L’extrema dreta dificulta les tasques d’ajuda humanitària a Grècia

Miquel Pascual, Víctor Naharro i Andrea Pacha

Grups d’encaputxats agredeixen periodistes i membres d’ONGs
La frontera entre Turquia i Grècia viu una nova situació de crisi després que Turquia trenqués ‘de facto’ l’acord migratori amb la UE. El flux migratori cap a Europa s’ha intensificat i ha topat amb l’oposició frontal del govern grec, que ha desplegat recursos per evitar l’entrada de migrants i ha informat que denegarà les sol·licituds d’asil de totes les persones que entrin il·legalment durant aquests dies, tot i l’opinió contrària de l’ONU.

Això ha generat situacions de tensió en diversos punts del país i que han acabat derivant amb la mort d’un nen refugiat davant de les costes de Lesbos. En primer lloc, a la frontera terrestre que separa Turquia i Grècia, separada pel riu Evros, on centenars de migrants han intentat travessar la frontera a través del riu, 193 dels quals han estat detinguts per les autoritats gregues. L’altre punt de tensió és les illes del mar Egeu, sobretot Lesbos i Quios. Allí, s’han vist imatges de la guàrdia costanera intentant impedir l’entrada d’immigrants en pastera fins i tot amb trets. Aquests enfrontaments van acabar provocant la mort del nen refugiat ofegat després que bolqués la seva embarcació.

EL PAPER DE LES ONG

Aquesta situació no posa les coses gens fàcils a les organitzacions humanitàries que ajuden a rescatar migrants. Però si amb això no n’hi hagués prou, aquestes i els mateixos migrants s’han trobat amb el rebuig de part de la població. Més concretament, grups d’extrema dreta s’han organitzat a Lesbos per evitar l’arribada de migrants i han acabat agredint a aquests migrants, a membres de les ONG i també a periodistes.

L’organització basca Zaporeak, desplaçada a Lesbos, va denunciar diumenge que els seus membres havien estat agredits per un grup encaputxat, que també els havia destrossat el cotxe durant una manifestació, que va coincidir amb el desplaçament de l’ONG fer les tasques de distribució d’aliments entre els refugiats. El periodista alemany Michael Trammer també va informar que havia estat atacat per un “grup feixista” i va denunciar atacs a les organitzacions d’ajuda humanitària desplaçades a l’illa.

Aquests atacs no són fortuïts, ja que els grups agressors han establert barricades a la carretera entre Mòria i Mililini, la ciutat més propera, que serveixen com a control per detectar si la gent que circula és grega, migrant o es tracta d’organitzacions humanitàries, segons informen periodistes desplaçats al terreny com Hibai Arbide i Ane Irazabal.

A més, aquests periodistes també denuncien a Twitter que aquests grups “feixistes” compten amb la complicitat de la policia, que no actua per fer-los fora o evitar les agressions, sinó que la policia es dedica a dir que “té altres coses a fer” o que “no poden fer res”. Irazabal relatava una conversa amb un policia on l’agent l’advertia que hi havia “controls improvisats de gent enfadada” -referint-se als grups d’extrema dreta- que ho trencaven tot quan veien un cotxe de lloguer.

Tensió perllongada

Els aldarulls a Lesbos i Quios no van començar aquest cap de setmana, sinó que van començar dimecres i dijous de la setmana anterior també relacionats amb el tema dels refugiats, però en aquest cas com a rebuig a la intenció del govern a construir nous camps de refugiats “tancats” a les illes.

Dimecres i dijous els habitants de les dues illes del mar Egeu van convocar vaga i van milers de persones van sortir a protestar, fet que va provocar enfrontaments amb la policia, que els va voler dissuadir amb gasos lacrimògens. Finalment, els aldarulls van acabar amb més de 60 ferits lleus, 43 dels quals van ser policies, segons un portaveu de la mateixa policia.

Tanmateix, els manifestants en contra dels camps de refugiats no estan relacionats amb l’extrema dreta que ha atacat en les últimes hores, sinó que la vaga i les manifestacions van estar convocades per sindicats propers al Partit Comunista, mentre que el govern del país està format pel partit conservador Nova Democràcia.

Els habitants s’oposen a la idea de crear camps a les illes, ja que consideren que s’ha convertit en una “gran presó de migrants” i aposten per construir centres de registre i que després els migrants siguin traslladats a la Grècia continental. Tot i les protestes, el govern encara segueix apostant per tancar els camps actuals, clarament superpoblats -hi consten 38.000 persones i la capacitat teòrica és de 6.000- i amb molt males condicions per a les persones per tal d’obrir unes noves instal·lacions tancades a Lesbos, Quios i Samos. 

Comments are closed.