L’Odissea de viatjar amb avió per Europa

La vaga de controladors aeris a França causa diferents retards i cancel·laments de vols arreu d’Europa

MARIA GARRIDO

El diumenge passat vam emprendre una aventura amb dos amics d’Eivissa cap a Londres. Ja se sap, el típic pont de la segona Pasqua que tothom aprofita i nosaltres, com estudiants universitaris, volíem desconnectar una mica dels llibres abans dels exàmens finals. Quan vam agafar el vol des de Barcelona direcció a la capital britànica amb la companyia Ryanair sense cap tipus de retard ni problema, poc ens pensàvem en quina Odissea ens estàvem ficant.

Passejant vora el Tàmesi, pel Queen’s walk, sota un sol esplèndid poc freqüent a Anglaterra durant el mes de maig, ens vam parar a veure un espectacle de carrer just sota del London Eye. Quina llibertat: una cançó d’Ed Sheeran cantada per una jove de poc més de 14 anyets sonant de fons, canalla rient i gaudint d’un espectacle d’un home vestit amb uniforme dalt d’un monocicle de dos metres, olor de gofre acabat de fer… Què podia anar malament? Prrrrrr, Prrrrrr. Rebo un missatge: «Ho sentim, FR9814 del dia 22-05-2018 ha set cancel·lat. Entra a MyRyanair per triar entre reemborsament o canviar el teu vol gratuïtament». Pànic. Dimecres havíem de ser tant si com no a Barcelona perquè teníem exàmens i classes obligatòries a la universitat. De seguida vam entrar a l’enllaç que ens havia proporcionat la companyia per canviar el vol, però sorpresa: no hi havia opcions de canvi, només et podien retornar els diners.

Després de valorar fredament la situació, vam decidir comprar 3 bitllets altra vegada, aquest cop amb Vueling. Tot i sortir-nos bastant més cars, teníem clares les nostres prioritats: la universitat era el primer. Un cop comprats vam decidir oblidar-nos d’aquell entrebanc, ja que «mai ens havia passat res semblant» i «una cosa així no ens pot esgarrar els magnífics 3 dies de viatge que ens queden». Els següents tres dies del viatge van avançar amb total normalitat i res ens va privar de conèixer els racons més turístics i també els més inèdits de la ciutat, de beure una bona cervesa artesana en els pubs més foscos i antics com el Ye Olde Cheshire Cheese del 1664, de provar el Fish&Chips o de fer la migdiada en els inacabables parcs que envolten el Buckingham Palace.

WhatsApp Image 2018-05-25 at 12.41.06

Un panell de l’Aeroport de Heathrow que indica que el vol cap a Barcelona s’ha retrassat de les 20:30 a les 00:00

Però va arribar el dimarts i l’hora d’anar cap a l’aeroport per tornar a Barcelona. Vam arribar a la Terminal 3 de l’Aeroport de Heathrow, als afores de Londres, amb la freqüent prevenció dels turistes en ciutats estrangeres, bastants hores abans. Estàvem en una cafeteria prenent un cafè mentre estudiàvem quan vam veure en el panell que el vol s’havia endarrerit 2 hores. Ens va molestar però vam seguir a la nostra. La situació ens va començar a preocupar quan a l’aplicació ens va sortir que el vol s’havia endarrerit 6 hores. Alguna cosa no anava bé, altre cop.

Tocades les 12 de la nit es va cancel·lar el vol perquè resulta que l’Aeroport de Heathrow tenca les portes a mitjanit i no poden sortir més avions. Així que, sense cap guia ni ningú que ens ajudés, ens vam acoblar a una família de Barcelona que estava en la mateixa situació i vam aconseguir arribar a l’oficina de Vueling de l’aeroport i ens van ajuntar amb els altres 150 passatgers que havien quedat tirats. Ens van explicar que era resultat de la vaga de controladors aeris de França, iniciada el 27 d’abril, que acabava perjudicant vols d’arreu d’Europa. Després de 2 hores esperant, amb gana i fred, va arribar un autobús que ens va portar fins a l’Hotel Royal National, al centre de la ciutat, just al costat de l’hostal juvenil on havíem estat instal·lats nosaltres les nits passades. Ironies de la vida.

Mentre fèiem una cua interminable per registrar-nos a l’hotel ens va arribar la nostra suposada solució, el vol que ens oferia Vueling per tornar cap a casa: dissabte a la nit, 4 dies després del vol comprat. El cansament i l’estrès es va apoderar de nosaltres i vam començar a mirar possibilitats alternatives com agafar un autobús de Londres a Barcelona que suposava 30 hores de viatge. Però sempre es diu que en els moments de caos és quan apareix també el vessant més humana de les persones i així va ser. Un client de l’hotel que va veure la nostra desesperació, va gastar-se 500 € en hamburgueses, patates i begudes del McDonalds per tots nosaltres. Un àngel anònim caigut del cel.

WhatsApp Image 2018-05-25 at 13.16.43

La cua per registrar-se a l’hotel (3 de la matinada)

Després de menjar ens sentíem una mica millor i vam decidir que l’endemà, ben d’hora, trucaríem a Vueling perquè ens donessin alternatives. I així va ser, vam aconseguir un vol pel dijous a la nit. Malgrat ser joves i estar a la capital anglesa, estàvem una mica angoixats per la Universitat i també perquè el nivell de vida és molt alt a Anglaterra i per uns estudiants és car mantenir-se dos dies més allà. A més, Vueling només et pagava la nit d’hotel i un esmorzar bastant precari de torrada amb melmelada, res més.

Finalment dijous a la nit vam tornar a l’aeroport, amb el transport pagat per nosaltres, que tan bé ens coneixíem ja. Hi tornàvem altra vegada amb moltes hores d’antelació perquè ens havien avisat que hi havia hagut molts vols amb overbooking les nits anteriors i que hi havia gent que havia quedat fora del vol. Asseguts allà davant del panell, i sense tenir-les totes, ens vam ofuscar quan vàrem veure que s’endarreria mitja hora el vol. Però finalment el vol va sortir, amb mitja hora de retard, però va sortir. Per fi podíem tornar a casa amb els nostres i tornar a la vida normal.

És difícil explicar la sensació de quedar-se penjat en una ciutat estrangera a molts quilòmetres de casa teva sense que la companyia de vol que t’ha fallat et doni opcions per tornar. Hi ha coses molt més greus, sí, gràcies a déu estem bé de salut. Però uns fets així i la poca consideració d’aquestes companyies cap als seus clients, poden convertir el record d’un dolç viatge en un de ben amarg. Malgrat això, amb els meus amics ens vam mirar amb un somriure a la boca i vam dir: «el més trist, amics, és que tots nosaltres seguirem comprant els bitllets a companyies com Ryanair i Vueling perquè és el més barat». Doncs sí, malauradament som nosaltres, els clients, els qui els donem la potestat de fer amb nosaltres el que volen. Som un número més.

WhatsApp Image 2018-05-25 at 13.19.55

Controladors aeris revisant un avió de la companyia Vueling a l’Aeroport de Heathrow

Comments are closed.