Les víctimes de l’Holocaust, 75 anys després

Amb el 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, repassem totes les persones que van ser assassinades pel règim nazi

Per Pol Aguilar i Gerard Ventura

El genocidi més letal del segle XX, conegut com a Holocaust, va suposar l’assassinat de més de deu milions de persones, la majoria jueves. Abans d’adoptar l’anomenada «solució final» als camps de concentració, els nazis van exterminar centenars de milers de persones amb diversitat funcional en la batejada com a Operació T4, entre els anys 1939 i 1945. Al número quatre del Tiergartenstrasse de Berlín, fins a 300.000 persones van ser assassinades pel règim nazi, a mans de doctors, sota el pretext que totes aquelles persones requerien de l’aplicació de l’eutanàsia. Però la veritable raó de totes les morts es deu a l’objectiu supremacista nazi d’eliminar a tothom a qui consideraven «inferior», com és el cas de persones amb discapacitat física i intel·lectual i també homosexuals.

Així doncs, aquestes víctimes, també formen part de les assassinades durant l’Holocaust. El col·lectiu amb un major nombre de morts és la comunitat jueva, amb sis milions d’assassinats. Els pobles polonès, soviètic i romanès també van ser dels que més van patir la xoà, catàstrofe en hebreu, és el mot amb el que els jueus es refereixen a l’Holocaust. D’altra banda, milers de republicans espanyols van ser assassinats a Mauthausen.

Aquest dilluns passat, 27 de gener, va fer 75 anys que l’Exèrcit Roig de la Unió Soviètica va alliberar el camp de concentració d’Auschwitz. Més d’1,1 milions de persones hi van ser exterminades en el gairebé 5 anys que va funcionar, de 1940 a 1945.

Per commemorar la data, el dia de l’efemèride es van reunir al camp de concentració uns 200 supervivents de l’Holocaust acompanyats d’una seixantena de delegacions internacionals. Molts d’ells habillats amb camises o mocadors de ratlles blanc-i-blaves, per recordar el color de l’uniforme dels presos, van fer ofrenes de flors davant del Mur de la Mort, on milers de persones van ser afusellades.

Els discursos dels supervivents han anat tots en una mateixa direcció: que no s’oblidi la seva memòria i la de totes les víctimes.

Un estudi publicat l’any 2013 pel Museu de l’Holocaust dels Estats Units va estimar que podrien haver estat assassinades durant el règim nazi més de 17 milions de persones, 6 de les quals jueves. També va comptabilitzar fins a 980 camps de concentració, 1.150 guetos i 30.000 camps de treball forçat.

Auschwitz, Mauthasen (fins a 7.300 espanyols hi van ser empresonats), Dachau (el primer camp de concentració obert, l’any 1933) o Ravensbrück (camp exclusiu per dones) són noms que ressonen a les orelles tres quarts de segle més tard de ser clausurats.

Els centres d’extermini T4, destinats a «vides no mereixedores de vida», categoria que incloïa a malalts incurables o a discapacitats físics i mentals, també es van repartir per Alemanya i Àustria. Hadamar, Hartheim, Grafeneck o Sonnenstein són algunes de les localitats on es van ubicar aquests fatídics centres d’eugenèsia.

Mostrem la ubicació d’alguns d’aquests camps de concentració, extermini i eugenèsia:

Comments are closed.