotació, negativa o positiva, de les protestes o manifestacions en contra d’un status quo que els manifestants consideren injust. En els casos de Catalunya o Hong-Kong, el diari ABC ha utilitzat les paraules “violència” o “radicals” per deslegitimar-les; també es posa el focus en les “destrosses” que s’han ocasionat i no en l’origen del conflicte. 

https://www.abc.es/espana/abci-tsunami-democratic-201910141648_noticia.html

D’altra banda, quan es pretén justificar les demandes dels manifestants, paraules com “indignació”, les històries personals que hi ha darrere dels manifestants, recalcar les paraules “pacifisme” o expressions com “sortir al carrer” humanitzen el mòbil de la protesta.

Comments are closed.