La revolució sexual, o no

LAURA POLO DALFÓ

Read this content in English here

Satisfyer. Poliamor. Swingers. Relacions obertes. La manera de viure l’amor i la sexualitat ha evolucionat molt els últims quaranta anys. Des de la reivindicació dels moviments LGT fins als BI; trencant amb el fals mite de l’amor romàntic; diferenciant entre sentiments i sexe, tot sempre parlant-ho amb aquella persona -o persones- amb qui has decidit compartir part de la teva vida.

Però, què passa si traiem el focus d’aquesta realitat tan nostra. Aquesta realitat que pensem que és l’única que existeix? Una dada de l’OMS: 200 milions de dones i nenes al món, 18.000 a Catalunya. Lamentablement no és el nombre de dones lliures, sinó les qui han patit la mutilació genital femenina.

Les qui han patit una flagrant vulneració dels drets humans. Viola els drets de la infància, de la salut i de la integritat física, entre molts altres recollits a la Carta. Però també perpetua la roda masclista d’un sistema en què els privilegis masculins estan presents en tots els àmbits.També, en el sexual. Ells poden gaudir del sexe, elles no. I això també passa -salvant les distàncies- en el món tan desenvolupat en el qual l’objectiu principal d’una relació sexual és l’orgasme d’ell.

Mentre estàs llegint això, hi ha fins a mil nenes que estan patint una mutilació per part de les seves famílies. Però també en mans de personal sanitari, la qual cosa no ho fa més segur. Les conseqüències són infeccions, complicacions en el part i, fins i tot, risc de mort. En canvi, cap benefici. Les mutilacions genitals femenines són considerades una forma de violència masclista.

Sí, és un hàbit cultural-religiós. Malgrat això, cap tradició ni cap fe pot justificar un acte tan repulsiu com és el de tallar el clítoris d’una nena per privar-li del plaer del sexe. Elles han de ser pures, fidels i femenines. No poden masturbar-se, tenir sexe amb més d’una persona o abans del matrimoni.Tot això perquè han nascut dones i, com a tal, han d’obeir unes normes socials injustes i fal·locentristes.

Tornem a aquesta realitat tan nostra. Tothom és feminista (visca el 8M!) i està en contra de la violència de gènere (recordem el 25N!). Però més enllà d’aquests dies, qui pensa en les 200 milions de nenes i dones mutilades? Al cap i a la fi, aquí ja s’ha fet la revolució sexual, no?

Comments are closed.