Líbia: La guerra de mai no acabar

A tan sols 300 quilòmetres de Lampedusa, territori italià, s’hi troba Trípoli, una ciutat sota setge. Des de fa més de deu mesos, l’antiga capital de Líbia està sent atacada sense pietat per les tropes del general Haftar. Aquest és només el darrer episodi de la sagnant guerra civil en que viu atrapat aquest país africà des del 2014. La caiguda del dictador Gaddafi va deixar Líbia dividida entre diverses faccions que es disputen el control del poder polític i, encara més important, del petroli.

L’elevada presència d’or negre al país ha fet que, tot i el poc ressò de la guerra a la premsa occidental, estats com Rússia, Turquia, Qatar o Aràbia Saudita s’hagin afanyat a involucrar-se en un conflicte que recorda força al de Síria. Però com va començar tot?

Muammar Abu Minyar al-Gaddafi«Muammar Abu Minyar al-Gaddafi» by Martin Beek is licensed under CC BY-NC-SA 2.0

Una transició fallida

El 20 d’octubre de 2011 un grup de rebels, inspirats per les Primaveres Àrabs, van capturar i executar a Moammar al-Gaddafi a les proximitats de la seva ciutat natal: Sirte. La campanya militar que l’OTAN va llançar sobre Líbia, liderada per França, va ser clau per a l’enderrocament del règim pseudosocialista imposat pel general Gaddafi el 1969. Durant la primera dècada del segle XX el líder libi havia estat un fidel aliat d’occident: Europa li donava suport polític a canvi d’evitar l’arribada de migrants subsaharians al vell continent.

Si vols saber més sobre la història recent d’aquest país, aquí te’n fem un resum:

Derrocat el dictador, tot sembla indicar que els libis estan a punt d’iniciar una transició cap a la democràcia. Les eleccions del 2012, amb un 61% de participació, van donar la victòria a l’Aliança de Forces Nacionals, un partit de tendència liberal encapçalat per Mahmud Jibril. Però el país era un polvorí on, més enllà de l’escassa zona d’influència del nou govern, diverses milícies armades, moltes d’inspiració salafista, seguien fent el que volien.

Uns nous comicis, celebrats el 2014 i amb una participació molt més baixa (41%), van fer esclatar el conflicte. Els diputats islamistes del Congrés General es van negar a acceptar els resultats electorals. A partir d’aquest moment es creen dos poders paral·lels: el Congrés (amb seu a Trípoli) i la Cambra de Representants (traslladat a Tubruq).

032«032» by Nasser Nouri is licensed under CC BY-NC-SA 2.0

Paral·lelament, l’avanç militar de grups com Estat Islàmic en territori libi va portar al general Khalifa Haftar a iniciar, el 2014, una campanya coneguda com a Operació Dignitat. Haftar, antic aliat de Gaddafi i exiliat durant dècades als Estats Units, va aprofitar el seu poder per llançar-se a intentar conquerir tot el territori libi en nom de la Cambra de Representants.

Qui és qui a Líbia?

Aquest mapa mostra la situació actual del conflicte (Font: @Suriyakmaps):

Verd: Zona controlada pel Govern d’Acord Nacional (GNA) – Fayez al Serraj
Vermell: Zona controlada per l’Exèrcit Nacional Libi (LNA) – Khalifa Haftar
Blau: Zona controlada per milícies independents

Prime Minister of Libya visits NATO«Prime Minister of Libya visits NATO» by NATO is licensed under CC BY-NC-ND 2.0

L’ONU reconeix com a legítim el Govern d’Acord Nacional (GNA), liderat per Fayez al Serraj i amb seu a Trípoli. Aquest govern és l’hereu del Congrés General i, tot i els suports internacionals que l’emparen, té poc poder efectiu i territorial. Els seus principals aliats són Qatar, Itàlia i Turquia, que recentment va decretar l’enviament de part del seu exèrcit a Líbia. Fa un parell de dies Erdogan parlava de donar una «lliçó» a Haftar, enemic declarat dels interessos turcs.

С.Лавров и Х.Хафтар | Sergey Lavrov & Khalifa Haftar«С.Лавров и Х.Хафтар | Sergey Lavrov & Khalifa Haftar» by МИД России / MFA Russia is licensed under CC BY-NC-SA 2.0

La major part del territori està en mans de l’Exèrcit Nacional Libi, comandat per Haftar i recolzat per Egipte, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. Tot i que el Kremlin ho ha negat reiteradament, la presència de mercenaris del Grup Wagner en territori libi faria sospitar que Rússia és un actor important en aquesta guerra. L’altre convidat de luxe és França que ha desenvolupat un doble rol en el transcurs del conflicte. D’una banda, com a membre de la Unió Europea, reconeix el govern de Trípoli (GNA), de l’altra, cal esmentar la descoberta de míssils francesos en arsenals dels partidaris del govern de Tubruq. Aquesta troballa se suma al fet que Emmanuel Macron fou el primer líder occidental en entrevistar-se amb Haftar.

Fins quan durarà la guerra?

El passat vuit de gener, Putin i Erdogan van aprofitar la inauguració del gasoducte Turkstream per demanar la firma d’un alto al foc a Líbia. Tot semblava indicar que l’acord arribaria amb la reunió celebrada a Moscou el passat dimarts però Haftar va decidir abandonar sobtadament les conversacions, marxant de la capital russa sense firmar cap acord.

Segons Aguila Saleh, portaveu de la Cambra de Representants, «la guerra seguirà«. Tenint en compte aquestes declaracions, tot fa pensar que la cimera de Berlín, prevista pel diumenge, quedarà en un acte de mer simbolisme.

El retorn de l’estabilitat a Líbia sembla interessar més a Merkel i als seus homòlegs europeus, en la seva obsessió per mantenir controlat el flux migratori africà, que a Haftar, més interessat a guanyar la guerra com més aviat millor.

Per saber més sobre la influència de Rússia a Líbia i d’altres països de l’Orient Mitjà podeu consultar aquest article de Laura Polo Dalfó.

Post a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*