«L’Estat porta 300 anys fent polítiques contra el català»

LAIA SOLÉ i RUT FONT – Neus Nogué ha dedicat tota la seva vida al català. Lingüista i doctorada en filologia catalana, exerceix com a professora a la Universitat de Barcelona, on explica que cal defensar la llengua des de tots els àmbits, sobretot el quotidià.

··· Com definiries l’estat actual del català? Està en perill?

El català, en general, no està en perill d’extinció, però hi ha zones on corre un cert perill. És el cas de la Catalunya del Nord, a França, com també hi corren perill l’occi­tà i totes les llengües que no són el francès. També a l’illa d’Eivis­sa, al sud del País Valencià i, fins i tot, a l’Àrea Metropolitana de Bar­celona, on es parla més el castellà que el català.

··· Quins són els símptomes que ho evidencien?

El símptoma més evident que una llengua està en perill d’extinció és quan es deixa de transmetre de pa­res a fills. Si els pares parlen català i els fills no, hi ha perill de mort de la llengua. Si els pares et podi­en haver parlat en català de l’oci, del territori, del país i, en canvi, et parlen d’això en castellà, es per­den un munt de coses. L’escola ho pot compensar però potser hi confiem massa.

··· Quines són les principals amenaces a les quals s’enfron­ta el català?

En tot el territori catalanoparlant de l’Estat espanyol, no només te­nim la presència social del caste­llà, sinó un Estat en contra de la llengua. Tenim un estat que es vol carregar el català i totes les llen­gües que no són el castellà: el basc, el gallec, l’asturià… L’Estat és el pe­rill principal, porta 300 anys fent polítiques en contra d’aquestes llengües. D’aquestes polítiques se’n deriva el problema més im­portant: la qüestió del prestigi. Perquè un individu no catalano­parlant consideri que val la pena aprendre el català, ha de tenir la percepció que és una llengua que serveix per a alguna cosa. Les polí­tiques de l’Estat minoritzen el ca­talà. És una llengua minoritzada, no minoritària, perquè hi ha al­gú que les està posant en mino­ria, que les està fent petites i des­proveint de prestigi. També hi ha el tema de la globalització. És difí­cil competir amb l’anglès i el cas­tellà en espais tan influents com Internet o els videojocs.

··· De qui és la responsabilitat principalment a l’hora de pre­servar el català?

La responsabilitat no és única ni dels parlants, ni de l’administra­ció, ni dels polítics. És una res­ponsabilitat compartida. Evident­ment no és el mateix que gover­ni Ciutadans que governin partits que històricament han potenci­at el català. El futur del català, pe­rò, també dependrà de la reacción global que tinguem com a socie­tat. Si et truca una empresa de ser­veis, pots fer dues coses: respon­dre en castellà o en català i espe­cificar que si et volen vendre el producte, t’han de parlar en cata­là. Si això ho fes tothom, les em­preses tindrien persones plurilin­gües fent trucades. Els ciutadans tenim responsabilitats a l’hora de preservar el català i aquest n’és un exemple.

··· Som conscients d’aquest es­tat en què es troba el català?

En l’entorn catalanoparlant, els que vam néixer als anys 60, som més conscients del que està pas­sant. En canvi, els joves d’avui dia, ja han anat a l’escola en català, han vist TV3 i conseqüentment, tenen una sensació de falsa nor­malitat. No dic que al jovent li si­gui igual que es perdi el català, el que passa és que no hi ha consci­ència del que està passant i això fa que no es prenguin mesures. Jo sempre els hi pregunto als meus fills per què canvien amb tanta facilitat del català al castellà i ells no li donen importància. El que no tenen present és que, a la llar­ga, aquest canvi pot provocar la substitució d’una llengua per l’al­tra en contextos quotidians.

··· Existeix un català correcte?

La nova normativa del català dis­tingeix com a formes no accep­tables interferències d’altres llen­gües que hem d’intentar frenar. Utilitza el concepte acceptable i no acceptable en comptes de cor­recte i incorrecte. Tota la resta de formes són catalanes. Dir aiga, du­gues o dicidir, és catalaníssim. La gent etiqueta això de vulgar. Una persona que diu aiga perquè no té estudis és vulgar? No, perquè fa servir la seva varietat en un con­text col·loquial. De la mateixa ma­nera, qui fa servir ‘l’àdhuc’ ha de ser conscient que haurà d’utilit­zar un estil formal en tot el seu discurs.

És difí­cil competir amb l’anglès i el cas­tellà en espais tan influents com Internet o els videojocs.

Neus Nogué

··· S’hauria de relaxar la norma i acceptar més col·loquialismes?

El col·loquial està molt influït per la varietat geogràfica. Accep­tar formes col·loquials vol dir ac­ceptar formes poc generals i no to­tes les varietats geogràfiques estan igual de representades. Si es dóna prioritat a una, s’està estigmatit­zant les altres i situant-la per so­bre. Això és un prejudici lingü­ístic que porta a un supremacis­me lingüístic. El que és col·loquial és igual que el que és estàndard sempre que ho fem servir en un context adequat, per això es parla d’adequació al context.

Desdoblament i femení genèric
Pocs lingüistes defensen el des­doblament i el femení genèric; altera les normes gramaticals i no consideren que sigui la via per aconseguir la igualtat. El basc és una llengua amb moltes paraules desdoblades i no per això és una societat més igualitària.
Neus No­gué és partidària d’utilitzar els desdoblaments simbòlicament, però defensa que desdoblar tota l’es­tona provoca incoherències. “Si s’obre un text dient ‘nens i nenes’, però després només es parla de ‘nens’ es fa referència a tot el grup o només al gènere masculí?”, exemplifica.
La lingüista, a més, destaca les incongruències d’aquest llenguatge en els discursos polítics. Els partits tendeixen desdoblar només quan es parla dels “bons”; “tots i totes contra els repressors”, en comptes de “repressors i repressores”.

Comments are closed.