«L’Església és molt hipòcrita i és l’origen de l’homofòbia»

CRISTINA DE LA ROSA GARCÍA
ALBA VILAMALA COSTA

Read this content in English here

ARMAND DE FLUVIÀ I ESCORSA
HERALDISTA, GENEALOGISTA, ACTIVISTA I ‘MARICÓN’

Fill d’un deixeble d’Enric Granados i d’una hereva de la burgesia industrial,
l’heraldista Armand de Fluvià (1931) va ser el primer a Espanya a lluitar pels drets dels gais, als anys setanta.

Armand de Fluvià mai ha deixat Barcelona i encara dorm al mateix llit on va néixer, el 1931. VÍCTOR NAHARRO

Com van ser els inicis de l’activisme?
Tot era clandestí. Els homosexuals érem considerats uns corruptors de menors que només anàvem a buscar els culs dels nois. Per a la medicina, uns malalts; per a l’Església, els pitjors pecadors.

Després de cinquanta anys, què és diferent?
Ha canviat tant… Ja no tenim cap discriminació de tipus legal. Ara, la lluita és contra l’homofòbia, a través dels mitjans i l’educació. Les lleis han canviat, però la mentalitat costa més. Una vegada em van preguntar si no m’importava que em diguessin ‘maricón’. Però, per què? És un insult que, en acceptar-lo, li trec la intenció. Sí, sóc ‘maricón’. I què?

I per a l’Església, han deixat de ser ‘pecadors’?
L’Església sempre hi ha estat en contra. La majoria de capellans es dediquen a perforar culets de nens; la història està plena de Papes assassins o que han follat la seva filla. L’Església és la major hipòcrita del món, i l’origen de l’homofòbia és la religió.

Ha cregut mai en Déu?
Sóc totalment ateu, per sort. Vaig estar intern als Escolapis de Sarrià i de Mataró, però després vaig començar a pensar en els fonaments de tot allò que m’havien dit des de petit. Vaig llegir molt, i des de l’any 1958 ho vaig tenir clar: ningú em pot demostrar que Déu existeix, de la mateixa manera
que jo tampoc puc convèncer ningú que no existeix. Una mica com el Willy Toledo, ‘me cago en Dios’. I si algú s’ofèn, doncs mira, que s’aguanti. Llibertat d’expressió és llibertat de pensament.

Què opina dels presos polítics?
No sé com no se subleva la gent. És un abús jurídic total, és increïble,
una barbaritat. Després de tot el que Castella ens ha fet, volem la independència. Ja fa anys que dura, jo mateix vaig estar empresonat
dues vegades durant la dictadura, per monàrquic i per antifranquista.

És monàrquic?
Jo era monàrquic perquè pensava que era l’única solució sense sang per sortir de la dictadura. Però quan va morir l’avi de Felipe, Don Juan, vaig dir: ‘El Rey ha muerto, visca Catalunya’, perquè el Juan Carlos només era mujeres, toros y fútbol’. No crec que Leonor arribi a regnar; abans arribarà
la república, perquè ni ells creuen en la monarquia. L’única obligació que tenen és casar-se amb una princesa, i ni això. La reina actual és una avortista i divorciada, de tot menys catòlica. A més, és insoportable, molt estirada.

Creu molt en la legitimitat. Com veu que la llei permeti canviar els cognoms al gust?
És absurd, un feminisme mal entès. Que el primer cognom sigui el de l’home no vol dir que ell sigui més important. Però a tothom li sembla bé perquè ara això de no ser feminista està molt mal vist, i perquè a Catalunya no saben ni el que és la genealogia. A vegades em diuen geneòleg, i a vegades em diuen ginecòleg!

Encara es dedica a la genealogia?
Sí, estic treballant en el Nobiliari general de Catalunya, n’he publicat dos volums i estic amb això tot el dia. No tinc ni cinc minuts que no sàpiga què fer. És la meva opera magna, però no sé si la podré acabar, perquè tinc 88 anys ja.

Com veu la mort?
Com que no crec en el cel ni res…, no em fa por la mort. Em fa por patir. Però vull viure molts anys encara; m’encantaria ser-hi quan l’humà arribi a Mart, perquè quan vam arribar a la lluna va ser una cosa fantàstica. Per això intento cuidar-me molt: camino tot el que puc, cada dilluns i dimecres faig 40 piscines i fa 25 anys que no
prenc ni carn ni peix ni làctics.

Viu sol?
Sí, però espero que per poc. Estic tramitant el meu matrimoni amb un cubà de 35 anys. És un sapiosexual, que s’enamora de la intel·ligència. Ja sé que no s’ho creurà ningú, però m’importa un bledo. Estic enamorat i ell està enamorat de mi.

Comments are closed.