Les contradiccions de Rajoy

Malena Ramajo Bussgalia (@malenaramajo)

Un dels moments més esperats de la setmana ha estat la declaració de Mariano Rajoy com a testimoni al judici del procés. Durant poc més d’una hora i mitja ha respost a les preguntes de la Fiscalia. Com a testimoni estava obligat a dir la veritat, i així ho jurava a l’inici de la declaració. No obstant, hi ha algunes qüestions que han resultat contradictoriès i que han despertat la polèmica. Les recollim a continuació.

1. Hi va haver referèndum o no?

Mariano Rajoy va ser preguntat per l’advocada de l’Estat el motiu pel qual el seu govern va aplicar l’article 155 la tardor de 2017 després de l’1-O i no en el cas de la consulta del 9-N de 2014. Rajoy respon que el 9-N «no era una consulta vinculant, aquesta (en referència a l’1-O), sí».  

Aquestes paraules suposaven una contradicció amb la seva reiterada afirmació que el primer d’octubre «no es va produir cap referèndum». Si no hi va haver referèndum, per què destaca el fet que la consulta fos vinculant com una raó per l’aplicació del 155?

Era aquest també un dels moments més controvertits, ja que feia referència a la declaració prèvia de Soraya Sáenz de Santamaría, quan d’acord amb la llei, els testimonis tenen prohibit comunicar-se o sentir les declaracions anteriors.

2. Es van utilitzar diners públics en el referèndum?

Francesc Homs, l’advocat de la defensa de JuntsxCat, preguntava a Rajoy pel control dels comptes de la Generalitat. Rajoy explicava que en el moment que es va prendre el control dels comptes, es va eliminar dels pressupostos una partida destinada al referèndum, i es va mantenir el control per evitar-ho per altres vies. Tot i així, deixava enlaire la possibilitat que d’alguna manera El Govern s’hagués pogut saltar aquest control:

Homs li retreia que el 7 de febrer havia assegurat que no s’havia malgastat «ni un sol euro» en el referèndum, amb la qual cosa el dubte que planteja no tindria sentit. A més, Montoro en la seva declaració reafirmava que la Generalitat «no tenia possibilitat de convocar un referèndum amb pressupost».

3. Va haver mediació per part d’Urkullu?

Sense dubte, la major polèmica s’ha produït per les diferències entre la declaració de Rajoy i la del lehendakari Íñigo Urkullu. Rajoy insistia que «no va haver acord ni cap conversació per arribar a un acord» i que «no havia hagut cap mediador de res». Es resistia a respondre a l’advocat Jordi Pina davant la pregunta de si s’havia reunit personalment amb el lehendakari o no. Per contra, l’endemà Urkullu relatava el seu paper com a intermediari entre Puigdemont i Rajoy, tant a l’estiu com després del referèndum, per trobar una sortida pactada i evitar l’aplicació del 155.

D’aquesta manera, Urkullu posa en entredit la veracitat de les declaracions de Rajoy, quelcom que podria suposar un delicte per violar el jurament de dir la veritat.

4. Qui va dirigir l’operatiu policial de l’1-O?

Tant Rajoy com el seu ex ministre de l’Interior, Zoido es desentenien de l’operatiu policial de l’1-O. Rajoy, a part de culpar la Generalitat de la violència viscuda l’1-O per haver permès que es celebrés el referèndum, es deslliurava de qualsevol responsabilitat en el disseny de l’operació policial. En preguntar-li l’advocat Van de Eyde sobre com rebia la informació dels esdeveniments de l’1-O, Rajoy responia que la vicepresidenta era qui el trucava per informar-lo, tot i que estava a Madrid amb ell. Evitava respondre sobre quina era la font que els informava, al·legant que era una informació que rebia la vicepresidenta. Aquestes declaracions encara estan per veure amb la declaració la propera setmana del coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial.

Comments are closed.