L’altra cara de les estrelles

Ricky Rubio, com Boada, Krkić o Iniesta, parla obertament de la depressió en el món de l’esport

El jugador català de la NBA Ricky Rubio ha publicat una emotiva carta a The Players Tribune en la que parla en primera persona de la depressió que va patir després de la mort per càncer de la seva mare. Però el seu cas no és l’únic. En els últims anys, està sortint a la llum la cara fosca de l’èxit esportiu: la depressió i l’ansietat. La vida personal pot distar molt de la imatge pública d’èxit absolut.

Per l’MVP, el final de la temporada 2015-2016 va ser un dels moments més difícils de la seva vida. Ell estava jugant amb els Wolves mentre a l’altra banda de l’oceà la seva mare estava al llit. El jugador de bàsquet explica com tenia la sensació d’estar-se tornant boig. No va ser capaç de borrar el número de telèfon de la seva mare. «De vegades, li enviava missatges de text. Encara ho faig».

El català també parla de com culpava a tot el seu entorn, també al bàsquet, del que li estava passant. En el cas de Rubio, va ser conscient del problema i va demanar ajuda a una terapeuta. Però no sempre es pot sortir del pou. Un exemple extrem n’és el cas de l’exporter del Barça Robert Enke, que es va suïcidar, just fa una dècada, després d’anys de depressió no tractada.

Per sort, el tabú sobre les malalties mentals en el món de l’esport es va esvaint de mica en mica. Un cas paradigmàtic és el d’Anna Boada. La remera olímpica es va retirar el passat març, als 26 anys, per una depressió. «No he estat capaç de trobar les forces per tirar endavant». Boada expressava el camí que encara està fer per entendre la malaltia. Segons la medallista catalana, en el món de l’esport, una fractura de braç està més reconeguda que una depressió.

El jove futbolista Bojan Krkić no va poder jugar a l’Euro 2008 a causa de l’ansietat que li suposava l’èxit, tot i que en aquell moment es va dir que «estava de vacances». En el seu debut internacional la versió oficial parlava de gastroenteritis, però el problema tornava a ser l’ansietat. «Ningú vol parlar d’això, al futbol no li importa».

Sense sortir de casa nostra, un dels casos més mediàtic ha estat el del barcelonista Andrés Iniesta. «Tot d’una, un comença a trobar-se malament. No sap per quin motiu, però un dia està malament. I al següent, també. I així, dia rere dia. No millores». En el seu cas, la depressió no tenia una causa concreta, de fet es va sotmetre a multitud de proves mèdiques, no l’hi trobaven res. «El meu cos i la meva ment s’allunyen. Res produeix més angúnia que no saber què és el que t’està passant».

Tornant a l’NBA, DeMar DeRozan i Kevin Love lideren un moviment per visibilitzar aquestes malalties mentals. El de San Antonio Spurs pateix depressió des de molt jove. «No importa com de indestructibles semblem, tots som humans al final del dia». El cinc cops Allstar dels Cleveland Cavaliers ha confessat que va patir «un atac de pànic en ple partit». Sentia que el seu cos li deia que «estava a punt de morir».

Comments are closed.