L’observatori Fabra registra un nou rècord; el dia més càlid en un mes de febrer

Meritxell Palou i Laia Solé

El 2 de febrer se celebra la festa de la Candelera, el dia que marca l’equador de l’hivern. Segons diu la dita popular, “Si la Candelera riu, el fred és viu”. Un refrany que suggereix que en aquestes dates, el fred de l’hivern encara és ben present. Aquest any però, les temperatures no han fet cas a la saviesa popular i han assolit uns números anòmals pel que fa a l’alçada de l’any en què ens trobem. 

El passat dilluns 3 de febrer es va registrar per l’Observatori Fabra el nou rècord de temperatura màxima en un mes de febrer: 22,4 ºC. Per segon any consecutiu, s’ha tornat a trencar el rècord de temperatura màxima durant el segon mes de l’any; l’anterior rècord va ser el 2019 quan durant el 22 de febrer es va arribar als 22,2ºC. La temperatura registrada el passat dilluns però, té un agreujant, ja que la màxima queda instal·lada a començaments de mes i no a finals, cosa que seria més normal en estar més a prop de l’època primaveral.

La temperatura mínima, però, també va estar a punt de marcar rècords històrics, ja que a l’Observatori Fabra es van registrar els 15,3ºC que es posicionen com la segona temperatura mínima més alta mai recollida.

Aquestes dades no sorprenen tant si es té en compte que el 2019 es va acabar registrant com el segon any més càlid de la història. Cadascuna de les quatre últimes dècades, ha estat més càlida que l’anterior. Des de la seva formació, el nostre planeta ha estat víctima de diversos canvis climàtics; alteracions irregulars entre períodes de fred i de calor. La Terra, durant els 4500 milions d’anys que porta en curs, ha anat passant per èpoques gelades i per moments on la temperatura mitjana superava l’actual. Ara bé, l’escalfament global d’aquests últims anys, no es pot justificar a partir d’aquesta fluctuació natural. I és que aquest, s’està produint a un ritme frenètic. Les xifres recents són alarmants; aquests canvis de clima se solien produir al llarg de períodes de cent mil anys, malgrat tot, des de l’època preindustrial, la temperatura ha pujat 1,2ºC i els últims cinc anys són els més càlids de la història des del 1850, l’any en què apareixen els registres climàtics.

A més, a diferència dels canvis climàtics als quals s’ha hagut d’enfrontar el planeta terra, l’actual no es deu a causes naturals sinó a causes humanes. Les emissions globals de diòxid de carboni, conseqüència principal de la crema de combustibles fòssils com el petroli, el carbó i el gas natural, són la causa principal d’aquest augment de temperatures. Tradicionalment, les plantes, les algues i tota la resta d’organismes fotosintètics, s’han encarregat d’absorbir el diòxid de carboni sobrant al nostre planeta. Els nivells de CO₂ actuals però són tan alts que aquests organismes són incapaços d’absorbir-lo correctament.

El 2016 va ser l’any més càlid de la història d’ençà que es tenen registres i el 2019 el segon. Això ha tingut una sèrie de conseqüències: el nivell del mar ha augmentat més de 19 cm entre 1901 i 2010, les glaceres de les muntanyes han disminuït en ambdós hemisferis, s’han reduït les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida i la concentració de CO₂  a l’atmosfera és preocupant. La comunitat cada cop és més conscient d’aquestes dades i a poc a poc es va mobilitzant cap al canvi, ara bé, sembla que aquest 2020, segueix el camí d’aquests càlids anys anteriors.

Comments are closed.