L’economia alemanya, pendent del Brexit

L’agència de notícies Al-Jazeera va publicar, la setmana passada, un breu anàlisi sobre la situació econòmica a Alemanya. Sembla que el líder europeu ha disminuït els seus beneficis econòmics, i un dels motius principals és la reducció de les exportacions a la Xina, a manera d’efecte dòmino.

Però aquest no és l’únic maldecap de la potència alemanya. El Brexit ja truca a la porta, i una marxa del Regne Unit de la Unió Europea sense acord de comerç podria repercutir directament en l’economia d’Alemanya, provocant el seu empitjorament. I és que l’acord de comerç és un dels punts calents de les negociacions que s’estan duent a terme des de fa ara ja prop de dos anys. D’aquí es deriven els conceptes hard Brexit versus soft Brexit. Entre altres coses, el primer implicaria una sortida del Regne Unit sense acord comercial, mentre que el segon sí, suavitzant així els impactes econòmics.

La necessitat d’un acord comercial respon al principal problema en l’àmbit de l’economia: el Mercat Comú Europeu, consolidat l’any 1992 com un acord entre els països de la Unió Europea. Es tracta d’una unió que estableix polítiques comunes sobre la regulació dels productes i la lliure circulació de tots els factors de producció, incloent-hi la mà d’obra. És a dir, l’economia europea funciona per a tots els països com si es tractés d’un de sol. La idea d’això és impulsar el comerç, crear llocs de treball i rebaixar preus. No obstant això, la qüestió és que aquest acord també posa taxes comunes als països que no formen part de la UE, motiu pel qual les relacions comercials amb el Regne Unit quedarien afectades de forma important si el Brexit es consolidés sense acord.

El del divorci anglès, per tant, serà un factor clau que decantarà la balança de l’economia alemanya, sigui en positiu o en negatiu. Així doncs, la preocupació vers l’evolució del Brexit i les negociacions és òbvia en l’agenda alemanya. Justament, l’any passat Reuters Institute va treure un interessant informe sobre la cobertura mediàtica d’aquest procés de divorci. L’informe va analitzar l’atenció que mitjans de comunicació de tota la Unió Europea paraven al Brexit. Concretament, els vuit països analitzats van ser Alemanya, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Polònia i Suècia.

Curiosament, Alemanya va ser el segon país que més cobertura va donar al Brexit, just darrere d’Irlanda. Els grans temes més destacats de les peces informatives eren dos: en primer lloc, l’estat i evolució de les negociacions, amb un 13,3%, seguida de prop del comerç (9,2%) i la perspectiva de futur després del Brexit (6,5%). L’informe de Reuters va subratllar amb especial èmfasi la importància del comerç dins la cobertura mediàtica alemanya. I és que Alemanya és el país europeu que té un excedent més gran, fruit del comerç amb Regne Unit. L’any 2017, aquest excedent va rondar els 47 bilions d’euros. La conseqüència de tot això és ben clara: la potència alemanya és qui es veurà més greument afectada, en funció de com evolucionin els acords comercials. No és estrany, doncs, que el 75% dels mitjans analitzats que es van posicionar vers el Brexit, ho fessin per mostrar-s’hi en contra.

untitled-5c-20i_36103855 (1)

Amb tot això, la perspectiva alemanya pel que fa a la marxa anglesa de la UE és angoixant. Quin panorama li espera, al líder alemany, si les pitjors prediccions es compleixen? La via més previsora és assolir un pacte predivorci, però en aquest sentit les negociacions s’han estancat. I, si Alemanya no fa canvis en el seu model de comerç amb el Regne Unit, potser s’haurà de preparar per afrontar un canvi de rol dins la mateixa Unió Europea, la pitjor conseqüència de totes perquè potser significaria haver de renunciar al tron europeu. Schlecht, schlecht, schlecht.

Comments are closed.