Les diferents cares de la violència

Els aldarulls i disturbis entre manifestants i policies que s’estan produint al llarg d’aquests dies a Catalunya estan suscitant diverses opinions entre els líders més carismàtics. 

Font: La Vanguardia

“Són aquests incidents els que fan que estiguem a la premsa internacional de manera continuada”. És la polèmica declaració que el passat dilluns, 28 d’octubre, Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, va fer a TV3. D’aquesta manera, sosté que la violència als carrers “fa visible el conflicte”. Com era d’esperar, aquestes afirmacions han despertat nombroses reaccions. En primer lloc, Societat Civil Catalana les ha considerat com un delicte d’odi i apologia de la violència. Per aquest motiu, presentarà una denuncia a Paluzie el proper dimecres 30 d’octubre. L’Associació titlla les paraules de la presidenta de l’ANC d’”antidemocràtiques i irresponsables”. A més, afirma que “no representen a una part important de l’independentisme que vol que s’acabi aquesta onada de violència”. Finalment, expressa la necessitat de “condemnar sempre la violència de forma contundent i rotunda”, per part de tots els ciutadans i, “especialment dels representants públics, que han de predicar com exemple”.

D’altra banda, Pablo Iglesias també ha analitzat aquestes afirmacions avui, 29 d’octubre,  a una entrevista a RNE. El secretari general d’Unidas Podemosha criticat les actituds que susciten una visió positiva de la violència ja que “fan molt mal a l’independentisme”. A més, ha mostrat la seva esperança en voler creure que “la major part de la societat catalana independentista rebutja sense matisos la violència”. Per últim, ha recalcat que els disturbis “posen més difícil la recerca de solucions dialogades i no ajuden a canalitzar un conflicte i desinflamar-lo”.

Font: Europa Press

Al bàndol completament oposat del pensament de Paluzie trobem les declaracions que el ministre en funcions de l’Interior, Marlaska, va concedir a La Razón el passat 27 d’octubre. “La violència a Catalunya ha sigut de major impacte que en el País Basc”. Evidentment, aquestes també han sigut unes paraules que han generat controvèrsia. Com no podia ser d’una altra manera, la indignació s’ha despertat en motiu de comparar uns disturbis amb el terrorisme d’ETA, que va acabar amb la vida de més de 800 persones. Marlaska ha apuntat que els operatius “no s’havien confrontat mai a una violència d’aquesta naturalesa per com buscaven el cara a cara, a més dels mitjans que van utilitzar”. També ha declarat el seu orgull en vers a l’actuació dels cossos de seguretat a Catalunya, concretament durant les nits: “es va preveure adequadament i es va respondre com s’havia de fer”. 

Han sigut, doncs, múltiples les respostes que les paraules de Marlaska han provocat. Però totes giren al voltant d’una idea: la imprudència. El conseller d’Interior, Miquel Buch, les ha lamentat i condemnat ja que considera que la situació a Catalunya no es comparable a “tants morts”. Per la seva part, Ada Colau reclama una ràpida rectificació del ministre d’Interior per les “declaracions falses i incendiaries” que esdevenen “una ofensa a les víctimes del terrorisme i ens separen cada cop més de la solució”.

“Irresponsable” i “perillosa”, així ha definit Marcel Mauri l’actitud de Marlaska. El dirigent d’Òmnium ha remarcat que “som pacífics, la violència no ens representa”. Finalment, ha mostrat la voluntat que tenen d’una condemna per part de l’Estat a la violència policial. “Es la resposta que ens agradaria d’un Estat que no té ni el més mínim d’empatia ni d’humanitat”, ha afegit.

Així doncs, són diverses les cares que la violència està adoptant des de la declaració de la sentència del procés. Però tot i tenir punts de vista diferents, una cosa és clara: la violència és violència. No es pot idealitzar ni tampoc banalitzar. Els perjudicats som tots. La violència no ajuda a formar camins conjunts. Contràriament ens separa més uns dels altres, tal i com podem comprovar en les diferents declaracions que està estimulant. La violència només té una cara: la de la confrontació. I no és la solució a un conflicte on les úniques armes que han d’empunyar-se són les paraules i la voluntat de comprensió.

Comments are closed.