La violència masclista afecta el 100% de la població

AISSATA M’BALLO DIAO (@aimd94)

Descarrega’t l’article en PDF

La taula rodona “La violència masclista és notícia?”, celebrada el passat 22 de gener al Col·legi de Periodistes, tenia com a tema central la forma com els mitjans informen de la violència masclista, va ser organitzada per l’Institut Català de les Dones, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

DSC_0007

D’esquerra a dreta, Carme Figueras, Alícia Oliver i Montserrat Gatell. AISSATA M’BALLO DIAO

El debat va ser moderat per la periodista experta en gènere Arantza Díez i hi van participar Tona Gusi, vicepresidenta de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a Catalunya i sotsdirectora de La Independent; Pilar Medina, professora de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra; i Beatriu Masià, cofundadora de l’associació Tamaia Viure sense violència.

Així mateix, l’acte el van inaugurar Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Carme Figueras, consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; i Alícia Oliver, membre de la Junta de Govern del CPC –en substitució de Núria de José, que no va poder assistir.

“Superar la violència masclista és el gran repte d’una societat democràtica”
Figueras va recalcar la implicació activa dels mitjans de comunicació i dels professionals en el tractament de la violència masclista, així com en millorar la visibilitat de les dones als mitjans. Va destacar, també, l’esforç important que s’ha dut a terme per donar-li un tractament adequat –la violència masclista és percebuda com a problema estructural gràcies als mitjans–, però recorda que encara “queda molt camí per recórrer”.

De fet, segons l’últim informe del CAC sobre la presència de les dones en els informatius de televisió, la meitat de les notícies sobre dones fan referències a agressions i cròniques judicials. A més, persisteix l’ús d’elements d’espectacularització, com per exemple imatges dels llocs dels fets i la identificació de les víctimes.

“La situació és difícil per als periodistes”
Però malgrat això, la membre del Col·legi de Periodistes, va assegurar que això no era excusa per “no fer bé la feina”, tot evocant l’assassinat d’Ana Orantes: el desembre del 1997 va ser cremada viva pel seu exmarit pocs dies després d’haver relatat a la televisió andalusa els maltractaments que havia patit durant els 40 anys de casats. Aquest cas va marcar un abans i un després en el tractament de les notícies sobre violència masclista, així com en la seva consideració social.

“No s’ha de confondre el to de veu ferm amb violència”
Medina va denunciar la ridiculització de les veus dissonants, a través de l’ús de termes com ara feminazi per fer referència al col·lectiu feminista. De fet, les accions que intenten donar major visibilitat a les dones als mitjans o conscienciar el públic sobre la violència masclista cada cop es relacionen més amb l’activisme militant.

Una manera de denunciar la violència simbòlica, segons Medina, és visibilitzar el model hegemònic masculí, el qual es basa en el patriarcat. Masià, per altra banda, va ressaltar que “als feminismes encara no se’ls ha col·locat en el lloc del saber” i que, per tant, cal “donar una visibilització a les dones en tots els temes, no només en violència masclista”.

“Cal que les universitats i el sector s’impliquin en la millora del tractament de la violència masclista”
Gatell va assegurar que la violència masclista no és una successió de fets aïllats, sinó que es tracta d’un problema estructural, malgrat que es continua comunicant aquests fets com a successos, destacava Díez. Els mitjans de comunicació són una “representació de la societat” i, com a tal, parlen d’allò que es tolera i accepta en un context sociocultural determinat.

Per això Masià va instar a canviar “algunes estructures”, reiterant que la idea de la dona com a objecte de consum encara segueix “molt arrelada”. Medina va recalcar, d’altra banda, la importància de la formació acadèmica, tot recordant que no existeix a les facultats de comunicació una assignatura obligatòria sobre violència masclista, malgrat que es tracta d’un tema que afecta “el 100% de la població adulta”.

 

Com millorar la representació de la dona als mitjans de comunicació

Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones, va destacar la importància de les eines per tractar la dona i els casos de violència masclista de forma adequada als mitjans de comunicació. Diverses institucions de l’àmbit de la comunicació van impulsar les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans el 2009, segons els quals s’haurien de tractar aquests casos com a violacions dels drets humans. El CAC, així mateix, va publicar un informe sobre el mateix tema el 2011.

La periodista Arantza Díez, per la seva part, va coordinar i redactar, el 2011, el projecte Gènere i mitjans de comunicació: eines per visibilitzar les aportacions de les dones. També va ressaltar la importància de les sessions de formació d’estudiants a les universitats.

Comments are closed.