L’ascens històric del Sinn Féin marca un abans i un després en la política irlandesa

Les opcions de formar govern són moltes a causa de la fragmentació del Parlament

Per Marina Arbós i Serena Iordache

Les eleccions del dissabte 8 de febrer de 2020 han marcat un punt d’inflexió en la política irlandesa. Des de la creació d’Irlanda, fa més d’un segle, la política del país s’havia basat en un clar bipartidisme entre el Fianna Fáil (centre) i el Fine Gael (dreta), els dos partits històrics de l’statu quo. Però el canvi ha arribat. En les darreres eleccions el Sinn Féin (SF), el partit d’esquerres, ha aconseguit el major percentatge de vot popular amb un 24,53% de primeres preferències. 

El Sinn Féin, liderat per Mary Lou MacDonald, ja es troba completament deslligat de l’IRA i ha basat el seu projecte polític en les actuals crisis d’habitatge i de sanitat que viu el país. “L’ahir és vostre, dels polítics de tota la vida, dels que teniu por. El demà és nostre, dels que busquem l’aventura i estem disposats a arriscar per canviar les coses”. Amb aquestes paraules la líder del partit celebrava la victòria electoral de dissabte i emfatitzava la voluntat de canvi de la seva formació. Els resultats demostren que la gent vol polítiques diferents, nova gent i un canvi en el govern. A més a més, s’evidencia la frustració i el desgast envers les formacions tradicionals.

Malgrat els bons resultats, el SF no podrà tenir majoria absoluta. La sorpresa de l’ascens electoral també ho ha estat pel partit. A causa dels resultats discrets a les anteriors eleccions van decidir presentar la meitat de candidats als comicis que els seus adversaris. D’aquesta manera, tot i els bons resultats a tot arreu on s’han presentat el fet de no ser opció a tots els punts del territori, ha impedit aconseguir una possible majoria absoluta. La victòria en percentatge de vots del SF hauria pogut ser també en escons si el partit hagués presentat candidats per als 160 districtes en joc. 

Reunificació i possibles pactes

En una entrevista a la BBC, hores abans que es declaressin tots els escons, MacDonald va assegurar que un govern comandat pel Sinn Féin posaria en marxa els preparatius per fer un referèndum d’unificació de l’illa. A més a més, a Boris Jonhson li podria caure un altre mal de cap i és que els republicans demanarien al primer ministre britànic, que fes el mateix als sis comtats d’Irlanda del Nord. Després que Escòcia ja hagi demanat un segon referèndum, la integritat del Regne Unit comença a veure’s qüestionada, potser abans del que molts pensaven. 

El Brexit ha renovat els esfoços del Sinn Féin en aquesta direcció, després de que la majoria dels votants d’Irlanda del Nord – on és el segon partit regional – votés en contra del divorci en el referèndum del 2016. Segons el politòleg i catedràtic Klaus-Jürgen la possibilitat de reunificació de l’illa està estipulada en el Good Friday Agreement, pactat al 1999. Segons aquest, si hi ha una doble majoria, és a dir, si es guanya el referèndum a favor de la reunificació en les dues parts de l’illa, tant el govern irlandès com el govern britànic estarien «sota una obligació vinculant» per implementar aquesta preferència.

S’acabi concretant o no un govern liderat pels republicans, que ara sembla improbable, MacDonald creu que des de Dublín s’ha de treballar perquè la Unió Europea faci feina a favor dels interessos de l’illa i de la seva reunificació. 

Tres partits històrics en la República d’Irlanda

El Sinn Féin vol ser el nucli d’aquest canvi de rumb que viu el país i planteja una formació de govern però sense el Fine Gael ni el Fianna Fáil. Alhora, els dos partits tradicionals de centredreta històricament socis de govern han tancat la porta a un possible pacte de govern amb els republicans. Tanmateix, a causa de la fragmentació del parlament els escenaris per formar govern poden ser diversos. 

El Sinn Féin ha començat a contactar amb els partits més petits del nou Parlament irlandès per poder formar govern per primer cop en la història de la república. La victòria dels republicans sobre les dues formacions tradicionals formacions de l’statu quo, resulta encara més significativa del que s’havia previst, ja que si s’uneixen diversos partits petits, poden arribar a aconseguir la majoria absoluta de 81 diputats.

De moment la líder del Sinn Féin ha contactat amb els Verds que tenen 12 escons, amb els socialdemòcrates que en tenen 6 i amb el col·lectiu “La Gent Abans que el Benefici”, que en va obtenir 5. D’aquesta manera no s’arribaria a la majoria necessària, i és per això, que s’està posant sobre la taula la possibilitat de negociar amb el Fianna Fáil. Tot i això, aquests s’han mostrat reticents a l’acord en campanya electoral i és que van rebutjar qualsevol pacte amb els republicans, titllant-los de “populistes i radicals”. 

Vot únic tranferible

Irlanda té un sistema electoral peculiar. Com explica el politòleg Ignacio Lago aquest sistema de vot consisteix en que cada elector ordena els candidats que apareixen a les paperetes dels diferents districtes en funció de les seves preferències. D’aquesta forma quan un candidat queda eliminat, es té en consideració la segona preferència, i així successivament. Aquest sistema genera competència electoral dins del mateix partit, ja que els representants competeixen contra els de la seva família política per obtenir un seient. A més, en ser un sistema centrat en el candidat, no és garanteix la proporcionalitat entre els vots al partit i els escons obtinguts.

Segons explica el professor Lago, a més de les eleccions legislatives a la República d’Irlanda, el sistema de vot únic transferible només s’utilitza a Malta, al senat d’Austràlia i a l’Assemblea d’Irlanda del Nord (Regne Unit).

Comments are closed.