L’estrena de «Desig sota els oms» entre crits de llibertat

MARIONA RODRÍGUEZ (@mariona206)

No hi ha pràcticament cap butaca buida al Teatre Nacional de Catalunya a l’estrena de Desig sota els oms. La programació d’aquesta temporada gira entorn la condició humana, posant l’accent en les qüestions de la identitat i la dignitat. Per aquest motiu, doncs, un discurs de denúncia per la violació dels drets d’expressió i de reunió en motiu de l’empresonament del president de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Jordi Sánchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el passat 16 d’octubre, és molt oportú. Seguidament, aplaudiments a peu dret i crits de llibertat. S’apaguen els llums i unes lletres blanques projectades al teló ens transporten a la Nova Anglaterra de mitjans del segle XIX. S’aixeca el teló i comença Desig sota els oms, un dels grans clàssics de teatre nord-americans i una de les grans apostes del TNC d’enguany. Escrita originalment per Eugene O’Neill i adaptada i dirigida per Joan Ollé, tracta de l’amor primitiu, la possessió i l’herència.

Deis sota els oms

Font: TNC.

El repartiment de l’obra és impecable amb actors de la talla de Pep Cruz, Laura Conejero i Ivan Benet. La història comença a la granja dels Cabot, quan Simeon (Pepo Blasco), Peter (Santi Ricart) i Eban (Ivan Benet) s’assabenten que el seu pare, Efraïm Cabot (Pep Cruz), s’ha tornat a casar amb una dona atractiva i jove, l’Abbie (Laura Conejero), i temen que els vulgui prendre les propietats que els pertoquen. D’aquesta manera, Simeon i Peter, els fills grans de Cabot, d’un primer matrimoni, abandonen el dur treball del camp per anar a buscar or a Califòrnia. Eban, al seu torn, decideix quedar-se per lluitar per la granja que pertanyia a la seva mare. A partir d’aquí, Efraïm, Abbie i Eban iniciaran una llarga batalla per l’herència de la granja, on el materialisme, l’egoisme i la possessió aniran aflorant més i més al llarg dels tres actes.

 

Segons l’historiador Josep Fontana, l’obra és una transcripció de l’Hipòlit d’Eurípedes a un escenari rural nord-americà de mitjan segle XIX, on Teseu és Efraïm Cabot, Fedra és Abbie i Hipòlit és Eban. Amb el tret distintiu que els personatges d’aquesta tragèdia grega no són més que joguines en mans dels seus déus mentre que els personatges d’Eugene O’Neill són esclaus del seu desig i ambició.

Després de dues hores i una mica més, els espectadors comencen a sortir de la Sala Gran. Al hall, els esperen copes de vi, cava i bombons per acabar de celebrar el dia de l’estrena. El públic, a més, té la possibilitat d’adquirir el guió de l’obra per un preu de tres euros. Desig sota els oms es podrà veure al Teatre Nacional fins el diumenge 26 de novembre.

Comments are closed.