Les empreses espanyoles al Regne Unit troben un futur incert després del Brexit

Regne Unit deixarà de formar part de la Unió Europea avui, i serà la primera vegada a la història que un estat s’hi desvinculi.

El Brexit es farà finalment efectiu tres anys i mig després del juny de 2016, quan el llavors Primer Ministre, David Cameron, va preguntar a britànics i gibraltarencs si “el Regne Unit ha de romandre com a membre de la Unió Europea o ha d’abandonar la Unió Europea” en un referèndum on la opció per la sortida va guanyar amb un 51,89% dels vots.

Al març de 2017 va ser Theresa May, elegida Primera Ministra després de la dimissió de Cameron, qui va formalitzar l’inici del termini de dos anys que preveu el Tractat de la UE en la seva Clàusula de Retirada a l’Article 50. Després de mesos de negociacions, canvis constants al govern britànic i que la Cambra dels Comuns refusés l’Acord de Retirada al qual d’havia arribat amb la Unió Europea, la sortida del Regne Unit s’hagués hagut d’eventualitzar el 29 de març de 2019, però dues setmanes abans, els diputats a Londres tornen a votar en contra, i May es veu obligada a demanar una pròrroga de tres mesos. Però l’acord és rebutjat al parlament per tercera vegada, la Primera Ministra pacta amb Europa una nova data per a la desconnexió –el 31 d’octubre- i dimiteix com a líder del grup conservador.

Turista mirant la pantalla d'horaris de vol d'un aeroport britànic. A l'esquerra de la pantalla s'indica la direcció cap al Brèxit i a la dreta cap a la Unió Europea. La turista s'ho mira amb dubte de saber cap on ha d'anar.
Turista dubtant enfront les dues direccions: Brèxit o UE?

Boris Johnson, exministre d’exteriors i un dels principals promotors del Brexit, arriba llavors al 10 de Downing Street amb la promesa que la desconnexió de la Unió Europea es durà a terme amb o sense acord a la data fixada. A l’octubre, un nou acord és votat i refusat a la Cambra dels Comuns, el parlament obliga el Primer Ministre a sol·licitar una tercera pròrroga i convoca eleccions generals anticipades on obté la majoria absoluta.

Finalment, el passat 20 de desembre la Cambra dels Comuns va avalar l’Acord de Retirada proposat per Johnson, i un mes més tard, la reina Isabel II va donar el seu consentiment.

Paral·lelament a les tasques diplomàtiques, britànics i europeus s’han hagut d’adaptar a la nova situació legal del Regne Unit.

Els espanyols residents a Gran Bretanya i Irlanda del Nord, que van arribar-hi amb tots els drets i deures de qualsevol ciutadà de la Unió Europea han hagut de fer una sèrie de tràmits administratius per poder assegurar la seva permanència al país. Explica Elena Mariñán, una basca que viu i treballa a Londres des de fa més de dos anys, que adquirir el Pre-settled Status -permís de residència per als ciutadans europeus que visquessin al Regne Unit abans del Brexit- va ser molt fàcil per a tots aquells que comptessin amb els contractes de feina i lloguer, i que l’ambaixada espanyola va ajudar-la a alleugerir els tràmits. En Miguel Fuentes, gallec a Londres des de l’any passat, remarca que l’ambaixada espanyola ha treballat per alleugerir els tràmits als seus ciutadans. Però ambdós coincideixen en que la gestió per obtenir el número de la seguretat social britànica a l’administració anglesa -requeriment prèvi a la sol·licitud del Pre-settled Status- va ser més llarg i pesat.

El procés per a les empreses segueix sense estar gaire ben definit, segons ha explicat Alberto Oliva, XX de la Cambra de Comerç d’Espanya al Regne Unit, tot i que des d’aquesta institució no s’ofereix un servei específic en relació al Brexit, afirma que “el nostre objectiu es centra en disposar de la major informació possible per poder donar resposta als dubtes quan les empreses ens les plantejen; tot i així, una vegada es conegui el context final del Brexit, no descartem ampliar els nostres serveis d’assessorament”.

Fins el moment, les empreses espanyoles al Regne Unit que vulguin seguir exportant i important productes entre ambdós països, han hagut de gestionar la disposició d’un Economic Operator Registration and Identification -XX- per inscriure’s al pla de Transitional Simplified Procedures, que les permetrà seguir important productes des d’Espanya. Pel que fa a possibles aranzels i impostos d’aduana, la informació disponible és encara molt ambigüa i caldrà esperar un període d’uns mesos de transició per observar com es gestionarà finalment.

Comments are closed.