La unió peronista gràcies al Kirchnerisme

Raquel Sanz – L’elecció d’Alberto Fernández com a actual President Electe de la República d’Argentina no és més que una clara exemplificació de la tornada del peronisme a la política nacional del país sud-americà. Fernández, un polític característic per emmarcar-se en el peronisme clàssic (poder oscil·lar entre l’eix centre-esquerre i entre-dreta) garanteix la seva presidència gràcies a la qual serà futura vicepresidenta de la Nació; Cristina Fernández de Kirchner.

Kirchner va deixar el poder l’any 2015 després de dos mandats consecutius com a Presidenta del país i, tot i semblar tenir un futur ple d’incerteses dins l’àmbit polític argentí, la líder del “Kirchnerisme” sembla haver trobat el seu camí. Amb tretze casos de corrupció oberts, cinc d’ells ja amb una etapa de judici passada, tot apuntava que el seu ressorgiment en la política seria nul. Però, gràcies al seu posicionament desbancant-se com a “personatge principal” dins unes eleccions marcades pel malestar social a Argentina garantint el suport a Alberto Fernández del partit Partido Justicialista (PJ) mitjançant la coalició “Frente para Todos”, Kirchner emmarca la unió d’un Peronisme amb un passat recent ple de disputes degudes a la corrupció. Així mateix, es reflecteix la disconformitat d’un país que veu que les propostes de l’anterior President del partit liberal i conservador Propuesta Republicana, Mauricio Macri, com a nul·les. 

Comments are closed.