La sobrequalificació marca la vida laboral dels joves espanyols

ABEL VÁZQUEZ i SARA TABELHACHMI

Espanya ocupa el tercer lloc en la llista de països de la Unió Europea amb més sobrequalificació laboral, és a dir, amb treballadors amb un nivell d’estudis superior al que exigeix la seva feina. Així ho afirma un estudi publicat per l’Instituto de la Empresa Familiar en col·laboració amb la Fundación Bankia para la Formación Dual. Segons aquest informe, la sobrequalificació és un dels principals problemes de l’atur juvenil, perquè el mercat de treball “no és capaç d’absorbir a tants llicenciats”, cosa que genera “frustració personal” entre els treballadors i “una gran ineficiència del sistema”. Per millorar aquesta situació, l’informe proposa augmentar la qualitat de la Formació Professional. El president de Bankia, Ignacio Goirigolzarri, va assistir a l’acte de presentació de l’estudi, i va assegurar que la Formació Professional “és la millor forma de lluitar contra l’atur, d’augmentar la competitivat entre empreses i donar suport a la cohesió social”.

Font: Observatori Català de la Joventut. Elaboració pròpia.

Font: Observatori Català de la Joventut. Elaboració pròpia.

En aquesta línia s’emmarquen molts estudis desinats a pal·liar aquest fenomen. La investigadora Elisabeth Motellón, professora d’Economia a la UOC, destaca a La captación y retención del talento universitario en las empresas catalanas (2017), que la Formació Professional manca d’estatus social, tant en la seva imatge com en la motivació dels seus estudiants. Això, segons Motellón, produeix que molts llocs de treballs destinats a ells siguin ocupats per graduats superiors.

Altres experts, no obstant, tracten la sobrequalificació  des d’un altre punt de vista. El sociòleg José Saturinino García, destaca en un article de eldiario.es que aquest fenomen està molt lligat a altres factors que no es relacionen directament amb l’economia. La sobrequalificació, per exemple, afecta més a unes branques del saber que a altres: segons l’Observatori Social de LaCaixa, el risc de sobrequalificació és superior al 25% en carreres de l’àrea de Turisme i Humanitats, mentre que en altres, com Medicina i Ciències de la Salut, és molt inferior, menys del 5%. Aquestes dades poden resultar més preocupants si es té en compte que al 4t trimestre del 2017, més d’un 70% dels joves es dedicaven al sector serveis.

Tampoc cal oblidar l’origen socioeconòmic del treballador, que també es determinant per preveure la sobrequalificació. En aquest sentit, el títol universitari obre més portes a estudiants de classes altes, ja sigui perquè tenen millors contactes per trobar una bona feina o perquè destaquen en àrees on el sistema educatiu públic falla, com l’anglès o parlar en públic.

Les teories econòmiques més ortodoxes destaquen que la sobrequalificació és un fenomen transitori. A l’entrar en el mercat de treball no es té experiència laboral i, en conseqüència, és més freqüent acceptar feines que no s’adeqüen al nivell d’estudis. Conforme el treballador va guanyant experiència, doncs, la incidència de la sobrequalificació es redueix. Malgrat això, les dades demostren que el fenomen persisteix.

Font: INE, Enquesta de Població Activa (2016) Elaboració pròpia

Font: INE, Enquesta de Població Activa (2016) Elaboració pròpia

Dins la comunitat acadèmica també hi ha opinions diverses sobre el tema. Manuel Barranco, catedràtic de Física a la Universitat de Barcelona, es mostra molt escèptic amb aquest fenomen, i critica durament el propi concepte de “sobrequalificació”. Segons ha declarat a Cetrencada, “el coneixement mai s’hauria de considerar excessiu”, i ha afirmat que “uns estudis superiors ben desenvolupats permeten a l’estudiant enfrontar-se a les contingències laborals que puguin sorgir”. Així mateix, considera que la Formació Professional Dual és perfectament viable, però que les empreses la utilitzen per substituir un lloc de treball remunerat per una successió contínua de contractes de pràctiques a estudiants. En conjunt, Barranco assegura que la visió que té el teixit empresarial de l’educació superior “és pròpia de països amb poca cultura científica”.

Comments are closed.