La sentència dels ERE deixa penes de fins a 8 anys de presò i 18 d’inhabilitació

JULEN CHAVARRÍAS I JOAN FRANCÍ

Després de gairebé dos anys de que comencés el judici, i al cap de diversos mesos de deliberacions, la sentencia dels ERE ha vist la llum. Ho ha fet en un moment molt convuls de la política espanyola, amb Pedro Sánchez buscant per on pot suports per la investidura. Si la seva situació ja l’obligava a fer malabarismes per ser escollit president, aquesta sentència li complica encara més. 

En el cas eren investigats 21 polítics socialistes, dels quals tan sols dos han estat absolts. 10 d’ells, han estat inhabilitats per un delicte de prevaricació, és el cas de l’expresident de la junta Manuel Chaves, que es veurà apartat de la vida política durant 9 anys. Les inhabilitacions sumen, en total, 209 anys.

Els 9 restants, entre els que destaca José Antonio Griñán, successor de Chaves en la presidència d’Andalusia, han estat condemnats també per malversació. Això implica la seva entrada en presó, la sentència condemna a fins a 62 anys entre reixes repartits entre 9 condemnats. Les penes són d’entre 6 i 8 anys. Chaves, a qui molts apuntaven com el principal cap de la trama, ha rebut una de les penes de presó més baixes.

A banda d’aquests quatre, els principals condemnats, també seran empresonats Juan Márquez, Agustín Barberá, Jesús Román i Carmen Aguayo. Els dos primers han rebut una pena més alta que la del mateix Chaves.

Es tracta de la segona gran sentència condemnatòria per corrupció a Espanya en dos anys, després del cas Gürtel, que va tenir conseqüències com la caiguda del govern de Mariano Rajoy. Ara, el protagonista de l’escàndol és el partit socialista, precisament el guanyador de la moció de censura que va acabar amb el govern dels populars.

Principals reaccions

Les respostes polítiques han estat immediates, més en el context en que ens trobem, amb un congrès molt fragmentat i una incerta investidura pel mig. L’estabilitat política a Espanya en els últims anys ha brillat per la seva absència, i aquesta sentència la complica encara més.

Els líders de la dreta espanyola no han tardat en exigir responsabilitats. Cal recordar que Pedro Sánchez va arribar a la presidència amb una moció de censura per la sentència del cas Gürtel, que condemnava a nombrosos líders del PP. Pablo Casado ha demanat al president que apliqui la mateixa lògica i dimiteixi. Al president del Partit Popular s’hi han sumat el líder de Vox Santiago Abascal i també Albert Rivera, màxim dirigent de Ciutadans fins fa pocs dies. Els dos han exigit responsabilitats a Pedro Sánchez.

Amb aquesta sentència, la l’escenari a la seu del Partit Socialista és complicat. L’arma que el va catapultar cap a la Moncloa s’ha girat en contra seva. Ábalos, en roda de premsa, ha llançat pilotes fora, assegurant que no és el partit qui estava investigat.

https://twitter.com/PSOE/status/1196818556844941315

Qui tampoc es trobava en una tessitura fàcil d’afrontar és Unides Podem i Pablo Iglesias, futur vicepresident si prospera el govern de coalició. Aquesta formació es presentava com a una eina per acabar amb la corrupció sistemàtica del país. Per tant, haurà d’explicar bé als seus votants el pacte firmat un cop hi ha sentència condemnatòria. Iglesias ho ha justificat així al seu compte de Twitter.

Altres partits clau per la investidura de Sánchez, com poden ser ERC i el PNV, han guardat silenci, ningú d’aquestes formacions s’ha pronunciat al respecte. El PSOE, per tant, confia en poder convèncer-les malgrat aquest nou escàndol de corrupció.

Comments are closed.