La realitat del sensellarisme femení

La crisi econòmica i les retallades han provocat un augment de la pobresa arreu del món. Les xifres però, amaguen una realitat invisible i és que són majoritàriament les dones les que es troben en aquesta situació. Aquest problema és principalment degut al sistema econòmic capitalista, però també per la societat en què vivim que és, sense dubte patriarcal i androcèntrica. La feminització de la pobresa s’entén a partir de dues idees: la primera és que, a nivell quantitatiu hi ha més dones que es troben en aquesta situació i la segona, és que per ser dona, s’està més exposada i es té més risc de trobar-se en una posició de vulnerabilitat i d’empobriment. 

Tot i la dificultat de quantificar el sensellirisme femení, a més de la seva invisibilizació,  es troba en augment en gran part dels països europeus, un d’ells Espanya. Pel que fa a Barcelona, l’11% de les persones que viuen al carrer són dones i la por i inseguretat es veuen duplicades pel simple fet de ser dones. El carrer és un espai agressiu; no són persones al carrer, sinó dones al carrer. Així doncs, mentre l’Estat no les ajuda es veuen obligades a protegir-se elles mateixes. N’és el cas de la Chiqui, qui va estar 12 anys sobrevivint als carrers de Barcelona vestint-se d’home per arrencar d’arrel qualsevol possibilitat d’abús.  

Precisament per l’existència d’aquesta realitat, a la capital catalana hi ha fundacions com Arrels que pretenen fer front a les persones que es troben en aquesta situació. A Barcelona hi ha 3.800 persones sense llar i quan arriba l’hivern les condicions meteorològiques incrementen la cruesa de viure al carrer i, inclús, poden arribar a causar la mort. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona, posa en marxa l’Operació Fred

Aquesta Operació inclou dos tipus de plans. El primer, consisteix en l’obertura d’un centre nocturn amb 75 places fins al mes de març degut a que les temperatures baixen fins als 5 graus. Tanmateix, aquesta mesura només dóna resposta al 6% de les persones que viuen al carrer. En cas que la temperatura arribi als 0 graus, s’habilita la fase d’alerta que consisteix en l’obertura de 325 places. 

Malgrat això, des d’Arrels, insisteixen que cal buscar alternatives més enllà del termòmetre. La resta de recursos públics i privats que ofereixen allotjament durant tot l’any, les places estan plenes. I a més a més, actualment, per accedir-hi les persones han d’esperar entre quatre i sis mesos. Per això, fan una crida a la necessitat d’oferir recursos estables com a via per garantir una vida digne. 

Imatge extreta de la pàgina web de la Fundació Arrels

La dificultat i l’empobriment en què es troben les dones és una situació que es cronifica i que, malgrat les lluites per la igualtat, els indicadors constaten que el camí serà llarg. Però no només per les dones de Barcelona, sinó per les de tot el món i és que, segons l’Organització Internacional del Treball de les Nacions Unides, la bretxa salarial trigarà set dècades a desaparèixer. Com a mínim fins l’any 2090. 

Ara mateix, unes 6,4 milions de dones es troben sota risc de pobresa a Espanya, és a dir, sota la possibilitat o la realitat de viure als carrers. El món s’ha acomodat en un sistema capitalista feroç que va deixant víctimes dia rere dia. Una d’elles va morir el passat 20 de gener a la localitat valenciana de Gandia. Una dona sense llar, sense un sostre on viure. La dona de 54 anys i el seu company vivien als voltants de l’Estació de la capital de Safor.

Des d’aquest dilluns, la zona litoral d’Espanya està patint un temporal de vent i pluges molt fort, conegut com el temporal Glòria. És, per això que, durant els darrers dies els mitjans generalistes han difós, sense problemes, que el temporal Glòria ha estat el causant d’aquesta mort. Però, el fet que hi hagi gent visquen al carrer no té res a veure amb si fa sol, plou o neva. Aquesta dona és víctima d’un sistema que, a poc a poc, et va matant. I, és que el fet que hi hagi persones sense llar, prové d’una única arrel: el capital. Només cal estirar del fil per entendre que els excessius preus de lloguer, la precarització del mercat laboral, les retallades en ajudes i l’explotació indecent són la font d’aquesta problemàtica. Així doncs, és necessari que els mitjans no facin d’aquesta mort un cas aïllat com amb la violència masclista i, que s’atreveixin a mostrar que la situació de tantes persones vivint al carrer no se l’emportarà el vent del temporal Glòria. 

Comments are closed.