L’adéu de Bryant, una llegenda del bàsquet

ALBERT SERRATACÓ (@AlbertSerrataco)

Descarrega’t l’article en PDF

Hi ha pocs jugadors que hagin deixat una empremta tant significativa com la de Kobe Bryant. Seguint l’estela del seu pare Joe, el bàsquet li ha donat una vida que al marge d’aquest esport, no ha estat gens senzilla.

Bryant va néixer gairebé amb una pilota de bàsquet a les seves mans. Tot i que de petit preferís el futbol, el seu pare el va obligar a jugar a l’esport de la cistella. Des de ben petit el seu caràcter xulesc i competitiu es va notar. A Itàlia, amb només 8 anys, va desafiar a un concurs de triples a JJ Anderson, recentment sortit de la Universitat de Bradley, a qui va derrotar davant la incredulitat del públic. De fet, quan Bryant va arribar als Lakers no va tenir cap problema a afirmar que volia ser el “millor del món” i per això es va entrenar com ningú. Els seus entrenadors i companys afirmaven que arribava quatre hores abans al camp per començar a fer tirs a cistella.

Un caràcter molt polèmic

El jugador, nascut a Filadèlfia fa 37 anys ha passat tota la seva vida vestint la samarreta dels Lakers, encara que va estar a punt de deixar-ho als 25 quan va ser acusat de violació i es va trobar a les portes de ser condemnat a cadena perpètua. Casat des del 2001 i amb dues filles, sembla ser que Bryant no va fer cas a la llegenda que els jugadors veterans expliquen als nouvinguts de les lligues universitàries abans de trepitjar per primer cop el parquet: “Recordeu sempre que les dones són gratis però que els nens costen diners”. Sens dubte, amb la seva dona, Bryant no va tenir el mateix grau de fidelitat que va tenir amb l’equip de la seva vida.

Lakers at Wizards 12/3/14

Bryant en un partit davant els Wizards. Keith Allison

“És horrible. És el diable. És com una droga dura de la que no et pots treure quan estàs guanyant”, va assegurar un alt executiu d’un equip de l’NBA que va preferir mantenir l’anonimat.

No és el primer cop que Bryant rep acusacions d’aquest tipus pel seu caràcter competitiu i indomable. De fet, molts dels seus ex-companys com Smush Parker o Kwame Brown van criticar com el jugador aprofitava els entrenaments i partits per “humiliar” a rivals pitjors que ell.

Sens dubte, per molt que hagin emergit altres estrelles com Stephen Curry, l’NBA no serà el mateix sense Bryant. Tal com va dir ell, en el bàsquet, el mínim que pots exigir-li a un Jugador és que ho doni tot perquè guanyi el seu equip, i quan un ho ha fet, només et queda sentir el màxim respecte envers ell, i això és el que ha passat. És i serà impossible oblidar a Kobe.

Comments are closed.