Llums de nadal, alegria o malbaratament?

Cada cop més llums adornen les ciutats espanyoles, però a quin preu?

En dues setmanes les diverses ciutats espanyoles han anat encenent les llums de nadal. Arbres, boles, panells i totes les formes imaginables adornaran fins inics de gener les capitals espanyoles. Una tradició que fa anys que es celebra però que només ha fet que créixer. Créixer en nombre de bombetes i en quantitat de diners públics gastats. Una despesa que prové dels impostos de tots els ciutadans de les ciutats. D’aquells que creuen que les llums porten alegria i d’altres que pensen que les xifres han arribat a un punt de malbaratament; tres milions d’euros a Madrid i un milió a Vigo.

Els diferents regidors dels ajuntaments declaren que es tracta d’una inversió que serveix per incentivar el comerç i el turisme. Una inversió que ajuda a l’economia local i estatal. L’alcalde de Vigo, Abel Caballero, s’ha proposat públicament convertir Vigo en la ciutat millor il·luminada del planeta. Caballero s’ha dirigit als alcaldes de Nova York, Londres i París per demanar-los que vinguin a Vigo per veure «les millors llums del món». Unes llums que il·luminaran la neu que caurà aquest any gràcies als 62 canons que Caballero ha instal·lat al llarg de la ciutat, juntament amb una roda i les desenes d’arbres i boles i llums.

Segons Caballero, «gent de tota Espanya» aniran a visitar Vigo, i una «dotzena d’agències de viatge» estan preparant viatges. Tot perquè Vigo s’està consolidant com un «destí turístic nadalenc«, el que comporta «creixement de l’economia i creació de treball».

L’oposició i els experts però, afirmen que malgrat que pot influir a un augment del comerç i el turisme, els desavantatges d’aquesta super-il·luminació que passa els límits del barroc són més que l’alegria que porta.

Xifres que només fan que pujar

Davant aquestes xifres l’oposició i els mateixos veïns es queixen dels «egos dels alcaldes» i del pressupost innecessari destinat a l’enlluernat de nadal, que malgrat que pugui influenciar en el comerç -unes dades no comprovades-, provoquen més maldecaps i desavantatges que alegria, i això sí que està comprovat.

El regidor de Más Madrid, José Manuel Calvo, denuncia que «Almeida està tapant les seves vergonyes amb les llums de Nadal». Unes llums que serveixen per distreure la gent com si es tractés de panem et circenses de les retallades pressupostàries.

En la mateixa línia, el regidor d’Adelante Andalucía, Eduardo Zorrilla, ha reclamat que amb els 800.000 euros que l’ajuntament s’ha gastat «es podrien fer 15 allotjaments temporals per famílies desallotjades».

L’oganització FACUA-consumidors en acció considera que l’enlluernat de Nadal s’han convertit en «una competició entre alcaldes per veure qui gasta més diners públics en llums». Una competició que no té res a veure amb l’esperit nadalenc, segons argumenten. Per FAUCA el Nadal hauria de ser una època on s’ajudés a la gent. I potser Madrid, afirmen, hauria d’aplicar-ho i ajudar a les desenes de persones que estan dormint al carrer davant del centre de Samur Social.

Una Cimera del clima il·luminada de cap a peus

L’encesa de les llums coincideix amb l’inici de Cimera del Clima que es celebra a Madrid del 2 al 13 de febrer després que la ciutat acceptés allotjar-la quan no es va poder celebrar a Xile degut les protestes que s’han produït el mes de novembre. Irònic que potser aquesta sigui la cimera més il·luminada; de quina forma?, aquesta és una altra qüestió. Dins dels assistents que assitiaran a la cimera, l’experta en dret climàtic Marie Claire Cordonier-Segger ha alertat dels efectes que la contaminació lumínica té. Sobretot afegeix, quant a l’augment de la presència d’insectes a la ciutat, sobretot de mosquits portadors d’enfermetats. També ressalta que no es pot lluitar contra el canvi climàtic quan es té la ciutat il·luminada per bombetes que, malgrat ser LED prenen l’energia l’energia de fonts no renovables.

La Societat Gallega d’Història Natural (SGHN) també s’ha indignat davant el gran impacte ecològic que les instal·lacions de llum tenen, en aquest cas, les llums de la ciutat de Vigo. Sota el lema «Abel té poques llums» han volgut afirmar la «irresponsabilitat» de l’alcalde i han demanat contenció. També, han explicat el que suposa totes les llums que l’alcalde socialista ha instal·lat, tant en qüestió de consum elèctric, «que equival, almenys, al cost anual de 70 cases» com en qüestió ecològica, que com declaren, la contaminació lumínica és tan gran que equivaldria a si «s’apaguessin milers d’estrelles».

El fet que no es puguin veure les estrelles afegeixen, va en contra d’allò que defensa la Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles de la UNESCO. A més a més, segons la SGHN aquesta contaminació lumínica també fa que les rutes migratòries d’aus es vegi greument afectada, molestant el funcionament dels ecosistemes de la zona.

Amb tants desavantatges doncs, potser la societat s’hauria de preguntar fins quint punt val la pena gastar tants milers d’euros de diners públics en unes llums que enlluernen tant que fan oblidar les cues a la sanitat pública, la gent dormint al carrer i la falta d’ajudes monetàries, malgrat que es continuï consumint i fent fotografies als arbres de nadal amb el «jingle bells» de fons.

Comments are closed.