La salut del Mundial de Doha

Sense Usain Bolt ni Mo Farah, s’esperava un Mundial d’Atlestime de Doha que coronés un nou rei de la disciplina. Lluny d’això, les imatges d’esportistes corrent per la pista del nou i luxós Estadi Khalifa han quedat en un segon pla davant dels nombrosos abandonaments de corredors que han hagut de ser atesos pels serveis mèdics.

El principal culpable d’aquesta situació ha estat la calor, acompanyada d’una humitat molt elevada, que ha convertit algunes proves de llarga distància en vertaders reptes per la supervivència.

No hi hagut manera de fer front a les altes temperatures, amb pics de fins a 42 graus. De poc ha servit celebrar el mundial a l’octubre en comptes de l’agost i programar les proves exteriors a la nit. En molts casos, la preparació dels atletes no ha estat suficient per fer front a les condicions meteorològiques. 

Els atletes que més han patit aquestes altes temperatures han estat els participants en les proves d’alta distància (5.000 m. i 10.000 m.). però sobretot els de les tres proves a l’aire lliure: 20 i 50 km. marxa i la marató, que excepcionalment s’han programat en horaris nocturns. Aquest fet, però, no ha servit perquè els atletes poguessin rendir al seu màxim nivell.

En aquest sentit, Cristopher Ramírez, metge adjunt de la Real Federació Espanyol d’Atletisme, assenyala que les condicions de les proves en ruta han estat «molt dures» i qualifica de «risc» celebrar un mundial en aquestes condicions. Tot i així, assegura que la salut dels atletes espanyols no s’ha vist compromesa en cap moment.

De fet, els temps d’aquestes tres proves no es van millorar respecte als dos mundials anteriors (a excepció de la marató masculina en relació a Pekín 2015). Aquesta diferència encara va ser més clara en les proves que es van disputar els primers dies, com els 50 km marxa masculins o la marató femenina, que va batre el rècord d’abandonaments i va fer la pitjor que es recorda.

Marques masculines

201520172019
Marató2:12:282:08:272:10:40
20 km marxa1:19:141:18:531:26:34
50 km marxa3:40:323:33:124:04:20

Marques femenines

201520172019
Marató2:27:352:27:112:32:43
20 km marxa1:27:451:26:181:32:53
50 km marxa4:05:564:23:26

Un exemple clar és la maratoniana catalana Marta Galimany. La vallenca arribava al mundial amb una marca de 2:30:15, que va aconseguir a la marató de Rotterdam. Aquest temps li hagués valgut la victòria a Doha, ja que la kenyana Ruth Chepngetich va ser la primera en creuar la línea de meta en 2:32:43, lluny de la seva marca personal. Galimany va acabar la cursa en 16è lloc, a 15 minuts de la guanyadora.

L’atleta de Valls ja admetia en una entrevista prèvia a El Periódico que “era impossible aconseguir una bona marca” i que l’objectiu era tenir “la millor posició possible”.

Un Mundial que volia estar marcat per la innovació i el luxe, competint en un estadi amb aire condicionat que pretenia paliar la calor asfixiant de Qatar, ha acabat sent un campionat del món on ha destacat més la calor que la competició.

Comments are closed.