La tensió i el temor envaeixen les aules catalanes

JUDITH ABELLÁN (@yudabellan)

Diversos docents expliquen com viuen les acusacions d’adoctrinament per part de l’Estat

Una por silenciosa recorre les aules, les escoles i els instituts catalans. Després de tres requeriments en els quals el ministeri d’Educació demana a la conselleria d’Ensenyament que investigui l’adoctrinament a les aules, Íñigo Méndez de Vigo ha publicat un llistat on apareixen 58 casos concrets d’alliçonament polític als alumnes.

A aquest clima cal afegir-li la publicació d’un article a El Mundo el passat 29 d’abril on s’explicitaven els noms i les fotografies dels nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca que han estat denunciats per la fiscalia. Les reaccions posteriors a la publicació de l’article no es van fer esperar i van culminar amb una queixa sobre l’article per part de CCOO Educació i un comunicat de l’Associació de Premsa de Madrid (APM) on es condemnava l’assetjament al redactor en qüestió, Javier Negre.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Però, com estan vivint la resta de docents catalans aquesta situació? Cetrencada ha parlat amb els mestres de dos centres maresmencs que han explicat quin és el seu mode d’actuació a les aules, si aquest ha canviat després dels requeriments del ministeri i si tenen por de fer les classes. Dos d’ells sí que s’han atrevit a donar els seus noms, però la resta han preferit restar en l’anonimat a causa de la situació complexa que estan vivint últimament.

Normalitat a batxillerat

Els professors de batxillerat Manel Trenchs i Jaume Font expliquen que el seu dia a dia al centre educatiu on són mestres d’Història no ha canviat després dels avisos del ministeri. Cap dels dos s’autocensura a les aules i, a més, ambdós coincideixen en el fet que aprofiten la situació política actual per obrir debat a les aules.

«En cap moment m’he sentit condicionat. Sí que aprofito les oportunitats que em donen els programes de les meves assignatures per a poder contextualitzar i en la mesura del possible ajudar als meus alumnes a comprendre la complexitat del moment”, explica Font. A aquesta afirmació Trenchs hi afegeix: «utilitzo exemples com Rivera és el Lerroux actual, parlo de l’evolució dels partits polítics i aprofito per mostrar les portades de tots els diaris, catalans, espanyols i europeus«. 

Autocensura i evasió amb els més joves

La situació és totalment oposada a les aules de primària i secundària d’una escola del Maresme que prefereix no revelar el seu nom. L’atmosfera entre els professors és densa i tot i que cap dels docents vol revelar els detalls de la situació en la qual es troben, afirmen que no tenen por de la situació. Un dels mestres més atrevits afirma que «si tenim por d’educar, deixem de fer-ho. No m’autocensuro, simplement mesuro molt les paraules, matiso les diferències«.

Malgrat que no hi ha hagut consens entre els professors sobre com han d’actuar, la tònica comuna del centre és reprimir-se certes paraules que potser abans sí que haguessin dit, i evitar o obviar la qüestió política quan aquesta surt a classe. «Si surt el tema a classe, deixo parlar i no tallo, intento no posicionar-me o donar-ne les dues versions», afirma una de les mestres de Ciències Socials del centre. En canvi, altres afirmen que intenten frenar el tema quan surt, «dir-los que no toca en aquell context. Els recomanem parlar-ho a casa i des del respecte».

El conjunt de professors declara que se sent en una sensació d’impotència, no han canviat la seva manera de fer les classes, però, alhora, tenen més consciència de les paraules que diuen i, a vegades, es reprimeixen segons quins comentaris. Les mirades que hi ha entre ells quan se’ls pregunta pel seu dia a dia delata un ambient carregat i tenyit per la por, «la cosa està molt complicada per parlar-ne», afirmen.

Comments are closed.