La UE plantarà cara a les ‘fake news’ aquest 2020

L’«European Youth Seminar» convida els joves a reflexionar sobre la lluita contra la desinformació

Theresa Griffin, europarlamentària pel Partit Laborista del Regne Unit, va escoltar les propostes dels joves assistents.

ADRIÁN SOLER (BRUSSEL·LES)

L’associació de la Universitat Pompeu Fabra deba-t.org va arribar al Parlament Europeu dimarts al matí. Convidats per l’oficina d’aquesta institució a Barcelona, els integrants van poder participar a l’«European Youth Seminar». Durant poc més de sis hores, estudiants d’Irlanda, República Txeca i Barcelona van poder discutir sobre mesures concretes per millorar l’educació i combatre el canvi climàtic i les fake news. Sobre aquest últim tema, la UE porta fent recerca des de fa uns quants anys i legislarà a començaments de 2020. El desembre de l’any passat ja es va publicar el Pla d’Acció contra la Desinformació, i ara cal posar en marxa la maquinària legislativa per fer que es compleixi.

El problema de la desinformació intencionada és la seva estratègia. Normalment són atacs que pretenen provocar respostes emocionals. I no van dirigits només en una direcció, sinó el que volen és extremar les postures per fer trontollar les democràcies occidentals. És a dir, incidir en l’opinió que la gent ja té sobre temes socials i polítics i fer que aquesta es vegi reforçada.

L’estratègia de les ‘fake news’ és polaritzar l’opinió pública per desestabilitzar les democràcies occidentals

Actualment, hi ha molts actors en el terreny de la indústria que provoca desinformació. La majoria dels assenyalats al seminari europeu són governs de països amb democràcies qüestionables. Rússia lidera un rànquing amb una llarga llista de 30 països que difonen atacs de notícies falses, segons la UE. El govern xinès també ha sigut acusat recentment de produir desinformació per controlar l’opinió pública sobre les protestes a Hong Kong.

Construir fake news és molt fàcil. Els participants al seminari van desenvolupar la seva creativitat en un joc en què hi havia una sèrie de columnes. Cadascuna responia a una pregunta periodística: Qui? / Fa què? / Amb què propòsit? […]. L’objectiu era crear una notícia falsa que pogués generar reaccions emocionals massives.

Una llarga llista d’uns 30 governs han sigut assenyalats per difondre ‘fake news’

Ja entrada la tarda, el seminari es va convertir en una pluja d’idees sobre com lluitar contra aquesta problemàtica. Dividits en tres grups, irlandesos, txecs i barcelonins van proposar idees que anaven des de promoure el fact checking (verificació) fins a instruir les persones d’avançada edat en el reconeixement de notícies falses –ja que un estudi afirma que són els més indefensos davant aquesta problemàtica.

Després d’escollir les tres idees més rellevants –en l’àmbit individual, dels estats i de la UE– per lluitar contra les fake news, la diputada laborista Theresa Griffin va escoltar una a una les propostes i les va anar responent.

La importància de les fonts

Una estratègia freqüent per difondre notícies falses és copiar l’estètica d’un portal d’informació amb prestigi. Per això és molt important fixar-se en l’URL de la pàgina abans de fiar-se del contingut. Els dissenys de les pàgines semblen reals en comparació a la font que volen imitar.

També una de les estratègies per no estar desinformat és no deixar-se portar pels titulars i entrar a dintre de la pàgina. Això permet comprovar la veracitat de la font –si és o no un mitjà reconegut– i també no caure en la trampa dels titulars sensacionalistes, que poden fer-nos arribar a conclusions errònies.

Comments are closed.