L’onada verda: la nova força del Parlament Europeu

Les eleccions Europees del 26 de maig han posat de manifest que el missatge de milers d’adolescents que durant mesos s’han manifestat a tot Europa contra el canvi climàtic ha arribat al Parlament. Els Verds, grup format per més d’una trentena de partits, han aconseguit 70 escons, gairebé 20 més que el 2014, passant de ser la sisena força parlamentària a ser la quarta. El grup, liderat per l’alemanya Ska Keller, es converteix en un bloc clau per legislar la Unió Europea, després d’unes eleccions en què la majoria bipartidista entre populars i socialistes suma menys de la meitat dels escons del Parlament. Udo Bullmann, líder dels socialdemòcrates en el Parlament Europeu, ha afirmat que els socialistes europeus estarien disposats a incloure a Verds i Liberals en una coalició que ampliï el centre esquerre. Així mateix, el president francès Emmanuel Macron, amb República en Marxa com a referent dels Liberals, també ha suggerit a la premsa belga que Els Verds podrien formar part d’una «coalició progressista».

La força del moviment Fridays for Future, que reclama mesures urgents per protegir el medi ambient, ha estat especialment rellevant en els països on va néixer, en el nord d’Europa. Per sorpresa, però, Alemanya ha estat el país on els ecologistes han experimentat el creixement més significatiu. La formació ha pujat més de 10 punts, situant-se al 20,7%, xifra que es tradueix en 22 escons dels 96 que li corresponen al país. De fet han aconseguit la segona posició, per darrere de la formació de l’actual cancellera Angela Merkel, la Unió Demòcrata Cristiana alemanya (UDC).

A Alemanya els dies previs a les eleccions, els youtubers més coneguts del país van fer trontollar l’estratègia electoral dels grans partits, en especial un d’ells, conegut amb el sobrenom de Rezo, que el 18 de maig va publicar un vídeo de gairebé una hora de durada on criticava durament la UCD. Arran d’aquest vídeo, més de 70 youtubers van decidir dir la seva, gravant vídeos on demanaven el boicot als partits de la gran coalició, principalment per la seva passivitat davant la crisi climàtica.

Així mateix, a França, en una situació de divisió política entre l’extrema dreta de Marine Le Pen i el centrisme d’Emmanuel Macron, Els Verds han aconseguit situar-se en tercera posició, obtenint d’aquesta manera 13 escons. Al Regne Unit, el partit verd, que és europeista, ha superat al partit conservador, quedant-se amb la quarta posició, darrere de les laboristes, amb més d’un 12% dels vots. A Irlanda, els ecologistes, que fins ara no havien tingut representació, han quedat empatats en segona posició amb l’Esquerra Comunitària Europea, amb el 15% dels vots, que es tradueixen en dos escons. El passat dissabte, el primer ministre conservador Leo Varadkar va felicitar a la formació a través del seu compte de Twitter i es va comprometre a incorporar diverses de les seves peticions climàtiques a la seva agenda.

Els Verds també han crescut a Bèlgica (tres escons) i Luxemburg (un escó), i han entrat amb denominació pròpia a la delegació de Portugal (un escó).

El moviment verd, però, no ha vist aquest creixement a les antigues repúbliques soviètiques ni a la majoria de països mediterranis de sud, ja que en alguns d’aquests països el debat públic ha estat centrat en aspectes com la immigració, fent que les alternatives verdes hagin estat absorbides per opcions d’esquerra, com en el cas d’Espanya.

Tot i això, amb aquests resultats, Els Verds podran aspirar a càrrecs en el nou repartiment de presidències de les institucions europees, fet que es traduirà en més poder d’acció. Segons ha avançat el líder de la formació d’Holanda Bas Eickhout «l’acció climàtica, la justícia social i la democràcia» seran els tres pilars inamovibles de les negociacions, ja que són les preocupacions principals dels seus votants, molt d’ells cridats a les urnes per primera vegada, i no els volen decebre.

Comments are closed.