La superlluna de sang blava eclipsa el firmament del passat vespre

Els curiosos d’alguns indrets d’Amèrica, Àsia i Àfrica han pogut observar una sorprenent coincidència lunar

El planeta ha pogut observar la passada nit del dimecres una triple coincidència astral que no tenia lloc des de feia més de cent cinquanta anys: una lluna blava combinada amb una superlluna i un eclipsi lunar. Així, la nit del 31 de gener del 2018 ha estat custodiada per la catalogada superlluna de sang blava que ha deixat bocabadats els curiosos que sortien de les seves cases per observar l’insòlit fenomen astronòmic.

Eclipsi lunar a Calcuta (India) Font: AUCarquitectura (Twitter)

Eclipsi lunar a Calcuta (India) Font: AUCarquitectura (Twitter)

En cas de tenir lloc de forma independent, els processos lunars que va viure ahir el satèl·lit terrestre no haguessin generat tanta expectació. Cada 27 dies aproximadament, la Lluna completa el seu cicle al voltant de la Terra, però no és fins a partir dels 29 dies quan es completa el mes lunar i es poden repetir dues fases lunars similars. En el primer mes del 2018 s’ha completat aquesta llunació i s’han pogut observar dues llunes plenes: la primera el 2 de gener i la darrera ahir a la nit.  Aquesta segona es cataloga com a lluna blava, no pel seu color o per simbolitzar un fenomen astronòmic en concret, sinó per ser la segona lluna plena ocorreguda en un mateix mes.

La superlluna rere l'Empire State a Nova York. Font: Max Guliani (Twitter)

La superlluna rere l’Empire State a Nova York. Font: Max Guliani (Twitter)

La superlluna tampoc és un fenomen gaire inusitat. Es denomina superlluna la coincidència entre una lluna plena i el moment de màxima aproximació d’aquesta a la Terra. En aquests casos, la lluna es pot observar més gran i brillant que en circumstàncies normals, a causa que la distància es veu reduïda dels 400.000 kms habituals que separen la Terra i la Lluna als 362.000 kms que els allunyaven ahir a la nit.

Per últim, el tercer fenomen que va succeir la passada nit va ser un eclipsi lunar, és a dir, una alineació gairebé exacta entre el Sol, la Terra i la Lluna en què el satèl·lit queda enfosquit per l’ombra del nostre planeta. Durant l’estona d’eclipsi, a més, l’atmosfera terrestre filtrava la llum blava i verda dels raigs solars, mentre que la llum vermellosa es feia pas i provocava un color vermellós a la Lluna: l’anomenada Lluna sagnant. Aquesta eventualitat, però, només va ser visible a alguns indrets d’Àsia, Àfrica i Amèrica.

Zones on va ser visible l'eclipsi lunar de la nit del 31 de gener. Font: NASA

Zones on va ser visible l’eclipsi lunar de la nit del 31 de gener. Font: NASA

A Europa, però, aquesta triple coincidència no s’ha pogut observar i els admiradors de l’espai hauran d’esperar fins el 27 de juliol d’aquest mateix any per poder gaudir d’un eclipsi lunar total. D’altra banda, es calcula que la propera superlluna de sang blava no torni a succeir fins, casualment, el 31 de gener del 2037. Així, doncs, la bona notícia pels europeus que no van poder viure ahir la lluna sagnant és que, almenys, no hauran de tornar a passar 150 anys per viure un fenomen d’aquestes enigmàtiques característiques.

 

Comments are closed.