L’alberg que acull a infants amb famílies hospitalitzades pel Coronavirus: “sabem amb certesa quan arriben però no quan marxaran”

A la localitat maresmenca de Cabrera de Mar l’alberg infantil i juvenil pertanyent a Xanascat  ha obert les seves portes per aquells nens i nenes que no tenen amb qui passar el confinament durant la pandèmia. Ja s’han allotjat més de deu infants de manera temporal dels quals ningú se’n pot fer càrrec ja que les seves figures parentals han hagut de ser hospitalitzades arran el virus.

Donat que els infants no es troben en situació de risc social ni desemparats, la resposta s’ha basat en donar un servei necessari a les famílies per assegurar la seva tranquil·litat. L’alberg està situat a la muntanya i compta amb una gran extensió de territori privat per poder passejar i realitzar activitats de lleure, així com diferents espais condicionats per poder jugar. A més, tenen accés ininterromput a una xarxa de Wi-Fi que els hi permet estar en contacte amb els seus familiars sempre que ho necessitin. La casa s’ofereix a majors de sis anys, tot i que actualment només hi ha dos germans, ja que la resta d’infants han pogut tornar a casa seva.

El procés d’acollida dels petits es basa en la coordinació de Fundesplai juntament amb la DGAIA o els Serveis Socials. Quan des de Fundesplai els avisen d’una nova incorporació els monitors activen el protocol: es condiciona una habitació i es posa una mascareta a disposició de l’infant. L’Oriol Pérez i el Pol Vivó són dos dels educadors socials que treballen en aquesta iniciativa i qualifiquen l’experiència com “agredolça”.

El dia a dia de l’alberg el gestionen “sota el criteri de la improvisació”. L’organització varia segons les edats, necessitats i interessos de cada infant. Així doncs, la comunicació amb els companys es converteix en un factor “essencial”. No obstant això, els horaris dels àpats són rígids i inamovibles, ja que depenen del servei de cuina de la casa. Pel que fa a les activitats amb els infants, “es procura portar un seguiment de les tasques escolars” als matins i durant les tardes i el cap de setmana se centren més en el lleure.

La psicòloga infantil Alba Cunill assegura que és important que en aquest context “es vetlli per un entorn segur i previsible” on hi intervenen factors com que els nens disposin “del menjar que els hi agrada o que estiguin còmodes a l’hora de dormir”. La comoditat i l’acompanyament són les bases fonamentals per a evitar la memòria traumàtica dels infants. L’Alba reitera que “el problema més gran que poden tenir és la sensació de perdre la seguretat i el suport. Quan els nens estan separats dels seus pares poden sentir que l’amenaça és molt gran” i en situacions d’estrès o molta ansietat poden arribar a entrar en desconnexió emocional. 

Si més no, els monitors asseguren que els nens es troben en bon estat tant físic com psicològic i consideren molt rellevant l’agraïment que mostren de manera diària. A més a més, esmenten que no els hi ha calgut cap ajuda externa en l’àmbit psicològic, però que disposen d’un assessorament a distància per quan ho necessitin.


Habitació dels infants a l’alberg de Cabrera de Mar. Pol Vivó

“La casa els aporta el descobriment de les seves necessitats bàsiques, com són el menjar, el dret a una educació i l’acompanyament” declara l’Oriol. L’Alba Cunill incideix en la rellevància de què els infants no se sentin sols en aquest context: “cal que els adults que els acompanyin estiguin regulats per poder-los regular a ells també” i afegeix que “això es fa amb presència i comprensió cap a les emocions”. Els adults que es facin càrrec dels nens “han d’acollir i validar les seves emocions i no transformar-les” per tal de preservar un espai segur i còmode per ells.

Tanmateix, l’Oriol i el Pol asseguren que les necessitats mencionades prèviament només es cobreixen “de manera superficial” en certs aspectes. A més, confessen que el sentiment de dubte se’ls hi fa feixuc: “sabem amb certesa quan arriben però no quan marxaran”. El Pol esmenta que la situació és incerta donat que “les altes depenen de l’estat físic de la família i que el temps que passi sigui segur per evitar nous contagis”. 

A més a més, els monitors declaren que el tractament de la malaltia a l’alberg ha sigut “polèmic” i que no disposaven de gaires recursos. L’Oriol explica que ells han sigut els que han pres la iniciativa basant-se en els protocols i les normatives de la Generalitat i en Pol denuncia el fet que “cap persona de l’equip de monitors ni cap infant hagi tingut un test a la seva disposició” encara. “Vam acollir a un nen positiu de Covid-19 i teníem mascaretes molt limitades que havíem de reutilitzar un parell de dies o més” declaren tot i que actualment la situació ha millorat i disposen de proteccions pel cos sencer. 

L’experiència la defineixen com quelcom “emocionant” i que els ha permès créixer tant a nivell “professional com personal”. A més, agraeixen sentir-se “útils” en dies tan convulsos com aquests. Un dels dos petits que es troba actualment allotjat a l’alberg assegura que “quan va arribar no volia quedar-se i volia tornar a casa, però ara no l’importaria quedar-se unes setmanes més”.

Comments are closed.