L’olimpisme es pronuncia sobre intersexualitat

Olga Folch (@olga_folch)

El  Tribunal d’Arbitratge Esportiu (CAS) s’enfronta aquesta setmana a les vistes del procés d’apel·lació de Caster Semenya contra la nova regulació de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) que apartaria de les competicions a les dones intersexuals. Les vistes han començat aquest dilluns a la seu del CAS, a Lausana, i s’allargaran fins divendres 22 de febrer.

Caster Semenya, atleta sud-africana i campiona olímpica dels 800 metres llisos, va néixer amb testicles interns i té un nivell de testosterona tres vegades superior a l’habitual en dones. Aquestes característiques són pròpies d’un Desenvolupament Sexual Diferent (DSD) anomenat hiperandrogenisme.

Captura de pantalla 2019-02-19 a les 16.40.45 

Semenya reclama el seu dret a seguir competint sense medicar-se o sotmetre’s a una cirurgia, solucions que proposa la federació per a aquelles atletes que es vegin apartades per la nova legislació. La nova normativa s’aplicaria en determinades proves, com en el cas de Semenya que corre els 800 metres llisos.

El canvi en la regulació s’havia de començar a aplicar l’1 de novembre de 2018, però s’ha aplaçat al 26 de març pel recurs de la sud-africana. Aquest retard tindria com a conseqüència que les atletes amb DSD i amb alta testosterona no podrien competir durant sis mesos des de l’aplicació del nou requisit- per tal de medicar-se- de manera que es perdrien la majoria de les competicions d’aquest 2019.

41318496760_1a6f612793_k

Els advocats de Semenya consideren que el seu cas és diferent dels d’altres atletes transgènere, perquè diuen que va néixer com a dona i legalment sempre ha estat reconeguda com a tal. Creuen que impedir que corri en categories femenines seria un acte discriminatori. A més, al·leguen que no ha estat científicament demostrat que un nivell més alt de testosterona sigui el factor més determinant en el rendiment esportiu de les dones.

La IAAF tampoc no ha aportat cap prova prou sòlida que demostri una relació directa entre el nivell de testosterona i l’avantatge competitiu. Tot i així, la federació sosté que la testosterona, tot i no ser l’únic element, sí que determina el per què de separar homes i dones en esports. Asseguren que tan sols vetllen per igualar les condicions competitives.

També cal tenir en compte que, mentre els homes amb un nivell de testosterona atípicament alt no són exclosos de competir en categories masculines – ni es considera que això suposi un avantatge injust- les dones veuen qüestionada la seva identitat i són apartades de la seva professió.

Nacions Unides i Human Rights Watch ja han demanat a la IAAF que no imposi la norma de la reducció de testosterona, considerant-la discriminatòria. Semenya també compta amb el suport del govern de Sud-Àfrica, que ha impulsat la campanya NaturallySuperior per donar ressò al cas per xarxes socials.

El cas de Caster Semenya no és l’únic pel que fa a atletes intersexuals que s’han vist vetades a les competicions. Al llarg de la història, des de la irrupció de les dones al món professional de l’esport, s’han dut a terme nombroses proves de verificació de sexe de les atletes, arribant a extrems humiliants i discriminatoris. Des de fer-les desfilar nues davant un “jurat” de ginecòlegs, a “certificats de feminitat” i proves de cromosomes.

Verificant el sexe de les atletes

Fes clic per descobrir altres casos històrics d’atletes intersexuals. 

El recurs de Semenya obligarà al màxim òrgan de govern esportiu a pronunciar-se sobre la intersexualitat, enfrontant-se a un debat que transcendeix el món de l’esport.

Comments are closed.