Les bodes: negoci i tradició

Paula Andrés i Núria Poncela

Descarrega el reportatge en PDF:

El nombre de matrimonis religiosos no catòlics ha augmentat a Catalunya en els últims anys

Matrimoni. Unió legítima de dues persones que es comprometen, mitjançant ritus o formalitats legals, a portar una vida en comú. La cerimònia del matrimoni ha perdurat en el temps i en totes les cultures. Aquests ritus, tot i tenir les seves particularitats, tenen més en comú del que percebem a simple vista. Però quina utilitat té casar-se? Quin significat hi ha darrere d’aquesta cerimònia?
Segons José Enrique Agulló, professor i doctor de la Facultat d’Antropologia de la Universitat Catòlica de València, els rituals, en totes les cultures, “simbolitzen la seguretat davant la incertesa de la vida”. Saber què fer, com fer-ho i què passarà després garanteix continuïtat i cert sentiment de control sobre la nostra existència i la mateixa societat.
Històricament, els rituals matrimonials no s’identificaven amb la religió, sinó que era una qüestió sociocultural. En les societats de tradició catòlica, segons afirma Agulló, no es van començar a celebrar matrimonis segons el ritu de l’Església fins al segle XVI.
A la resta de cultures i religions el ritual del matrimoni també està present i tenen concepcions similars entre elles. “La solteria era incompatible amb la cultura”, ja que, tal com, explica el professor, la idea de portar una vida adulta sense parella era impensable per a la majoria de la població. Segons José Enrique, el que tenen en comú els rituals matrimonials de les diferents cultures i els seus inicis és que acaben amb la vida de solteria i preparen la parella per a una vida nova, diferent, amb altres obligacions i deures.
Diversitat a Catalunya

Encara que a Catalunya la religió imperant és la catòlica, el cert és que cada cop hi ha més presència d’altres religions en el territori català. Per a il·lustrar aquest fenomen es pot observar l’increment en el nombre d’espais de culte de religions que no són la catòlica.
Actualment, a Catalunya resideixen més de mig milió de persones provinents de països musulmans. En conseqüència, no és d’estranyar que hi hagi en total 256 oratoris a Catalunya, amb presència en gairebé totes les comarques catalanes. Altres religions, com per exemple el Budisme o l’Hinduisme, tenen 68 i 27 centres respectivament. Així doncs, encara que la presència segueix sent minoritària, el nombre no pra de créixer: en la majoria de religions, els centres de culte s’han duplicat entre 2004 i 2014.
El negoci de les bodes

Els casaments, però, són molt més que la benedicció per part d’una figura religiosa a un centre de culte o la unió de dues persones: es tracta d’un negoci en auge. Des del vestit de la núvia fins a la decoració de l’altar, hi ha infinites alternatives i empreses disposades a fer la celebració de la teva boda el més a la mida possible.
Catalunya s’ha convertit en els últims anys en una de les destinacions preferides per a celebrar bodes de diferents cultures, o el que s’anomena en l’argot anglosaxó, wedding destination. És el cas, per exemple, de les bodes hinduistes. Després del casament, de més de 60 milions d’euros, d’un membre de la família multimilionària Mittal, es va despertar l’interès entre la comunitat hinduista per Barcelona com a destinació de casament.

La Federació d’Usuaris Consumidors Independents (FUCI) estima que una boda a Catalunya l’any 2014 costava al voltant de 20.282 euros. Natàlia Calvo, CEO i fundadora de l’agència d’organització d’esdeveniments Make It Happen BCN, considera que la xifra és més elevada, parlant d’una boda senzilla. 22.000-25.000 en serien suficients per celebrar una boda, però sense considerar detalls o diferències segons el ritu.

L’element més important a l’hora de posar preu a una boda és el servei de càtering, que en sol suposar el 70% del pressupost. Aquest, evidentment, ve determinat pel nombre de convidats al casament o fins i tot la durada de la celebració. En aquest punt, doncs, prenen relleu les particularitats de cada cultura i religió. Les bodes hinduistes, per exemple, acostumen a durar una mitjana de tres dies i es tendeix a fer celebracions amb un nombre elevat de convidats. Es tracta de bodes ostentoses que pretenen exaltar la posició de la família i convertir-les en tot un esdeveniment social. Altres celebracions, com les jueves, solen ser més senzilles per tal d’assegurar que sigui una unió entre dues persones “més pura i sense interessos”, segons Calvo.

En el budisme, la religió no obliga el fidel a casar-se, sinó que ho relega com una opció personal. Tot i això, en cas que dues persones budistes decideixin casar-se pel ritu de la seva religió, només cal la benedicció d’un lama, el mestre espiritual de la religió. El fet que no hi hagi un protocol establert i que, per tant, la cerimònia es pugui celebrar amb més llibertat, fa que els pressupostos variïn molt segons la decisió dels nuvis.

