L’escola concertada, al punt de mira

NORA TARNOW i CARLES FERNANDEZ

Catalunya és una de les Comunitats Autònomes amb més alumnes matriculats a escoles concertades i, també, una de les que més diners públics hi destina: més de 700 centres d’arreu del territori català que acullen aproximadament el 30% de l’alumnat.

Però el model pot patir un canvi important, tal com es desprèn de la presentació del nou decret d’admissions pel curs 2021-2022 per part del Departament d’Educació. Aquesta normativa ha rebut una forta oposició per part de les escoles concertades, que no estan d’acord amb algunes de les decisions del Departament.

En tan sols una setmana, la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL) han recollit 122.271 al·legacions per posar fre a aquest decret. Les discrepàncies han sigut principalment a causa de dues mesures plantejades pel Departament d’Educació.

El primer desacord rau en què, a partir d’ara, el nombre de places que oferirà cada escola ja no dependrà de la demanda que tingui el centre, sinó que s’establiran prèviament, abans de saber quantes sol·licituds hi ha. D’aquesta manera, el titular de cada centre deixarà de ser el principal responsable del procés d’admissió d’alumnes. Segons els defensors de les escoles concertades, aquest canvi vulnera el dret d’elecció de centre docent i pot provocar que alguns infants i joves es quedin sense plaça a l’escola o institut que hagin escollit.

L’altra crítica té relació amb el finançament destinat als centres concertats. Entre d’altres, les associacions CCAPAC i FAPEL demanen que les places destinades a alumnes amb necessitats específiques i especials de suport educatiu estiguin subvencionades i que siguin gratuïtes per a les famílies; un aspecte que actualment no contemplen els pressupostos del 2020. Així, els centres educatius podran deixar de demanar quotes a la resta de famílies per cobrir aquesta necessitat.

La reducció de finançament d’aquest tipus de centres també pot fer perillar l’estabilitat dels docents, que es queixen d’entrar en una situació més propensa a l’acomiadament per falta de recursos.

Després de presentar les al·legacions, les dues entitats, juntament amb cinc patronals (l’Agrupació Escolar Catalana, l’Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya, la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya, la Federació Catalana de Centres d’Ensenyament de Catalunya i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya), han firmat un comunicat de premsa per fer una crida al diàleg entre les parts afectades.

La resposta dels partidaris de la pública

El nou decret d’admissions tampoc ha agradat a l’altra banda: també ha rebut crítiques d’altres associacions com la Federació de Mares i Pares de Catalunya (FePaC) que promou un sistema d’escola catalana, laica, gratuïta, inclusiva i de qualitat. Consideren que el projecte segueix sense solucionar el problema de segregació escolar i que la normativa beneficia els centres concertats per sobre dels centres públics.

Comments are closed.