L’Índia és el segon país importador d’or i destina més de la meitat en joieria de núvies

Vestits i or

En la majoria de cultures el vestit de la núvia és un element essencial en la celebració del matrimoni. Encara que hi ha moltes opcions de baix cost, el cert és que la mitjana de preu d’un vestit de nuvi arriba als 400 euros i en les núvies pot arribar a milers. La roba en si, però, no ho és tot. En el cas de les bodes hinduistes, per exemple, el que realment encareix la vestimenta és la quantitat d’or que porten les núvies.
El vestit té una doble funció. En primer lloc, serveix per rendir homenatge a Lakshimi, deesa de la riquesa, per assegurar prosperitat i riquesa al matrimoni. I per altra banda, com més presència d’or hi hagi a la cerimònia, més estatus se li atorga. De fet, l’Índia és el segon país del món que més or consumeix, darrere de Xina. A més, entre el 50 i el 60% d’aquesta demanda ve directament del món de les cerimònies nupcials.

_MG_2002

Enllaç hinduista // Make it Happen Barcelona.

Tradicions modernitzades

Encara que hi ha parelles molt tradicionals que realitzen la cerimònia matrimonial seguint totes les parts del ritus, a la pràctica i amb el temps molts costums s’abandonen o es modernitzen. Per exemple, antigament les famílies musulmanes feien una negociació en què intercanviaven la núvia per camells i espècies. Això es coneix com la dot i simbolitzava que el marit es podia fer càrrec de la seva dona amb els béns que tenia. Actualment, abans de la cerimònia, la dot es pacta entre les dues famílies i sol ser en regals o diners. Tot i això, altres cultures, com la jueva, “son més hermètiques i mantenen la majoria de les tradicions”, tal com afirma la fundadora de Make It Happen.

Els centres de culte budistes duplicat amb escreix entre el 2004 i el 2014

Internet també ha esdevingut una eina imprescindible en la preparació i, fins i tot, en la formació de parelles. Els matrimonis hinduistes han estat tradicionalment enllaços pactats entre les famílies dels nuvis. Aquesta tradició s’ha plasmat al món d’Internet en forma de matrimonial sites, pàgines web on nuvis i núvies en potència busquen la seva parella ideal segons els seus gustos, ocupació laboral i fins i tot casta a la que pertanyen. A més, permeten que un familiar o un amic et creï un perfil a la web i triï la teva parella, reflectint així l’esperit de la tradició dels matrimonis pactats. Així doncs, les matrimonial sites són la barreja perfecta entre el manteniment dels valors tradicionals dels matrimonis hinduistes i l’arribada de les noves tecnologies.


Tradició masclista: el denominador comú

La tradició del matrimoni donava sensació de control sobre la pròpia vida però, a més, donava també la seguretat de tenir una persona que s’encarregués d’altres tasques. Des de la visió dominant de l’home, aquestes altres tasques de les quals no depenia directament la subsistència familiar, eren cosa de les dones. Aquest rol s’ha anat reproduint de generació en generació i el ritual matrimonial, lluny de salvar-lo, l’ha perpetuat mitjançant vots, protocols i significats d’aquesta cerimònia.

Subjectes passius

Costums tan arrelats com que el pretendent hagi de “demanar la mà” de la filla al seu pare o que sigui aquest el que entrega la noia al seu futur marit generen una imatge vulnerable de la dona. Tan indefenses que no poden tenir la capacitat o la independència per decidir per elles mateixes i passen d’uns braços a uns altres. Quan ella s’allunya de la protecció paternal i és entregada a l’home amb què compartirà la seva vida a partir d’ara, es procedeix a la unió i la benedicció de la parella. Perquè sigui efectiu, cal que els nuvis recitin els seus vots matrimonials, que ja vénen estipulats pel mateix protocol segons la religió. En el cas budista, per exemple, l’home s’ha de comprometre a acollir-la, acceptar estimar-la, “delegar les feines de la llar i proveir-la d’obsequis per satisfer-la”. Per la seva banda, la dona accepta fer aquestes tasques a més de ser hospitalària amb els amics i familiars del seu marit.

Abans del contracte matrimonial l’home i la dona són subjectes independents, però des del moment de la boda en totes les cultures la dona passa a formar part de la família del seu marit. En pren el seu cognom i, segons la tradició religiosa, ha de fer-se càrrec de la seva família política i fins i tot anar-se’n a viure amb ella. Independentment de la cultura i les creences religioses, la perpetuació d’aquests ritus i protocols ha deixat de banda qualsevol avenç social i es manté en una societat en la qual ja no té cabuda.

 

Comments are closed.